Xispejant, però he sortit
Avui havia d’estar dutxat i llest cap a les 9 del mati, he volgut sortir a fer quelcom d’hora.
Inicialment havíem quedat que l’Adolf vindria una estona i en Joan Manel també, ells seguirien i jo faria mitja volta, però al final, l’Adolf li ha fet mandra pel fred i per la pluja i en Joan Manel per la pluja m’ha fet un whatsapp i ha abandonat.
Jo tenia una hora, he pensat que molt seria que plogués massa, he sortit que faltaven 20 minuts per les 8 del matí, cap al llac, xispejant, que no plovent molt.
D’allà, per carretera cap al pàrquing de Palau de Cerdanya i amunt per la pista.
La part més molla ja estat la part de carretera fins el càmping, la pujada per pista, estava moll, però no pas com per tenir fang i al ser pujada, l’aigua ha anat baixant i no he trobat gaire problema.
He sortit d’hivern i amb una jaqueta fina que tinc per quan neva poc i plou poc, bé, però massa calor, la temperatura ha estat molt més alta que ahir divendres.
Pista segueix llegint [...]
Refu de Nahuja ja d’hivern
Aquest matí he sortit ja d’hivern, fa fred a la muntanya.
Tenia una horeta, s’ha de treballar, així que he sortit a les 8 del matí de casa, un pel tard, però tenia al cap fer una hora o una hora i poc.
Carrer amunt cap a les antenes, les que hi ha al final del poble, quan comença ja la muntanya.
A partir de la part de muntanya, es pista, va fent zetes i vas agafant desnivell, surten uns 500 metres de desnivell positiu en uns 6,5km.
La temperatura ha anat baixant i per sobre de 1700 metres estava sota zero, i feia ja estona.
He parat a fer la foto de rigor just passar el tancat elèctric, hi havia una vaca que em mirava estranyada, quan m’hi he apropat, ha marxat corrent en sentit contrari.
La vista, espectacular.
Neu als cims de les muntanyes a la banda andorrana i a la banda catalana tot núvol i tapat.
Baixada cap al Refu de Nahuja per pista, he trobat un cavall negre molt gros just davant del Refu, ni s’ha immutat quan he passat per davant.
Baixada segueix llegint [...]
3 dies de descans i tornem-hi
Diumenge vaig acabar molt mort, massa, al nivell que després de dinar i fer una migdiada, vàrem sortir a fer un vol amb el gos i la meva dona i vaig demanar-li de tornar cap a casa, em marejava.
Per aquest motiu vaig pensar en deixar uns dies la bici de banda.
Dilluns descans, dimarts un pel de rocòdrom, que es tronc inferior i ahir dimecres res de res, ja que vàrem celebrar la castanyada i vaig dormir poc.
Aquest matí he sortit una estona amb la gravel, a veure que tal de sensacions.
El mal de cul no ha marxat, el naixement del isquiotibials a la part dreta de la pelvis segueix amb una inflamació crònica que ha crescut i amb 3 dies no ha baixat.
He sortit de casa cap a dos quarts de vuit del matí, cap al polígon Mas Alba, pujada del Collet de la Fita, arribant al pàrquing amb un temps “correcte”, cap als Holandesos, pàrquing de Vallgrassa, baixada cap a Vallgrassa i cap a la Plana Novella.
Pujada cap al palau per la pista que neix a la carretera de Can segueix llegint [...]
De trialeres a Muerte 😃
Aquest matí hem quedat a les 7.30 al Caprabo, confirmats el Santi i jo, i he tingut clar que el Pedro també vindria, i així ha estat.
En Joan Manel volia sortir amb carretera i en Josep Maria va dir que seria baixa, suposo que devia col·laborar amb el Triatló de Sitges avui, el Fer tenia partit amistós fora de la zona.
Com que érem 3 que ens agraden les trialeres, vaig proposar fer sortida de trialeres i així ho hem fet.
Hem pujat la Fita, tan el Pedro com el Santi amb bicis elèctriques, jo amb la meva Niner Jet9RDO, hem anat cap a les “basures” i d’allà cap a la Trinitat.
Des de la Trinitat hem baixat la trialera que va a Vallcarca.
El Pedro no l’havia feta mai.
Està millor del que la recordava, però els revolts tan tancats, a mi, em costen i he hagut de fer peu 3 o 4 cops a l’hora de girar.
Un cop a baix a la cimentera, hem pujat cap a Campdasens i un cop a Can Lluçà, ja de tornada, hem agafat el GR, la trialera que baixa al poble de Garraf.
Es segueix llegint [...]
Arboçar de Dalt de tranquis
Aquesta setmana ha estat “rara”, dilluns vaig sortir a córrer, em van sortir 16,5km, un pel massa per mi, tenia festa dilluns. Dimarts vaig mirar de fer ones, però estava molt fluix, dimecres vaig sortir amb la Niner Jet9RDO a veure que tal, després de 3 setmanes de no agafar-la per un problema amb el pedalier i el dijous vaig anar a córrer, una horeta, 10km, però no ho havia d’haver fet.
Dilluns em vaig passar, i el mal a la banda dreta del cul, que prové de la inflamació crònica del naixement dels isquiotibials a la banda dreta, quan surt de la pelvis, es devia inflamar més del normal, no vaig estirar, no estiro últimament, i el dijous vaig acabar de deixar-lo inflamadíssim.
Per acabar-ho de matar, moltes hores assegut el dijous no va ajudar.
Divendres no vaig fer res i avui he sortit amb la gravel, amb molt poques ganes, però ahir no vaig sortir a fer res, així que he pensat de fer quelcom un parell d’horetes, i un Arboçar de Dalt es just això, dues hores segueix llegint [...]
