Tag Archives: arbocar

Begues i tornada per l’avenc de l’Esquerrà

Begues i tornada per l’avenc de l’Esquerrà
Avui diumenge, teníem al cap fer la ruta que no vàrem poder fer el diumenge passat pel mal temps, anar fins a Begues, pujar cap a La Mola i tornar per la pista de Olesa a Can Grau i cap a Sitges. A les 7:30 érem el Damià, en Joan Manel, en Josep Maria i jo al Caprabo, el Santi i el Pedro ens han dit que ens esperaven als caçadors. Hem fet temps, el Fer va dir que vindria, hem aguantat fins a les 7:40, no ha donat senyals de vida i hem fet via pujant la Fita. Hem trobat el Pedro i el Santi just passar el pàrquing del Collet de la Fita. El Santi ha preguntat pel Fer, i ha acabat dient que segurament fos una broma de les seves, últimament quan diu de venir, no apareix. Hem encarat les Basures, Mas Maiol, mirador dels caçadors i cap als Holandesos, per seguir la pista cap a Can Lluçà i anar a l’esquerre cap al pàrquing del Rat Penat primer, baixar a Vallgrassa i cap a la Plana Novella. Des de la Plana Novella, pista cap a Begues, sense pèrdua. No m’agrada segueix llegint [...]

Campdasens al revés

Campdasens al revés
Habitualment quan faig un Campdasens baixo cap a Vallcarca per Mas Quadrell, no m’agrada gaire fer-ho en sentit contrari, però avui ho he fet. No m’agrada perquè la baixada de Campdasens a Vallcarca es per ciment, i prefereixo baixar per pista amb terra, la pujada es igual. Ahir vaig arribar a casa amb problemes amb el canvi, seguia tenint problemes. Cadena nova a finals de gener, plat nou a mitjans de febrer i el canvi no anava bé, així que aquesta setmana he muntat pinyonera nova, i seguia fallant. Ahir vaig fer un canvi de roda sencera, i amb una roda d’una altre bici, saltava igual, per tan no era de la roda ni del canvi, era de la cadena. D’ençà que la vaig muntar no hi he fet res, i aquí el problema, algun dia he sortit que plovia i hi havia fang, i suposo que hi havia una capa de fang i brutícia que no deixava treballar bé la cadena. Ahir al vespre vaig netejar la cadena amb dissolvent i una eina d’aquelles que fas rodar la cadena per dins i segueix llegint [...]

Sortida amb pinyonera nova

Sortida amb pinyonera nova
Matí de dijous, el dilluns pluja i no vaig poder sortir, dimarts i dimecres per horari, vaig sortir a córrer, avui he sortit amb la bici. Al gener vaig canviar la cadena, li tocava, massa quilòmetres. Em vaig trobar amb sorolls, i vaig acabar canviant el plat, un Qring de 32 ovalat, fora sorolls. Però des de fa un parell de setmanes em salten els 2 pinyons més petits quan faig força, i vaig demanar una pinyonera nova, una 1975 de SRAM es a dir un Eagle 10-50 X01. La vaig muntar ahir i avui he sortit a veure que tal. He tingut problemes per poder arribar al Caprabo, entre els semàfors en vermell i el mercat que es munta el dijous a Can Robert, he hagut de parar i pujar més lent del normal. La pega es quan arribo a l’inici de la pujada del Collet de la Fita i el GPS em diu que estic en zero a nivell de forma, es a dir, no estic per sota, però no per sobre, igual que el que marca. Habitualment no em passa això. He pujat el Collet de la Fita, d’allà fins a segueix llegint [...]

Ens ha plogut

Ens ha plogut
Matí de diumenge, no he mirat el temps, estàvem a les 7:30 al Caprabo en Josep Maria, en Joan Manel, el Damià i jo, i en Josep Maria i en Joan Manel que si havien mirat el temps, han dit que plouria, i ens ha plogut. Teníem al cap fer Begues i la Mola, tornant per Can Grau, GR5 a Quatre Camins i avall, però hem hagut de modificar la ruta per la pluja. Hem pujat la Fita, plovisquejava però res greu. En Santi m’ha dit que ens veuríem a la Fita, no hi era, i l’hem vist a ell i al Pedro que ens esperaven al mirador dels Caçadors. Un cop hi hem arribat hem fet via cap als Holandesos, baixant cap a Can Marcer a la dreta, i després en comptes de girar cap a la Casa Nova a l’esquerre, hem seguit recte cap a Can Lluçà, per agafar a l’esquerre després de la cadena la pista que et dur al pàrquing del Rat Penat. Allà ha estat on en Joan Manel ha mirat el telèfon i hem decidit fer el canvi de ruta. La pluja venia de Cubelles, per tan hem pensat que si anàvem segueix llegint [...]

