Olivella amb boira

Olivella amb boira
Ahir diumenge descans, el dissabte al vespre vaig anar a dormir molt tard, així que avui, una curteta amb la gravel, Olivella i tornada. He sortit de casa a dos quarts de vuit del matí, amb molta humitat, es veia boira al mar. M’he adonat que el potenciòmetre no funcionava, no el carrego de fa dies, però esperava que el Garmin em digues que estava baix de bateria, no m’ha dit res, per tan sense potència ni cadència. He encarat el polígon Mas Alba i just pujar a la bici m’he adonat que el seient de la bici era massa baix, l’he anat ajustant d’alçada sense agafar mides reals, l’he pujat un pel, però ara que tinc carregant el potenciòmetre, aprofitaré per ajudar alçades. Pujada del Collet de la Fita a bon ritme, que no vol dir amb bon temps, i he parat a fer la foto de rigor al mirador dels caçadors, es veia la llum del sol que volia sortir a l’horitzó, espectacular. La baixada cap a Can Marcer ha estat freda, he començat a notar la boira, n’hi segueix llegint [...]

Pic de l’Àliga, pel Fondo de les Oliveres

Pic de l’Àliga, pel Fondo de les Oliveres
Aquest matí de dissabte hem sortit el Santi, en Joan Manel i jo, hem anat a fer el Pic de l’Àliga, sortideta curta de dissabte. A les 7.30 estàvem el Santi i jo al Caprabo, hem anat cap a Sant Pere de Ribes, en Joan Manel ens esperava a la plaça de la Vila, hem anat cap a la Mahle a Vilanova pujant pel cementiri i des d’allà entrada al parc per anar cap al Mas de l’Artís. Baixant el Mas de l’Artís hem pujat pel Fondo de les Oliveres fins arribar a dalt, a la pujada de ciment que ens dur a la Casa Alta primer i després per pista cap al creuament que pots anar a l’esquerre cap a Daltmar i recte cap a Puig de l’Àliga, on hem parat a fer la foto de rigor. Baixada per la urbanització cap a Canyelles, creuar Canyelles i per darrera de la benzinera hi ha un camí que et dur cap a sota del Montgrós, la urbanització Vora Sitges. Hi ha una pujada molt dura cap al Montgrós, ens hem trobat que estava tancada per una batuda de senglars, però no hi ha altre opció segueix llegint [...]

Estació d’esquí de Puigmal 2900

Estació d’esquí de Puigmal 2900
Ahir vàrem sortir a caminar, a descansar de bici, avui he sortit amb la Fatbike, amb molt poques ganes al principi, volia anar fins a l’estació d’esquí de Puigmal 2900. Faltaven uns 10 minuts per les 8 del matí, temperatura més alta que ahir, estem d’estiuet de Sant Martí, i es nota aquest any. He encarat les antenes que hi ha cap al refugi pastoral de Nahuja amb la FatBike. La pujada l’he feta per asfalt fins a les antenes, no he volgut agafar la drecera que he agafat algun cop, que acurta uns metres, però que pica molt. He anat pujant tranquil·lament i m’he plantat al tancat elèctric a 1723 metres amb 43m 43s, es a dir un minut i mig menys que el mateix recorregut que vaig fer no fa gaire amb la FatBike també, però agafant la drecera de rigor, no val la pena, millor sense drecera. He passat el tancat elèctric, he baixat cap al refu de Nahuja i seguint recte vas a parar a una carretera asfaltada d’un carril sense marcar que puja fins a la taula d’orientació segueix llegint [...]

