Trialera tobogans amb neu 👍

Ahir vàrem anar a dormir molt tard, eren quasi les 2 del matí, aquest matí sense pressa, després d’haver deixat descansar el cos un pel el dissabte, he sortit amb la FatBike, tard, passaven 10 minuts de les 9 del matí.

Temperatura alta per ser inici de febrer, la setmana vinent baixa, avui últim dia de sortida per la zona, demà tornem a la vida “normal”.

He baixat fins el llac, cap a Palau de Cerdanya i amunt per la pista que hi ha al costat del càmping, com sempre a la dreta, per la pista que no hi passen cotxes habitualment.

M’ha passat un cotxe a la pujada inicial, m’he espantat un pel, no m’ho esperava.

La neu a cotes baixes ja s’ha convertit en gel i amb temperatures sobre zero graus, el gel sua i rellisca molt.

He arribat al creuament on es troben les 2 pistes de pujada i he seguit amunt cap el Mas Tartas.

Més gel que neu, he anat pujant amb cura per no relliscar.

Al haver-hi passat cotxes, les rodades s’han convertit en gel, la resta de la pista de pujada tenia neu, del tipus primavera, molt pesada, però en alguns punts, millor pujar per la neu que pel gel suant.

Fins el creuament que hi ha després del Mas Tartas he pujat bé, a partir d’aquí que he anat a l’esquerre, més neu i menys rodades de cotxe, la majoria han agafat la pista principal que va a la dreta.

Fins el quilòmetre 10 no arribes a la carretera, zones amb sol hi trobaves terra i gel, amb ombra gel i neu i amb molta ombra més neu que gel, que ho prefereixo.

M’he plantat a la carretera amb quasi una hora, un temps digne per les condicions de la pujada, tot s’ha de dir.

Foto de rigor i avall, per la carretera, amb cura per no trobar gel i amb la baixada que vas més lleuger, no tenir temps de controlar la bici i anar a parar a terra. No ha passat, no m’ha fet cap lleig la bici en cap moment.

Hi ha un punt baixant, un revolt gran a mà esquerre, on hi ha un pas canadenc pels animals, i que a la dreta puja una pista amb molta inclinació que avui volia fer, però l’he vista plena de gel i per una cantonada neu sense trepitjar, no m’he volgut encigalar i he seguit avall, per anar a buscar al km 13, camí del cim de Coma Morera de nou, per l’altre carretera que puja, la trialera de baixada.

He arribat a l’inici de la trialera, seient avall i som-hi.

Poca neu i poc gel, cosa que et dona confiança, sobre tot perquè està molt tapat pels arbres del bosc, on queda més obert el corriol, més neu, però poc gel perquè no l’ha trepitjada cap cotxe ni moto.

Fins a la taula d’orientació d’Osseja bé, hi ha un quilòmetre, després he anat a buscar els tobogans de baixada que hi ha després de la granja de bestiar que es veu a sota.

Anava amb un pel de por, perquè si hi ha gel a mig tobogan, em puc donar una galeta interessant, però no n’hi havia gaire i el que hi havia estava amb terra a sobre, cap problema.

La trialera de baixada comença al km 13 fins el 16,8. Està molt bé, amb cura per la neu i el gel, però he gaudit molt.

Un cop a baix, al càmping d’Osseja, pels carrers del poble cap a casa i llestos.

En total m’han sortit 18,2km que he fet amb 1h 30m a una mitja de 12,1km/h amb un desnivell positiu de 542 metres i negatiu de 547 metres, la cadència mitja de 67 rpm, la mitja cardíaca de 129 ppm que és el meu 75% i màxima de 168 ppm que és el meu 97%, he mirat de fer pujar el cor per la pista d’inici, on agafes tot el desnivell d’entrada i seguit. El consum energètic de 1022 calories, la mitja de temperatura de 5 graus i la mínima d’1 grau positiu, calor.

Aquí us deixo el track d’avui.

Per descarregar la ruta en format GPX has de fer un click al botó de sota de la gràfica que diu “descargar” amb el botó dret del ratolí i “guardar link como”, et donarà l’opció de guardar-ho en format .GPX al teu ordinador. Si et cal ajuda fes click aquí.