Arboçar de Dalt a ritme

Arboçar de Dalt a ritme
Matí de dimarts, dilluns descans, no vaig fer res, diumenge vaig arribar cansat a casa i de tan en tan, deixar descansar el cos es part de l’entrenament. He marxat un pel tard, però tenia marge, cap a les 8 i poc sortia de casa, tenia al cap anar fins a l’Arboçar de Dalt i tornar, a veure si podia fer-ho per sobre de 20km/h. He encarat el Caprabo del polígon Mas Alba, transit, però he fet el que he pogut, un cop a la rotonda del Aldi, he hagut de fer-la sencera, transit també, i pujada cap agafar el corriol que et dur a les Casetes d’en Portacreu i cap a Sant Pere de Ribes. Desviament a la dreta per anar cap a Can Lloses. Un cop a la carretera de Can Lloses cap a Olivella, he agafat via Olivella. M’he endut un ensurt al pont que creua la riera, jo havia entrat, tenia preferència, i davant hi havia un autobús del Planas que ha pensat en entrar també. He hagut de frenar i tocant el manillar a la balla dreta, l’autobús, que no ha parar, m’ha passat segueix llegint [...]

Les Gunyoles en solitari i a ritme

Les Gunyoles en solitari i a ritme

Aquest cap de setmana no puc sortir el diumenge, es Corpus i s’ha d’ajudar a fer la catifa de flors del carrer, per tan vaig proposar al grup sortir jo el dissabte, si hi havia algú que pogués i volgués i la resta sortiran demà diumenge. Tenia al cap fer Les Gunyoles, es una ruta ràpida, de pista i aquesta setmana he sortit 3 dies, per tan, afegir kilòmetres em va bé per agafar forma.

Al matí m’ha dit el Xavi, el pintor, que no vindria i el Gaizka em va dir ahir que encara no tenia la bici llesta, el Sergi tampoc podia avui, així que cap a les 6 m’he llevat i he sortit de casa a les 7 menys 10 del matí, aproximadament. He encarat el Caprabo, no hi havia ningú, no esperava a ningú, i he marxat cap a Sant Pere de Ribes, cap a Can Lloses. D’allà per carretera fins a Mas del Giralt, i seguint pel corriol de darrera fins al camp de futbol de Mas Milà, seguint el corriol que va paral·lel a la riera fins a Can Suriol, ja a la carretera d’Olivella.

D’allà ja segueix llegint [...]

Les Gunyoles a ritme del Damià

Les Gunyoles a ritme del Damià

Ahir vàrem fer una convocatòria de última hora, a les 7 al Caprabo o a les 7:30 a Can Lloses, ruta pistera, anar fins a Les Gunyoles i tornar. A les 7 hi havia el Damià al Caprabo i a les 7:30 quan hem arribat a Can Lloses el David de Vilanova ens esperava.

Hem baixat per carretera fins a l’entrada de la casa de colònies Mas d’en Giralt, hem seguit pel corriol fins arribar a Can Suriol, a la carretera d’Olivella i hem anat per carretera uns 100 metres, com sempre, per trobar el camí d’entrada a la pista que ens dur a Les Gunyoles.

No tenim clar que li ha passat al Damià avui, ens ha dit que la setmana passada va tenir una mala experiència pujant la Fita, quan un ciclista amb bambes, pantalons curts i una bicicleta de 26 polsades el va passar com si ell anés a peu, ho va intentar però no va poder agafar-lo fins que el va trobar parat just després dels caçadors, quan s’arriba al cim que es comença a baixar cap als Massets, assegut tranquil·lament mirant-lo. Suposo segueix llegint [...]

Avui hem fet el Cim de la Penya del Papiol

Avui hem fet el Cim de la Penya del Papiol

Aquest matí a les 7:30 estàvem el Javi i jo al Caprabo, he sortit cap a Can Lloses a Sant Pere de Ribes on havíem quedat amb la resta. Han aparegut a temps el Santi, el Mario, el Fer i un veí seu, el Carlos.

Hem agafat carretera d’Olivella i cap a Les Gunyoles, passant per pista i corriols i anat a parar a Can Suriol abans d’agafar la pista que et dur a Les Gunyoles. A meitat de camí, aproximadament, hi ha una cadena i habitualment seguim la pista que segueix recte, però avui hem girat a l’esquerre i hem agafat la pista en sentit contrari, hem anat pujant cap a l’Arboçar.

Hem creuat l’Arboçar i hem agafat algun tros de pista que agafem habitualment quan tornem de Les Gunyoles, la ruta típica, però en sentit contrari. Hi ha un dipòsit d’aigua gran, allà ens desviem i comencem a pujar cap al Cim de la Penya del Papiol, marca 330 metres. Es factible, però la pujada es molt dura i el paviment no té gaire tracció, tot i que es pot fer pujant amb tot el que durs segueix llegint [...]

UA-177326818-1