Molt d’hora avui, amb llum artificial

Molt d’hora avui, amb llum artificial
A les 9 havia d’estar davant de l’ordinador per una reunió, però volia sortir a fer quelcom, així que he sortit d’hora, fosc i amb llum, faltaven uns 10 minuts per les 7 del matí. He marxat cap al polígon Mas Alba amb la Niner Jet9RDO, tranqui, ja que hi havia transit i no duia llum a darrera. La pujada del Collet de la Fita la he fet a fosques per complert, al arribar al pàrquing ha començat a clarejar, he anat cap al mirador dels caçadors i es veia un vermell rogent a l’horitzó espectacular, del sort naixent i els núvols. He baixat pels Holandesos i la Casa Nova cap a Jafra, baixat pel corriol de darrera, el que comença pel pàrquing fins a la pista que ve de la Fassina cap a Quatre Camins, amunt cap als Masets de Dalt. Al arribar al pi gros dels Masets, a l’esquerre, després de la cadena, per la trialera amunt. He comés un error pujant i he hagut de fer peu, ja que he parat, foto de rigor, el llum ja el duia parat des de la casa nova, ja hi havia segueix llegint [...]

Vallcarca i Campdasens

Vallcarca i Campdasens
Dilluns vaig fer un Gunyoles, però per solidaritat familiar, el constipat que rondava per casa, també l’he agafat, vaig acabar el dia amb tos i molt de moc. La nit de dilluns a dimarts va ser dolenta, així que ahir, descans, no valia per res. Avui he sortit amb moltes ganes i temps, d’hivern ja, la temperatura ja ho demana. Eren tres quarts de vuit del matí, he encarat el polígon Mas Alba, massa gent i transit, però normal per la hora que era. He començat a pujar el camí de la Fita i m’he plantat al pàrquing amb un temps normal, però amb menys ganes que quan he sortit de casa. Tenia al cap anar fins a la Plana Novella i per pista a Begues i tornar pel mateix camí d’anada, però això em suposa 2 hores i es massa, avui treballo, em puc plantar davant de l’ordinador a les 9 i poc, però a les 10 es massa tard. Les ganes tampoc acompanyaven, així que he girat a la dreta per baixar cap a Vallcarca per Mas Quadrell. Han tallat les plantes dels laterals segueix llegint [...]

Les Gunyoles amb la gravel

Les Gunyoles amb la gravel
Ara fa dies que no feia Les Gunyoles i ganes en tenia, però cal temps, es una ruta d’un parell d’hores i poc, i amb la poca llum que hi havia al matí, abans del canvi d’hora, era complicat. Ahir no vaig sortir, si que ho vaig fer dissabte i divendres, i avui tenia un pel de marge al matí. He sortit de casa, cap a les 7:30, amb la Finna Taroko, gravel llesta. Passeig de la Ribera, Avinguda Sofia amunt cap a Santa Bàrbara, baixada per darrera cap a Can Bruguera, Vallpineda, les Torres, les Casetes d’en Portacreu i cap a Can Lloses. Allà per carretera fins al Mas de Can Giralt, i pels corriols que agafes abans d’entrar al camp de futbol de Mas Milà i després seguint el corriol que voreja la riera fins a la carretera d’Olivella, a Can Suriol. Ja entrant a la pista que et dur a Les Gunyoles. On hi va haver l’incendi ara fa 2 estius, on hi ha la cabana de pedra seca, els arbres han mort, per tan les arrels s’han assecat i amb les ventades que hi ha hagut segueix llegint [...]

Xispejant, però he sortit

Xispejant, però he sortit
Avui havia d’estar dutxat i llest cap a les 9 del mati, he volgut sortir a fer quelcom d’hora. Inicialment havíem quedat que l’Adolf vindria una estona i en Joan Manel també, ells seguirien i jo faria mitja volta, però al final, l’Adolf li ha fet mandra pel fred i per la pluja i en Joan Manel per la pluja m’ha fet un whatsapp i ha abandonat. Jo tenia una hora, he pensat que molt seria que plogués massa, he sortit que faltaven 20 minuts per les 8 del matí, cap al llac, xispejant, que no plovent molt. D’allà, per carretera cap al pàrquing de Palau de Cerdanya i amunt per la pista. La part més molla ja estat la part de carretera fins el càmping, la pujada per pista, estava moll, però no pas com per tenir fang i al ser pujada, l’aigua ha anat baixant i no he trobat gaire problema. He sortit d’hivern i amb una jaqueta fina que tinc per quan neva poc i plou poc, bé, però massa calor, la temperatura ha estat molt més alta que ahir divendres. Pista segueix llegint [...]

