TRIALERES 🤟🤟🤟

Hi ha hagut canvi de plans de última hora, la idea era anar fins a Begues, però al final només havia de sortir jo sol, tot i que el Jorge tenia gent a dormir a casa i no tenia clar si podria venir, el Santi va confirmar tard al vespre i vàrem fer canvi de plans, si sortim el Santi, el Jorge i jo, podem anar a fer trialeres dures, en format Enduro, que ens agraden i a la resta no.

Hem quedat a les 7:30 al Caprabo, he arribat un parell de minuts tard, la roda de darrera estava sense aire de nou, el dimecres ja em va passar, però avui a més a més d’inflar li he posat líquid tubeless, m’ha dut uns minuts de més.

Hem pujat la Fita i al pàrquing hi havia el Santi esperant-nos, hem baixat cap a la Pota de Cavall, pujat a la “casa del boig” i començat la trialera de pujada de darrera, que es pot fer, però hi ha punts on has de fer peu, per duresa i perquè estava tot molt humit i no hi havia grip.

Hem anat fent via fins a la part final on has de caminar uns 10 o 15 metres, just abans de torbar a l’esquerre el corriol que et dur al punt de vigia, a la torre que es veu a mà esquerre lluny.

A partir d’aquí es baixa, el Jorge primer, jo després i el Santi al final.

He avisat al Jorge que al final de tot hi ha un esglaó complicat, que no l’he fet mai, però he pensat que potser ell si.

No hi havia passat des de l’incendi de juny, està molt trist, però comencen a sortir brots verds, la natura segueix el seu camí.

Es baixa bé, té punts complicats, però es baixa bé.

L’esglaó del final no l’he fet, però el Jorge si, l’ha baixat per la dreta, jo sempre l’encaro per l’esquerre, el proper dia amb un pel de velocitat m’hi tiro.

Un cop a baix, GR92 cap a la Cova Negra, també de baixada amb pedres, però més factible, hem arribat a darrera de Can Lloses i hem tornat cap a Sitges pel corriol que comença a la riera i et deixa a la pista que hi ha uns metres abans de la masia que hi ha el creuament per anar a Ribes a la dreta i a Sitges a l’esquerre.

Hem seguit cap a Mas Alba, per pujar per carretera fins al cim i anar cap al punt de vigia que hem deixat a l’esquerre abans fent la Pota de Cavall.

El Santi ens ha dit que coneixia una trialera que havia fet a peu, no amb bici i que donava al carrer Montserrat a Can Lloses, hem trobat l’entrada a l’esquerre, s’ha de fer a peu els 3 primers metres, i la resta es bastant factible, algun punt complicat baixant, molta pedra grossa que has de passar per sobre, però que la caiguda pot fer mal.

No l’havia feta mai, m’ha agradat, la repetirem.

Un cop a baix, a la mateix pista que havíem fet uns minuts abans, hem seguit el mateix camí, de tornada pel corriol de la riera i hem sortit de nou al mateix punt, per tornar a anar cap a Mas Alba i tornar a pujar per segona vegada a la casa del cim de Mas Alba, creuar la cadena de nou, però anar a l’esquerre en comptes de seguir recte com hem fet uns minuts abans.

Hi ha una trialera molt dura, sobre tot la baixada al final.

El Jorge anava primer, i no recordava l’entrada, has d’anar amb un pel d’inèrcia per poder pujar, tot i que s’ha de caminar al final, hem anat fent via fins trobar el creuament que a l’esquerre baixes directe per la trialera que hi ha sota les torres de corrent, i a la dreta hi ha un altre camí, que en un parell de metres vas a l’esquerre i planeja, amb molta pedra i tècnic.

Hem anat fent via fins que el Santi ha donat un cop al canvi de darrera, ha doblegat la “patilla de canvi” i al adreçar-la ha trencat l’alumini.

Hem mirat de muntar-hi pinyó fix per poder tornar a casa pedalant, però no hem pogut treure el tancament ràpid de SRAM, ell no volia trencar res més i tornar caminant cap a casa, així que hem desistit i ha marxat caminant després de la foto de rigor, amb la bici al costat, cap a casa.

El Jorge i jo hem seguit recte, ens hem creuat 3 motos d’enduro que venien en sentit contrari 4 runners i hem començat la baixada.

Al desviament hem agafat la de la dreta, que es MOLT bèstia, molt es molt, però l’hem feta sencera tan el Jorge com jo, crec que de la zona, es la part més bestia que coneixem.

El nivell es alt, però no prou com per dir de baixar a peu, està al límit de no fer peu i no pensar-hi, sinó deixar-te anar i amb tècnica i cura baixar.

Arribes a baix amb l’adrenalina a nivells màxims.

Hem creuat la pista de nou, la que hem fet 2 cops uns minuts abans, per agafar un trencant que cau, no l’havíem fet mai, i anar a buscar el corriol que va cap a la riera camí dels Viñedos i cap al camp de vol i entrant a Rocamar el Jorge ha plantejat de fer uns “toboganes” que hi ha a sobre la riera, els hem anat a buscar, no els hem trobat, però hem acabant despenyant-nos per sota dels pals de llum que baixen cap a Rocamar, ha estat bé.

Des de Rocamar ja cap a casa, ell s’ha quedat a la Plana Est, era d’hora, però té gent a casa i jo cap a casa pel passeig.

El GPS m’ha fet una mala passada, a partir dels 300 metres de desnivell que es pujar al pàrquing de la Fita i poc més, ha deixat de comptar bé i m’ha marcat un desnivell total de 370 metres, que el Jorge en dura vora 900, que és més real.

Res, aquesta vegada no ha marcat bé.

M’han sortit 29,86km que he fet amb 2h 17m a una mitja de 13km/h amb un desnivell positiu de 370 metres segons el Garmin i reals vora 900 metres, una potència mitja de 144W, màxima de 730W i consum energètic de 1189kj, o puc donar més dades perquè el servir de Garmin està caigut, però la part interessant es la ruta, no pas les meves dades.

Aquí us deixo el track d’avui

Per descarregar la ruta en format GPX has de fer un click al botó de sota de la gràfica que diu “descargar” amb el botó dret del ratolí i “guardar link como”, et donarà l’opció de guardar-ho en format .GPX al teu ordinador. Si et cal ajuda fes click aquí.