Aquest matí de diumenge hem quedat a les 7:30 al Caprabo, encara era fosc, però hi havia llum de la lluna.
Hem marxat cap a Sant Pere de Ribes, havíem quedat a les 7:50 a la Plaça de la Vila amb la resta.
Hem sortit el Pedro, en Josep Maria i jo de Sitges, i amb cura per la falta de llum, però la setmana vinent ja tenim canvi horari i podrem sortir amb llum.
A Ribes ha aparegut el Jorge, el Santi i en Joan Manel que ahir a última hora va dir que no podria venir per problemes mecànics, però que el Fer aquest matí a les 7:30 li ha arreglat i ha pogut venir.
Hem anat cap a Vilanova, a la Mahle, pel Castell de Ribes.
Per darrera de la Mahle cap a la Masia d’en Cabanyes i hem pujat cap a Mas de l’Artís per pista, a bon ritme tot s’ha de dir.
Baixada per darrera del mas i pujada pel Fondo de les Oliveres.
Estava un pel humit, però l’hem pogut pujar bé.
He fet peu en un punt només, la resta fins a dalt, a la pista que ve dels Balcons i que puja per la part de ciment fins a la Casa Alta.
Un cop ens hem reagrupat hem pujat cap a la Casa Alta i per pista hem anat cap al Pic de l’Àliga
Sense arribar-hi, un cop passes la cadena, a mà esquerre cap a Daltmar i pel corriol de carrera primer i pista després fins a creuar la carretera de Moja a Daltmar.
Hem creuat la carretera i avall per pista cap a Viladellops, creuant la C15 per sobre del pont, just a sota del Castell d’Olèrdola.
M’ha arribat a marcat 4,6 graus de temperatura i amb humitat, ha fet fred ja, sort que hem anat tots de llarg, no d’hivern, però si de tardor.
Era relativament d’hora i dúiem una bona estona de ruta ja, hem pujat cap a Viladellops per la carretera i a l’esquerre cap al dipòsit d’aigua per acabar sortint a la pista que va de Viladellops a Can Trabal.
Creuar la pista i pel corriol de darrera baixada fins arribar a sota de Viladellops de nou.
Ens hem reagrupat i hem fet pista de tornada cap a Mas Milà.
Al creuament que hi ha, on habitualment anem a la dreta, hem pujat cap a l’esquerre ,on fem les trialeres en sentit contrari, avui volíem fer-les en aquest sentit.
La primera no l’hem feta, hem seguit per pista.
Abans d’arribar a la masia que hi ha, a la dreta baixa un corriol que entra al bosc després d’un camp llaurat i amunt, aquesta la fem de baixada sempre, de pujada no l’havíem fet mai.
Hem hagut de caminar uns metres, potser 10 o 12 metres, no més. Només el Santi ha pogut pujar amb l’elèctrica i el Pedro ha relliscat i ha caigut a l’esquerre, sobre un esbarzer, era l’altre elèctric que podria pujar.
Un cop ha començat a planejar, hem pogut pedalar i pujar en amunt.
A la pista hem seguit el camí que fem sempre en sentit contrari, amb un corriol de baixada molt divertir que ens ha deixat a Mas Milà, a la urbanització.
Hem anat a buscar els esglaons que fem sempre de pujada, però en sentit contrari i fins a la carretera d’Olivella, on hem parat per fer-nos la foto.
Era relativament d’hora, faltaven pocs minuts per les 10 del matí, hem volgut allargar un pel la tornada, per estar a les 11:00 a casa, però mirant coses noves.
Creuada la carretera, baixada cap a la riera i pujada cap al Mas de Can Giralt, tornant per pista fins a la carretera d’Olivella de nou.
A la carretera hem anat a la dreta, just al revolt, abans de començar a pujar, a mà esquerre hi ha una pista que puja, tancada amb una cadena.
Hem agafat la pista que puja, que es exageradament dura al final fins arribar a un pla amb 3 desviaments possibles, a més del que dúiem de pujada.
La part bona es que tots hem aconseguit pujar la pujada dura, crec que és la primera vegada que la faig sencera.
Dels 3 camins, hem agafat la trialera que baixa cap a Sant Pere de Ribes, segueix recte.
El Santi i jo l’havíem feta fa temps, la resta no.
La part inicial es bastant dura, després planeja i es converteix en un corriol ràpid fins arribar a la carretera de Sant Pere de Ribes a Canyelles, a l’entrada a Sant Pere de Ribes que hi ha a la carretera vella de Canyelles.
Just la part inicial té un esglaó important, el Santi i el Pedro l’han fet el Jorge i anava al darrera i no s’hi ha vist amb cor, l’ha fet caminant, en Josep Maria l’ha aconseguit fer, un pas difícil, però se’n ha sortit.
En Joan Manel i jo que veníem darrera d’ell hem fet peu i hem caminat.
De cop hem sentit en Josep Maria, uns 4 o 5 metres més endavant que cridava, havia caigut.
Hem baixat ràpidament, corrent amb les bicis al costat i l’hem trobat a terra, a mà esquerre queixant-se de mal al lateral.
Ha tingut una caiguda absurda, cap pas important, però en comptes de caure sobre un esbarzer hi havia una pedra grossa que li ha picat el lateral del cos.