De nou amb la Jet9RDO
Ara fa 3 setmanes que no he sortit amb la Niner, tenia la Jet9RDO en “reparació”.
La última vegada que vaig sortir, un diumenge, feia un soroll que no era normal, vaig mirar-ho a casa i era el pedalier, vaig mirar de posar-hi greix, però quan giraves el rodament amb els dits, era com si tingués sorra a dins.
Aprofitant, vaig canviar el neumàtic de darrera, que estava un pel just i duia el forat que li vaig fer a la sortida llarga aquest any, amb 1000 quilòmetres ja podia canviar-lo.
Duia un 2.25 i li he muntat un 2.3, un WTB Vigilante, el mateix que duc a davant, no per res, sinó perquè en tenia un a casa, per tan, més fàcil.
No li vaig posar líquid fins ahir, muntat i tot nou i no perd, tubelitzat de nou, vàlvula nova, tot perfecte.
Vaig apropar-me a veure el Fer a BikeIT i em vaig endur un pedalier nou, un Rotor BB30 pel quadre que tinc i el potènciometre 2InPower que duc, i duia una eina de plàstic dur per desmuntar el pedalier.
Jo que sóc un “campeón”, segueix llegint [...]
Morella, Begues, trialera Masets i Ribes
Segueixo sense tenir la Niner Jet9RDO arreglada, no m’ha arribat la clau per desmuntar el pedalier i muntar-li el nou, així que he sortit amb la Gravel, amb la Finna Taroko i he demanat a la colla de fer una ruta que pogués fer-la bé amb la gravel.
Hem quedat a les 7.30 al Caprabo, en Josep Maria que havia confirmat m’ha fet un whatsapp que no ha passat bona nit, que seria baixa, el Pedro m’ha dit que a les 9.30 havia d’estar a casa i en Joan Manel ens trobaria al pàrquing de la Fita.
La sorpresa, bona sempre, es que hi havia el Damià al Caprabo.
Hem pujat amb poca llum fins el pàrquing de la Fita, en Joan Manel ha aparegut al cap d’uns pocs minuts d’arribar nosaltres, més llest que nosaltres, amb llum.
Hem marxat plegats cap al mirador dels caçadors, on hem parat a fer una foto, la llum era espectacular. Tot i que teníem clar que no se’ns veurien les cares, pel contrallum, la foto era obligatòria.
Després d’aquí, ja clarejava suficient, cap als segueix llegint [...]
Neumàtic nou, perd per la vàlvula 😡
Mala sort la meva, la última sortida amb la Finna Taroko va ser la que vaig punxar la roda de davant de la bici, vaig reparar la roda, però no va quedar bé.
Li vaig deixar la gravel al Pedro la setmana passada, va haver de posar càmera, el líquid no va tapar el foradet del neumàtic.
Ahir vaig muntar neumàtic nou, també vaig tubelitzar de nou la roda, però a l’hora de posar la vàlvula, el forat que va fer la vàlvula va ser massa gran, li vaig donar un quart de volta més de cinta pensant que quedaria arreglat, però avui m’he adonat que no.
La vaig inflar a 3 BAR, perfecte, però al cap d’una bona estona ja no estava a la mateixa pressió, avui he sortit amb ella, i igual.
Passaven 2 minuts de dos quarts de vuit del matí, he encarat el polígon Mas Alba per pujar el Collet de la Fita, aquestes hores encara es fosc, fins que facin el canvi d’hora.
Al pàrquing de la Fita amb un temps normal, i cap al mirador dels caçadors, però abans d’arribar-hi he segueix llegint [...]
Curteta al Refu Nahuja
Aquest matí he fet una sortideta curteta, no tenia intenció de sortir, però com que demà segurament no surti i donen pluja la resta de la setmana, he pujat fins al Refu de Nahuja i he tornat buscar corriols.
Sense pressa, faltaven 5 minuts per dos quarts de nou del matí, he encarat la pujada a les antenes, cap a Nahuja.
Avui he fet, no ho havia fet mai, la drecera que hi ha a l’últim revolt, es un carrer mal asfaltat i només en part que puja amb bastanta inclinació, té un desnivell interessant, però amb el 26 a davant i el 50 a darrera que duc a la Fatbike, es pot pujar quasi qualsevol cosa.
Un cop a dalt, a la banda de pista, he mirat d’anar marcant ritme per veure si arribava al cim, just on hi ha el tancat elèctric amb bon temps, i si, he pitjat el Lap del Garmin amb 42m 06s, que es un molt bon temps, i encara més amb la Fatbike.
Després del tancat, foto de rigor i baixada cap al Refu de Nahuja, a bon ritme, els Formula Cura que li he muntat son espectaculars.
Després segueix llegint [...]
Ermita de Santa Maria de Bell-lloc
Aquest matí havíem quedat l’Albert i jo per anar fina a l’Ermita de Bell-lloc, aquesta ruta no l’havia fet ell.
Hem quedat a les 8 del matí, hem sortit uns minuts més tard, encarant l’estació de tren i després per la carretera, just passar per sota del pont de la via del tren, a l’esquerre hi ha una pista que baixa i que es converteix en un corriol més endavant i que després de pujar i creuar la carretera et deixa a Caldegas.
Des de Caldegas fins a Onzés per carretera, que son uns 200 metres i per un camí estret que voreja el riu vas fins a Llívia.
A Llívia ens hem embolicat i hem fet un pel de volta, un parell de carrers més del compte, fins que hem trobat la pista que puja a Angoustrine.
La pista es còmoda fins arribar a unes vinyes que hi ha, després hi ha una pujada molt trencada i que es difícil de fer i que acaba amb un corriol estret que et dur planejant fins a Angoustrine.
Entrem al poble i ràpidament trobem una rotonda, a l’esquerre segueix llegint [...]