Refu de Nahuja ja d’hivern

Refu de Nahuja ja d’hivern
Aquest matí he sortit ja d’hivern, fa fred a la muntanya. Tenia una horeta, s’ha de treballar, així que he sortit a les 8 del matí de casa, un pel tard, però tenia al cap fer una hora o una hora i poc. Carrer amunt cap a les antenes, les que hi ha al final del poble, quan comença ja la muntanya. A partir de la part de muntanya, es pista, va fent zetes i vas agafant desnivell, surten uns 500 metres de desnivell positiu en uns 6,5km. La temperatura ha anat baixant i per sobre de 1700 metres estava sota zero, i feia ja estona. He parat a fer la foto de rigor just passar el tancat elèctric, hi havia una vaca que em mirava estranyada, quan m’hi he apropat, ha marxat corrent en sentit contrari. La vista, espectacular. Neu als cims de les muntanyes a la banda andorrana i a la banda catalana tot núvol i tapat. Baixada cap al Refu de Nahuja per pista, he trobat un cavall negre molt gros just davant del Refu, ni s’ha immutat quan he passat per davant. Baixada segueix llegint [...]

3 dies de descans i tornem-hi

3 dies de descans i tornem-hi
Diumenge vaig acabar molt mort, massa, al nivell que després de dinar i fer una migdiada, vàrem sortir a fer un vol amb el gos i la meva dona i vaig demanar-li de tornar cap a casa, em marejava. Per aquest motiu vaig pensar en deixar uns dies la bici de banda. Dilluns descans, dimarts un pel de rocòdrom, que es tronc inferior i ahir dimecres res de res, ja que vàrem celebrar la castanyada i vaig dormir poc. Aquest matí he sortit una estona amb la gravel, a veure que tal de sensacions. El mal de cul no ha marxat, el naixement del isquiotibials a la part dreta de la pelvis segueix amb una inflamació crònica que ha crescut i amb 3 dies no ha baixat. He sortit de casa cap a dos quarts de vuit del matí, cap al polígon Mas Alba, pujada del Collet de la Fita, arribant al pàrquing amb un temps “correcte”, cap als Holandesos, pàrquing de Vallgrassa, baixada cap a Vallgrassa i cap a la Plana Novella. Pujada cap al palau per la pista que neix a la carretera de Can segueix llegint [...]

De trialeres a Muerte 😃

De trialeres a Muerte 😃
Aquest matí hem quedat a les 7.30 al Caprabo, confirmats el Santi i jo, i he tingut clar que el Pedro també vindria, i així ha estat. En Joan Manel volia sortir amb carretera i en Josep Maria va dir que seria baixa, suposo que devia col·laborar amb el Triatló de Sitges avui, el Fer tenia partit amistós fora de la zona. Com que érem 3 que ens agraden les trialeres, vaig proposar fer sortida de trialeres i així ho hem fet. Hem pujat la Fita, tan el Pedro com el Santi amb bicis elèctriques, jo amb la meva Niner Jet9RDO, hem anat cap a les “basures” i d’allà cap a la Trinitat. Des de la Trinitat hem baixat la trialera que va a Vallcarca. El Pedro no l’havia feta mai. Està millor del que la recordava, però els revolts tan tancats, a mi, em costen i he hagut de fer peu 3 o 4 cops a l’hora de girar. Un cop a baix a la cimentera, hem pujat cap a Campdasens i un cop a Can Lluçà, ja de tornada, hem agafat el GR, la trialera que baixa al poble de Garraf. Es segueix llegint [...]
UA-177326818-1