
Tag Archives: sunrace
Fred, molt de fred i hem sortit d’estiu

Avui no hi havia
intenció de sortir, però ahir divendres el Gaizka em va dir que diumenge no
podria sortir i que a més donaven pluja, per tan que sortiria aquest matí a les
7 al Caprabo, per estar a les 10 a casa. El Javi també vindria.
Hem sortit d’estiu,
si més no jo, la setmana passada no feia fred el diumenge, s’estava bé, però
aquest matí, tot i sortir de curt, m’he posat una jaqueta molt fina a sobre.
Hem sortit del Caprabo cap a Sant Pere de Ribes, hem pensat en repetir la
sortida que vaig fer el diumenge amb el Damià, Les Gunyoles.
Fins a Can Lloses
bé, a partir d’allà per carretera i sense que encara tinguéssim l’escalfor del
sol, feia fred. La temperatura ha anat baixant, ens hem desviat cap el Mas de
Can Giralt i allà ja marcava -0,6 graus, es a dir fred de veritat. Jo tenia els
dits de les mans i dels peus molt freds i ja he notat que baixar la tija
telescòpica volia dir que no pujava, l’oli estava massa dens.
Hem anat fent via
fins a Can segueix llegint [...]
Les Gunyoles amb el Damià i en Raül

Aquest matí a les
7:30 estava al Caprabo, la idea era fer un Gunyoles. El Fer no hauria de venir,
ha estat 3 dies ingressat a l’hospital i el varen enviar a casa el divendres tarda,
el Gaizka va dir que vindria, però m’ha dit més tard que els nens han passat
mala nit i que el despertador ha estat massa dur, el Santi esta a Andorra,
últim dia de la temporada d’esquí, el Damià va dir que vindria, però no ha
confirmat.
A les 7:32 he
sortit sol cap a Sant Pere de Ribes, tenia clar que faria Les Gunyoles jo sol, però
arribant a Can Lloses m’ha sonat el telèfon, el Damià em preguntava on era, li
he dit que ens veiem a Can Lloses, ha sortit tard de casa.
Hem marxat per
carretera fins a l’entrada de Mas de Can Giralt, després pel corriol que va paral·lel
a la riera fins a Can Suriol. La part que estava amb un arbre caigut, repenjat
sobre d’un fil de telèfon ja esta arreglada, estan tirant fil nou i l’arbre l’han
tallat.
El Damià anava
amb por, diu que no segueix llegint [...]
Sortida tranquil.la de diumenge, començant temporada

Aquest matí havíem
quedat a les 7:30 al Caprabo, volíem estar a casa a les 11 com a molt tard,
avui hi ha el Ralli de Cotxes d’Època i els volem anar a veure. La idea era fer
una sortida tranquil.la de diumenge, per començar la temporada i anar agafant
forma.
Érem el Gaizka,
el Santi i jo, el Fer ha tardat uns minuts més, ha sortit tard de Ribes, hem
pujat la Fita, hem baixat a Vallcarca i hem pujat cap a Campdasens. Foto de rigor
a dalt de tot i de tornada hem anar cap a Vallgrassa per anar a parar a la Plana
Novella, hem pujat la pista cap a Begues, i just quan es baixa, abans de
començar a pujar de nou, a l’esquerre hi ha un camí amb un cadenat, et dur cap
a la pista que va fins a Can Grau. Hem hagut de fer mitja volta, ja es que
estan arreglant la carretera i no es podia passar.
Ens hem trobat un
noi de Begues, el Domenech que anava cap a Sitges i al veure que ens hem ficat
pel corriol cap a Can Grau ens ha seguit, li hem dit que anàvem a Sitges també,
però que segueix llegint [...]
El títol de la sortida d’avui es “perillós”