Es queixava molt del costat, estava tot blanc i suant molt.
Ens hem estat una estona amb ell, hem avisat la resta que havien baixat més avall i ens esperàvem i al cap d’uns minuts, potser 4 o 5 ha mirat d’incorporar-se, amb molta pega i amb l’ajuda d’en Joan Manel i meva, s’ha mogut un parell de pams fins arribar al corriol i l’hem assegut de nou.
En un moment s’ha marejat i ens ha “caigut”, sort que estava assegut i en Joan Manel l’ha vist defallir, l’hem agafat perquè no piqués contra el terra i ha estat llavors quan en Joan Manel ha trucat al 112.
Jo volia esperar a que tornés en si, deixés de suar per veure que tal estava, i ha tardat uns minuts de més.
Hem parlat amb el 112, ens han passat amb bombers de Vilafranca del Penedès i els hi hem dit on érem. Ens han enviat un SMS i els hem donat la ubicació.
Trucada a casa per dir que estàvem bé, però que hi havia hagut un accident i hem decidit pujar en sentit contrari, cap al cap de la pujada per tan d’esperar els serveis d’emergència allà, en comptes de seguir baixant fins a la carretera de Sant Pere de Ribes.
Han tardat molt poc, ha aparegut un Dacia Duster 4×4 de la policia local de Sant Pere de Ribes amb una metge i un tècnic del SEM.
En aquest punt ja semblava en Josep Maria de sempre, fins uns minuts abans encara estava bastant “anat”.
Li han fet una primera revisió, han mirat nivell d’oxigen en sang, tot bé, han mirat el cop i descartat un pneumotòrax i han decidit baixar-lo amb el 4×4 de la policia en comptes d’esperar el camió de bombers, que venia de camí.
Han fet 2 viatges un per baixar-lo a ell, la metge i els “trastos” i el segon per recollir el tècnic.
Resulta que el tècnic era en Ramón de Creu Roja Vilanova, m’ha conegut, diu que es veu amb el Jose Tendero treballant. La metgessa era de la zona, estava aquí “temporalment” i també coneixia el Tendero, que petit es el mon.
El Santi estava a baix, esperant els serveis d’emergència, per dir-los on érem.
Un cop se l’han endut avall, hem baixat tots 4 amb 5 bicis, complicat.
La part més inclinada l’he feta caminant amb una bici a casa mà i un cop a planejat un pel més, el Pedro s’ha posat la bici d’en Josep Maria a l’esquena i ha baixat amb una mà agafant la bici i l’altre al manillar, un pel “perillós”, tot s’ha de dir.
Un cop he arribat a baix, a la carretera, hem vist una ambulància amb una metge, un tècnic i una infermera, a part del primer VIR que ha vingut amb el Ramón i la metgessa, un camió de bombers i una ambulància de bombers, on he trobat el Tan, de Creu Roja Sitges.
Es infermer i està al parc de bombers de Vilafranca.
També hi havia el cotxe de la policia local de Sant Pere de Ribes amb una policia local.
L’han ficat a l’ambulància i hem marxat cap a Sant Pere de Ribes, per carretera, el Pedro amb la bici d’en Josep Maria a sobre i llestos.
Ens hem acomiadat i agraït molt la feina i l’assistència, realment en moments així es d’agrair molt el servei i l’eficàcia dels serveis d’emergència que tenim, MOLTES GRACIES de tot cor.
Ens ha passat primer el VIR i després l’ambulància amb el Josep Maria a dins, cap a l’hospital els Camils a Sant Pere de Ribes.
La seva dona anava de camí cap a urgències, al final ha estat una costella trencada, la quarta a la banda esquerre.
Hem deixat la bici d’en Josep Maria a casa d’en Joan Manel a Ribes i per carretera cap a Sitges el Pedro el Jorge i jo.
Abans de la pujada a Santa Bàrbara des de l’inici de Vallpineda hem anat a la dreta, per pujar a Santa Bàrbara per corriols, millor que per carretera i a dalt de tot ens hem acomiadat del Jorge i el Pedro i jo hem anat junt fins a la rotonda on hi havia el Rugbi abans, cap a casa.
En Josep Maria en té per unes setmanes de no sortir i en Joan Manel ha de ser pare en un parell de setmanes, seria intel·ligent per part seva no sortir la setmana vinent, no ser que hagi de córrer de tornada perquè la seva dona ha trencat aigües.
M’han sortit 50,80km que he fet amb 2h 53m en moviment, a una mitja de 17,6km/h amb un desnivell positiu de 897 metres i negatiu de 862 metres una mitja cardíaca de 128 ppm que és el meu 74% i una màxima de 17 1ppm que és el meu 99%, una cadència mitja de 75 rpm, una potència mitja de 180W, màxima de 774W i un consum energètic de 1854 calories. 4 graus de mínima, que es fred, mitja de 10,4 graus, que es tardor i màxima de 24, que es tardor total.
Aquí us deixo el track d’avui.
Total climbing: 1022 m
Total descent: -1032 m
Per descarregar la ruta en format GPX has de fer un click al botó de sota de la gràfica que diu “descargar” amb el botó dret del ratolí i “guardar link como”, et donarà l’opció de guardar-ho en format .GPX al teu ordinador. Si et cal ajuda fes click aquí.