Aquest cop l’han encertat, hi havia previsió de neu, nevada important. Al matí a quarts de set hi havia una enfarinada, però ha començat a nevat més fort i he sortit a pedalar amb la FatBike tard, era un quart de dotze del migdia.

3 capes de roba a la part superior contant que l’exterior era un xubasquero, botes d’hivern amb calapeus, duc Crank Brother automàtics, millor per la neu i el fang, fundes de neoprè als peus i un parell de “buff” pel coll i pel cap, ulleres de ventisca per la baixada i per la pujada unes normals amb vidre transparent, fotocromàtiques.

He anat a buscar, pels carrers d’Osseja primer i després de Palau de Cerdanya el càmping de Palau, per encarar la pujada per pista de rigor.

Fins a la pujada, hi havia més aigua-neu que no pas neu, m’he mullat bastant, hi havia cero graus, però al anar fent esport, fred poc.

La primera pujada ja tenia neu, bastanta.

 Duia els neumàtics un pel massa inflats, per rodar millor, però amb neu malament, rellisquen quan voldries tenir grip.

M’ha fet un “lleig” pujant i he hagut de posar peu.

Just al creuament inicial, he anat per l’esquerre, per la pista on pugen cotxes, no la que faig sempre, ja que segons com, als reguerots rellisco i em toca fer peu.

He anat seguint unes petjades de raquetes.

Al cap d’uns metres més endavant he trobat 4 persones pujant amb raquetes, no m’han vist tot i que els he anat cridant abans d’agafar-los, eren catalans, ens hem saludat i crec que s’han quedat bastant sorpresos de veure una bicicleta pujant amb la nevada que queia.

A mida que he anat agafant desnivell la neu quallava més, però es podia pedalar, tot i que costa molt més i has de posar més pinyons del que posaries per pujar sense neu, es podia pujar bé.

Duc un 26 ovalat a davant i a darrera un 11-50 de 11 velocitats, he anat pujant amb el tercer pinyó, encara tenia marge si hagués hagut de baixar ritme.

Ja arribant al Mas Tartas he trobat que hi havia molta neu, tanta com que la roda de davant quedava complertament ensorrada i els pedals no tocaven la neu, però de pels.

La pega es que a la que els pedals toquen la neu, la força que has de fer per poder pedalar es massa per poder anar a gust, així que m’he decantat per baixar pel Mas Tartas i no seguir pujant.

Just abans de l’inici del corriol de baixada he parat a fer la foto de rigor, un petit vídeo i he desinflat ambdues rodes, per tenir el grip que toca amb neu verge.

A partir d’aquí no he tingut cap problema amb els neumàtics, he anat perfecte.

Al Mas Tartas ja enfonsava els pedals a la neu al pedalar, però com que es pla, potser amb un pel de res de baixada i la poc tros, no he fet peu.

A l’alçada del Mas Tartas he anat a buscar al camí de la dreta, el que faig habitualment en sentit contrari quan pugem.

Neu bé, però al ser planer, pocs problemes.

La tija telescòpica s’ha comportat, baixava i li costava molt de pujar, però la podies pujar, que l’altre dia no va haver-hi manera.

Seguíem sobre uns cero graus, que es fred, però no tant com l’altre dia que es va congelar l’oli.

El corriol de baixada fins el riu té moltes pedres i la neu les tapava totes, amb cura i sense córrer molt he baixat bé, sense cap ensurt ni haver de posar peu a terra.

Les branques dels arbres tenien tanta neu que el pes feia que estiguessin més baixes, fins el punt que he hagut d’anar una bona estona amb la tija a baix de tot i el cul just sobre la roda de darrera.

He creuat el riu sense aturar-me, tot i que he fet peu després de creuar-lo, hi ha una mena d’esglaó que amb neu m’ha fet por de relliscar i acabar posant un peu dins del riu, no calia.

A partir d’aquí la baixada a Osseja es per un corriol molt factible, només la part final quan ja arribes al poble té uns 8 o 10 metres de pedres soltes, però son grosses.

Hi havia un grup de 3 excursionistes francesos que no esperaven trobar-se un ciclista que els avances, ens hem saludat amablement com sempre, m’han deixat passar.

No he tingut cap problema ni cap lleig ni cap ensurt fins arribar al poble, on he pujat la tija just abans de creuar el pont del riu i he tornat cap a casa pels carrers del poble.

La sortida d’avui m’ha carregat les bateries per un parell de setmanes, ha estat espectacular 😊

En total m’han sortit 10,2km que he fet amb 1h i pocs segons, a una mitja de 10km/h amb un desnivell de 310 metres positius i 317 negatius, es un Mas Tartas normal, dels que faig corrent. LA cadència lenta, de 66 rpm, però la neu ja té aquestes coses, la mitja cardíaca de 133 ppm que és el meu 74% i la màxima de 171 ppm que és el meu 96%, el consum energètic de 733 calories, la temperatura de 0,9 graus de mitja i la mínima d’1 grau negatiu, prou bé.

Aquí us deixo el track d’avui.

Total distance: 10444 m
Total climbing: 333 m
Total descent: -337 m
Download file: 09_03_2024.gpx

Per descarregar la ruta en format GPX has de fer un click al botó de sota de la gràfica que diu “descargar” amb el botó dret del ratolí i “guardar link como”, et donarà l’opció de guardar-ho en format .GPX al teu ordinador. Si et cal ajuda fes click aquí.

Digues si t'ha agradat

Comparteix