Tag Archives: lifeistooshorttorideshitbikes
Refugi pastoral de Nahuja
Ja tinc la ruta de rigor per fer amb una hora i quart, la d’entre setmana. Avui he repetit el Refugi pastoral de Nahuja que vaig fer el dissabte, però controlant la baixada, que dissabte vaig anar descobrint.
Ahir ens vàrem llevar amb una nevada, petita, però la primera.
Com que la temperatura ha estat molt baixa, encara queda neu i he pensat que a la ruta en quedaria.
Canvis que he fet des del dissabte, avançar les cales de les sabates que vaig estrenar dissabtes, son unes botes xineses molt lletges, però que van molt bé amb fred i pujar un centímetre i poc el seient, la FatBike no la tinc ajustada després de la biodinàmica de l’octubre de l’any passat, ahir vaig mirar com havia d’estar i avui he ajustat un pel l’alçada.
He sortit de casa cap a dos quarts de nou del matí, camí cap a les antenes.
Fins a les antenes poca neu, passades les antenes ja per pista, m’he trobat la Yolanda que tornava de córrer i he començat a trobar neu.
Allà on hi segueix llegint [...]
Refugi Pastoral de Nahuja
Aquest matí de dissabte i de pont he sortit amb la FatBike per la Cerdanya, sense pressa, feia fred, eren dos quarts i mig de nou del matí.
No volia fer gran cosa de temps, he encarat des del pàrquing de davant de casa el carrer que puja cap a les antenes per començar la pujada cap al Refugi Pastoral de Nahuja.
La pujada es per pista, va fent zetes i va agafant desnivell, diguem que el poble esta a 1250 metres i comences a baixar sobre de 1750 metres, ja hi havia neu.
Tot glaçat, temperatura sota zero tota la ruta i fins que he començat a trobar un pel de sol, la resta estava tot glaçat.
Als revolts on no toca el sol quasi mai, un pel de neu pujant, la resta glaçat, però terra, no pas gel.
A partir de 1600 metres d’altitud he començat a trobar més neu i abans de començar a baixar cap al refugi, tota la pista estava nevada de banda a banda.
Hi havia roderes d’alguna MTB, roda estreta, jo amb la FatBike les marques que deixava eren molt més amples.
Seient segueix llegint [...]
Ermita de Santa Maria de Bell-lloc
Aquest matí he sortit amb la FatBike per la Cerdanya, he mig dibuixat la ruta que vàrem fer amb en Joan Manel la setmana passada, per fer-la més curta i arribar fins a l’ermita de Santa Maria de Bell-lloc i tornar.
He pensat que seria menys cosa, però he arribat molt tard a casa.
Devien ser dos quarts de nou del matí que he sortit, tard, però he pensat que no tant, camí de Llívia passant per Caldegas i Onzès.
Des de Llívia he començat ja a pujar, vaig trobar un camí que he seguit, però que està un pel trencat i m’ha costat un esforç important fer algun punt, sort que a la Felt DD30 hi duc un 1x11, però el plat es un 26 ovalat i els pinyons uns Sun-Race de 11-50, que per pujar, posar el 26 i el 50 ajuda amb les rodes que duc i el que pesa la bici.
M’he plantat a Angoustrine i des d’allà, creuant el poble, comença la pujada forta i constant.
Comença amb una rampa interessant i trencada, però que l’he feta bé.
Des d’Angoustrine a 1300 mts segueix llegint [...]
Enduro 6 i 4 amb la Fatbike🤙
Aquesta la tenia al cap per diumenge, però al final vàrem sortir amb en Joan Manel.
Com que vaig quedar molt just, ahir descans total i avui m’hi he posat, però he sortit amb la FatBike, no pas amb la Niner, ja que està sense pastilles de fre i no he tingut marge per canviar-les, les tinc a Sitges.
Ahir sopar de castanyada, sense gaire pressa hem sortit de casa avui la Yolanda i jo, ella ha anat a córrer i jo amb la FatBike, tot carregat el cotxe cap a Saint Pierre dels Forcats, per recordar vells temps.
He sortit del pàrquing de l’estació de Eine Cambre d’Aze, a la banda de Saint Pierre dels Forcats que faltaven 10 minuts per les 11 del matí, pujada amunt per la pista verda de sempre.
M’he creuat amb la Yolanda que pujava corrent.
A la dreta del tot, per agafar la Promenade en Foret, que es la verda més suau de pujada i la que està marcada per fer quan puges a fer les 4 baixes d’Enduro que hi ha.
No recordava les sensacions de la FatBike, el canvi segueix llegint [...]
Coma Morera “curta”
Dissabte al matí, he sortit tranquil·lament a les vuit menys del matí, de la porta de casa, amb la gravel amb intenció de pujar la Coma Morera.
He sortit amb roba de tardor, es a dir, llarg de dalt i de baix, però fi, no pas gruixut d’hivern i amb una samarreta sense mànigues a sota, per tenir més capes de roba.
Guants d’hivern, n’he dut d’estiu i uns del Decathlon que fa anys que tinc i que diu que funcionen fins a 5 graus negatius, “buff” al coll i llestos.
La veritat es que he notat fred que he sortit més del que pensava.
He encarat la plaça del poble per sortir pel càmping i començar la pujada per darrera, per la carretera de muntanya sense pintar i estreta per un sol cotxe amunt.
Està en bones condicions, es a dir, per fer amb la gravel o amb una MTB perfecte, crec que amb bici de carretera no s’ha de pujar gaire bé.
M’he trobat que m’han avançat un munt de cotxes, més del que m’esperava, potser m’han passat uns 20 o 25 cotxes segueix llegint [...]