Aquest matí he sortit
d’hora, devien ser les 7:15 aproximadament que he sortit de casa, sol, sense la
Greta i si hagués de resumir amb una paraula la sortida, seria perillós, molt
de gel.
He encarat la
base de l’estació, he pujat per la blava de sempre, la Château d’Eau i m’he
trobat que quan ha començat ha haver-hi un pel de desnivell la roda de darrera
ha relliscat. Diguem que la retrac que treballa a les tardes després de tancar
l’estació, pentina les pistes i les marques que deixa han quedat glaçades, tot
i que aquesta nit no ha glaçat, però les temperatures baixes i la neu
trepitjada sense glaçar fa que el gel “sui”, per tan rellisca i es perillós.
La roda ha
relliscat varies vegades i he pensat que millor que pujar recte, anar fent zetes
per tal de que els tacs dels neumàtics agafessin grip amb les línies que hi
havia marcades de la retrac, la pentinada que he comentat i així he anat pujant
lentament. Fins que he agafat la Promenade en Fôret a segueix llegint [...]
Massa calor per ser principi de març

Aquest matí he
sortit, primer amb poques ganes, després m’han vingut totes, amb massa calor
per ser principi de març, hi havia 5 graus de temperatura a 1600 metres a les
7:45 del matí, aquesta nit no ha glaçat. Si seguim així, no crec que la
temporada de neu aguanti el mes de març
He sortit sense
la Greta, devien ser les vuit menys vint aproximadament, he encarat la base del
telecadira, com sempre, i he pujat per la Château d’Eau, la blava que surt de l’escola
d’esquí, la de sempre, he anat a la dreta, com ahir per la verda Promenade en
Fôret, però quan he arribat al creuament de la blava he marxat per creuar la
Petite Combe, i he seguit per la via de servei que va creuant fins arribar al
creuament on es pot continuar cap a la pista d’Enduro sense número.
Ahir vaig pujar
el mateix camí, però el vaig agafar venint des del telecadira. La pujada més o
menys igual que ahir, al primer un pel de neu que costa més de pujar i després
ja res de neu, un cop a dalt, segueix llegint [...]
Dia de la dona, 8 de març

Avui hem decidit
fer vaga tota la família, avui es el dia de la dona, es 8 de març. Ahir a la nit
vàrem sortir de Sitges i aquest matí he sortit amb la FatBike. A les 7 del matí
hi ha llum per sortir perfectament, però he sortit que devien ser les 7:30 aproximadament,
he marxat sol sense la Greta, últimament està un pel “gossa” i no vol sortir
amb bici ni a córrer.
He encarat la
pista verda del telecadira, no hi ha neu, ha fet molta calor i no ha nevat gens,
poca neu, només a pistes i gel on hi havia un pel de neu fa dues setmanes. He
pujat per la verda Château d’Eau, he agafat a la dreta per pujar per la Promenade
en Fôret, el primer tros amb més terra que no pas neu i gel, a partir de la
meitat, on esta la pista oberta per esquiar, neu molt dura i alguna capa de glaç.
He pujat bé i a
bon ritme, creuament de Eine i pujar fins el telecadira. M’he marcat aquest
segment a l’Strava, així puc veure que tal pujo i comparar-me amb les sortides
que faig. Un cop segueix llegint [...]
Petit tastet del Garraf, primer del 2019

Aquest cap de setmana es Carnaval,
no he fet neu, m’he quedat a Sitges, per tan avui hem fet un petit tastet del
Garraf. El Gaika em va dir de sortir aquest matí d’hora, un Campdasens i tornada,
havia de marxar a Mataró i no tenia gaire temps, jo per part meva, volia estar
a casa d’hora per la cursa de llits, així que em va proposar estar a les 7 al
Caprabo, per fer una sortida curta i estar a casa de tornada abans de les 9 del
matí.
Vàrem fer un whatsapp al grup, el
Santi ha dit que venia aquest matí, el Fer va dir que venia, però ha cancel·lat
aquest matí.
A les 7 sortíem del Caprabo,
pujada la Fita a ritme tranquil, com tota la sortida, ha estat tranquil.la de ritme,
hem baixat a Vallcarca, molta xerrera, fa temps que no ens veiem i un pel de fred
per la humitat i la bora baixa, pujada per asfalt de Vallcarca a Campdasens i
tornada tranquil.la.
El Santi ha fet via cap a casa abans
d’arribar als Holandesos, el Gaizka i jo hem tornat plegats Fita avall, jo he
fet segueix llegint [...]
Petite Fontaine a 2080 metres d’alçada

