
Tag Archives: cannondale
KTM elèctrica i la Yolanda

Aquest matí, cap a les 11 hem anat a Sant Pere de Ribes, a casa del Fer que ens ha deixat una KTM doble, recorregut 125mm, es a dir una XC pura, amb neumàtics de 3, una 27.5+ elèctrica. Ens ho va comentar el divendres i la Yolanda va dir, potser.
La bici es una KTM de test que tenen a BikeIT, va sortir amb ella el dijous però va punxar i no duia parxes per arreglar-la, així que va haver de tornar a casa amb la bici punxada.
Vàrem sortir de Sant Pere de Ribes, de casa seva, vaig carregar la Cannondale al cotxe i ens vàrem passar pel Decathlon de Vilanova, vaig comprar un parell de càmeres 27.5 normals, vaig pensar que el globus arribaria a cobrir el 3.0 de la 27.5+, així va ser.
Un cop reparada la bici, bateria muntada, vàrem sortir de Ribes cap a Sitges per muntanya. Jo em vaig deixar a casa el GPS, per tan no tinc clar els quilòmetres, ni cadències, ni res de res. Un cop al Caprabo de Sitges, vàrem pujar La Fita. La Yolanda li té una mania especial a aquesta pujada, segueix llegint [...]
Sitges a Tarragona en Pont

Aquest matí hem quedat a les 9 al Caprabo, un pel tard, però al ser feiner, he hagut d’esperar que la meva filla anés a l’escola per poder marxar. Volia fer un Sitges a Tarragona i vaig fer un email per veure si algú més voldria venir. Al final hem sortit l’Anna, el Santi i jo.
Hem encarat Sant Pere de Ribes, per creuar el poble i anar cap a Vilanova, passant per la Mahle, després pujar als Balcons i baixar al Pantà de Foix, fins aquí ruta coneguda, des del pantà hem agafat un camí que ens ha dut a la carretera de Clariana, hem seguit per carreteres secundaries fins La Gornal i d’allà passant per Santa Oliva fins a Albinyana, on hi ha el Aqualeon, per això es conegut.
L’aproximació a Albinyana s’ha de canviar, es passa per uns camps llaurats sense sentit, no són còmodes i a més el pagès no té cap culpa de que la nostra ruta passes per allà. Un cop al poble, hem fet una parada de 10 minuts, el Santi i l’Anna han menjat un pel i hem seguit de nou la segueix llegint [...]
Ruta nova amb pluja

Aquest matí he sortit sol a les 7:30 del Caprabo, no ha vingut ningú i he anat a trobar el Santi a Quatre Camins, havíem quedat a les 8:15. He pujat la fita, sense pluja, he baixat directe fins a La Fasina, he trobat un parell de corredors i un parell de caçadors, però cap ciclista y fins als Massets directe, al començar a pujar cap a Quatre Camins he vist el primer ciclista, el Santi. Hem pujat plegats fins a l’inici del GR5 “tornillo” on el Santi s’ha tret roba, venia molt abrigat i fred no en feia gaire.
Hem fet el GR5 fins a Can Grau, estava tot moll, relliscava bastant. El Santi ha pujar perfecte, con sempre, a mi m’ha costat més, tinc demanats els recanvis dels Crank Brother de les sabates, estan gastats i a la mínima em salten els peus dels pedals i cada cop que donava un cop amb una pedra, el peu saltava del pedal i havia de trobar de nou equilibri. Tot i amb això, no sóc capaç de fer-lo sencer sense posar el peu, el Santi el pot fer tot sencer i crec que segueix llegint [...]
Trialera nova de Olesa a Les Gunyoles