Coma Morera amb Gravel
Ahir dissabte volia fer aquesta ruta, però plovia, per tan la vaig deixar per avui.
Ara fa uns dies que no agafava la gravel, vaig tenir un problema amb la forquilla de davant, es va trencar, suposo que una bombolla d’aire entre les capes de carboni i va escardar-se.
Em vaig apropar a TopFun i el Francesc la va canviar per una de nova.
He sortit de casa cap a les vuit menys cinc del matí, m’he llevat sense despertador, amb tranquil·litat.
La ruta surt des del pàrquing de Osseja cap a l’església i per la carretera que va cap a Vallcebollère desviant-nos cap al càmping.
Darrera del càmping hi ha una carretera en mal estat d’un sol carril i sense pintar, com si estigués dissenyada per fer-la amb gravel.
La pujada es constant, va fent zetes.
Al quilòmetres 4,4 trobem a mà esquerre la taula d’orientació d’Osseja, seguim pujant i al quilòmetre 6,6 hi ha un creuament.
Ambdós camins duent al mateix lloc, pujarem pel de la dreta que es més planer segueix llegint [...]
Osseja, Vallcebollère, Ermita de Sant Bernabeu i cim
Primer dia de vacances, a Osseja, a la vivenda nova.
M’he llevat sense pressa, he dut només la gravel, ja que marxem la setmana vinent cap a Aragó, i allò es terra de gravel.
He sortit amb una ruta de les 3 que he dibuixat al GPS, cosa curteta, 15km de pujada i 15 de baixada, pel mateix camí.
L’anada es senzilla, per carretera des de la porta de casa, sortint del poble cap a Vallcebollera, que esta a 5 quilòmetres i mig.
La carretera no té sortida, és l’últim poble que hi ha, per tan el transit no es molt important.
Diguem que no m’he trobat cap cotxe ni pujant ni baixant.
La pujada per carretera, avorrida, com tota la carretera i un cop al poble, l’he creuat i he sortit del poble per la part de dalt, empalmant una pista de muntanya, de les típiques del Pirineu.
Pedres planes, tipus pissarra, es puja bé amb la gravel, però hagués anat molt millor amb la All Mountain.
La propera vegada que torni a mig agost, vinc amb la Niner i deixo la Finna segueix llegint [...]
Última Enduro 4
Aquest matí de dissabte he sortit amb la Fatbike per Saint Pierre dels Forcats. Ha estat la última vegada que he fet la Enduro 4, ens hem venut el pis de Saint Pierre dels Forcats, hem vingut amb una furgoneta per buidar-lo, i he pensat en fer la última sortida, sense neu, amb la gorda.
He sortit cap al peu del telecadira, la última vegada va ser abans del confinament, a l’inici de març, havia caigut una nevada molt important, i no vaig poder pujar gaire, massa neu.
Avui no ha estat així, esta tot molt verd, molt bonic, no sembla l’estiu.
He encarat la base del telecadira, per començar a pujar la Château d’Eau. La pista estava bé, un pel humida i feia fred, el Garmin em marcava 4 graus positius. He sortit amb roba d’estiu, amb una segona capa i un mocador al coll, a part dels manguitos.
He anat pujant bé, per agafat a la dreta la Promenade en Fôret, es puja quasi millor amb neu que ara amb pedra.
A mitja pista he trobat un grup de vaques que estaven pasturant segueix llegint [...]
Sortida frustrada per massa neu verge
Aquest matí de
dissabte he sortit amb la FatBike. Ha estat nevant tota la nit i seguia nevant
quan he sortit. No tenia clar si tindria una sortida frustrada o podria
pedalar, però m’hi he arriscat.
A la porta de casa
hi havia neu, estàvem a 5 graus negatius i la neu arribava al pedal, es a dir,
al pedalar, el pedal entrava dins la neu, però no arribava al pedalier.
Amb feina he
aconseguit sortir del carrer de casa, la llevaneus no havia passat. Si que ho
havia fer pel carrer de sobre de casa, per tan allà, he anat molt millor.
Ha durat poc, ja
que anant cap a sota del telecadira, al revol, la llevaneus ha seguit avall, i he
hagut de seguir recte amb bastanta neu, però he pogut pedalar. He anat amb 3
pinyons, quan es un carrer pla.
Un cop a sota del
cadira, he aconseguit pujar un parell de metres, però a la que hi ha hagut un
pel d’inclinació, he hagut de fer peu, no podia pedalar. He caminat fins al
telecadira, havia passat la retrac, per tan, la neu estava trepitjada.
No segueix llegint [...]
Relliscar, relliscar i relliscar
El resum de la
sortida d’avui seria bàsicament això, relliscar. He sortit de casa a les 7:30
aproximadament, aquesta nit no ha glaçat, però hem estat a un parell de graus,
i la retrac no ha treballat aquest matí, va treballar ahir a la tarda i fins
tard a la nit, ho vàrem veure des de casa.
M’he trobat que
sota del telecadira hi havia un munt de tolls de fang, i que un cop he encarat
la pista de pujada al telecadira i he trobat neu, la roda ha marxat, ha
relliscat.
Estava tots la
pista pentinada per la retrac, però glaçada, relliscava moltíssim, però moltíssim
vol dir que he hagut de pujar constantment buscar no seguir les línies que
havia deixat la retrac, he hagut de pujar tota l’estona mirant de que els tacs
de les rodes agafessin les línies de costat, per tal de tenir un pel de tracció
i no notar que venies pedalant sobre gel directament, es a dir, sense moviment.
La pujada a la
caseta de l’escola d’esquí ha estat la primera, m’ha costat, però he segueix llegint [...]