He sortit sol, no he volgut agafat la Greta avui, el veterinari em va dir que tenia una contractura i que millor que no la forcés, ara entenc perquè li posa poques ganes últimament, la deixaré descansar un parell de setmanes. He encarat el telecadira, eren les set i mitja, relativament més d’hora del normal, he començat a pujar per la Château d’Eau, la verda de sempre, per arribar a 2080 metres avui.
No m’ha agafat el
pulsòmetre, la cinta de pit no feia bon contacte i fins que he fet 3 quilòmetres
no m’ha marcat bé, diguem que el primer quilòmetre no l’ha marcat, després ha
marcat malament i a partir del quilòmetres 3 aproximadament, ja ha començat a
marcar bé.
Tenia al cap pujar
la verda fins al telecadira, però he canviat de idea, bàsicament feia calor, hi
havia 4 graus positius i la neu trepitjada per la retrac estava tova, per tan
costava molt pedalar de pujada, i per la Promenade en Fôret, la verda de la
dreta de tot, que la retrac no ha passat, segur segueix llegint [...]
Pujada directe per la Château d’Eau

Aquest matí la
Greta no ha volgut venir, diguem que els primers 500 metres els ha fet, després
s’ha plantat i he hagut de tornar a casa a deixar-la, per tan hauré sortit a
les 8 menys poc. Com que anava sol, he pensat en pujar la Château d’Eau directe
i un cop a dalt veure que fer.
He anat de nou al
peu del telecadira, neu trepitjada, gelada a aquesta hora, he pujat la Château
d’Eau fins passar per sota del telecadira, allà he agafat el camí que puja, el
camí que jo li dic de servei i que et deixa al telecadira.
Un cop allà, he
anat a buscar el remuntador doble i he pujat la verda, per agafar el camí de
rigor i passar per sota de la negra, creuar la vermella i anar a parar a la
part final de la Coulée Font Frede. He seguit pel camí fins arribar a la banda
de Eyne, seguint recte, he sortit de l’estació i pel camí de servei de la banda
d’Eyne, he baixat fent zetes fins arribar a entrar de nou a l’estació, es creua
una vermella i seguint el camí vas a parar segueix llegint [...]
Baixada per on vaig pujar ahir

Aquest matí hem
sortit la Greta i jo a les 8 menys 10 aproximadament, la Greta en tenia moltes
ganes, però un cop ha tocat carrer se li han passat totes, suposo que ahir ens
vàrem passar de distància i de velocitat de baixada. Tenia al cap fer la
baixada per on vaig pujar ahir, així que hem encarat la pujada al telecadira,
per la Château d’Eau inicialment i per la Promenade en Fôret després fins
arribar a dalt, al creuament de Eyne i pujada final fins a la base del
telecadira.
He pujat a bon
ritme, contant que a l’inici he hagut de fer un parell de parades per cridar la
Greta que no volia venir, al cap d’una estona ja s’ha posat darrera la roda de
darrera com sempre i amunt plegats.
Un cop a la base
del telecadira, he baixat inicialment per la Château d’Eau per anar a la dreta
pel camí que et deixa a la part inicial de l’Enduro i a l’esquerre l’Enduro 4,
he mirat de baixar uns metres per un tros de camí que no tenia la neu trepitjada,
molta neu, però amb segueix llegint [...]