Aquest matí hem quedat a les 8, un pel més tard del normal, ahir vàrem anar a dormir tard, ja hi contàvem.
Érem el Damià, el Javi i jo, el Fer ha fallat a última hora, tot i que va confirmar ahir i havíem quedat amb el Santi a Quatre Camins a les 8:45.
Hem pujat la Fita, hem abat fins als Caçadors i no hem baixat pels Holandesos, hem baixat directe cap a La Fasina. Tampoc hem pujat i baixar per Jafra, directe a pujar els Massets de d’Alt fins a Quatre Camins.
Hem arribat puntuals a la cita i el Santi ha arribat uns minuts abans, estava fent temps i ha aparegut com si vingués de Sant Pere de Ribes.
Hem encarat el GR5 cap a Can Grau, pel famós “tornillo”. A mi personalment es un tros que m’agrada molt, és tècnic, hi ha pedra, calen moltes cames i molt d’equilibri. Habitualment haig de posar el peu a terra un parell de cops, avui han estat com a 5 vegades. El Santi ha pujat primer, sense problemes, te molta tècnica i es coneix molt bé el traçat. El Javi segueix llegint [...]
Aniversari del Santi

Aquest matí hem quedat a les 7:30 al Caprabo o a les 8 a Can Lloses a Sant Pere de Ribes, de Sitges només he sortit jo, a Sant Pere de Ribes érem el Fer i el Santi que ha arribat uns minuts tard, ve de la Plana Novella.
Hem sortit a les 8 i poc, carretera d’Olivella, cap a Mas Milà, i ens hem desviat a la dreta per anar a buscar el camí de muntanya que acaba a sota el pont de la carretera que va a Olivella, hem sortit a Can Suriol i d’allà hem agafat la pista que va cap a Les Gunyoles. En contes de fer la ruta habitual, un cop hem passat el desviament a la dreta que diu Santa Susana urbanització, hem agafat el següent a la dreta, el que diu Les Gunyoles 3 kilòmetres. Es un desviament que jo no havia fet mai, el Fer el va fer a inici de mes amb el Mario.
De camí cap a Can Suriol, hi ha un punt que es baixa, es creua la riera i es puja, son una baixada i una pujada curta, però intenses. He fet un canvi estrany pujant i la cadena s’ha trencat. Hem hagut de parar uns segueix llegint [...]
Avui hem fet el Cim de la Penya del Papiol

Aquest matí a les 7:30 estàvem el Javi i jo al Caprabo, he sortit cap a Can Lloses a Sant Pere de Ribes on havíem quedat amb la resta. Han aparegut a temps el Santi, el Mario, el Fer i un veí seu, el Carlos.
Hem agafat carretera d’Olivella i cap a Les Gunyoles, passant per pista i corriols i anat a parar a Can Suriol abans d’agafar la pista que et dur a Les Gunyoles. A meitat de camí, aproximadament, hi ha una cadena i habitualment seguim la pista que segueix recte, però avui hem girat a l’esquerre i hem agafat la pista en sentit contrari, hem anat pujant cap a l’Arboçar.
Hem creuat l’Arboçar i hem agafat algun tros de pista que agafem habitualment quan tornem de Les Gunyoles, la ruta típica, però en sentit contrari. Hi ha un dipòsit d’aigua gran, allà ens desviem i comencem a pujar cap al Cim de la Penya del Papiol, marca 330 metres. Es factible, però la pujada es molt dura i el paviment no té gaire tracció, tot i que es pot fer pujant amb tot el que durs segueix llegint [...]
Per fi Begues

Aquest matí a les 7:30 hem sortit l’Anna i jo des del Caprabo camí a Begues. Un cop hem fet la Fita hem trobat el Santi que venia des de la Plana a trobar-nos.
El Fer ha fallat, ahir vaig trobar-lo a casa seva, el divendres va acabar a urgències amb un còlic nefrític. No tenia cos per venir, suposo que encara li queda sorra per expulsar.
Hem anat fent via fins a Jafra, baixant pels Holandesos. Molta humitat, poc sol. Hem anat molta estona l’Anna i jo sense ulleres, feia una temperatura molt bona.
Hem pujat a la Plana Novella, hem creuat el castell i hem encarat Begues per la pista habitual. Un cop al cim on hi ha una casa a mà esquerra i un cartell de “benvinguts al parc natural” hem fet una parada, l’Anna ha menjat un entrepà i el Santi no venia fi, calor i un pel de mal a l’espatlla que aquesta setmana li va posar bé l’osteòpata.
Hem baixat pel corriol cap a Begues, passant un cadenat on hem trobat un parell de caçadors i un cartell de “vigileu, caça segueix llegint [...]