Matí de diumenge, 7:30 Caprabo. Érem en Joan Manel, en Josep Maria, el Pedro i jo, volíem anar a fer el Cim de la Penya del Papiol.
He sortit just de casa, cap a les 7:00 he inflat la roda de darrera i no ha entrat bé l’aire, així que he canviat l’èmbol de la vàlvula, en tinc de sobres. 7:20 surto de casa i em trobo la roda tocant a terra, merda.
He entrat de nou, ràpidament, he cargolat de nou la vàlvula a la llanta, hi he ficat líquid tubeless per la vàlvula sense l’èmbol, inflat de nou i sortit de casa tard, he arribat al Caprabo a les 7:34.
Hem anat cap a Can Lloses a Sant Pere de Ribes, han aparegut el Jorge i el Fer.
Després d’uns minuts de rigor, per si venial algú més, hem agafat carretera d’Olivella cap a Mas Milà, per entrar a la dreta, després de la cadena, abans del pont que creua la riera, per seguir pel corriol fins a la pista ampla que va al Mas de Can Giralt.
A l’esquerre, entre les vinyes, per creuar de nou la riera i fer la pujada a la carretera d’Olivella de nou.
La pujada de després de la riera l’hem feta tots els atmosfèrics sense posar peu, els elèctrics també, però té menys gracia.
En contes d’agafar la carretera de la urbanització, a mà esquerre hi ha una trialera de pujada d’esglaons, perfecte per fer potència, vas pujant i et permet descansar uns segons després de cada esglaó.
Hem entrat a la urbanització i cap a la sortida per darrera, cap a la pista de Viladellops de rigor.
En contes de creuar la riera, seguint la pista a l’esquerre, anem a la dreta, cap a una trialera molt divertida que hi ha, va combinant corriols estrets i pedra que es pot pujar sense problemes, només et fa pujar el ritme cardíac, però ja es això.
Pujades i baixades, per anar a parar de nou a la pista de Viladellops, diguem que li donem unes quantes voltes per fer pocs metres.
Just a sota de Viladellops, hem entrat a la trialera que puja a la dreta, abans del corriol de rigor, es puja bé, i es baixa que et trobes el corriol que fem sempre per tornar de Can Trabal, a la dreta i pujant fins trobar la pista de Can Trabal.
Arribem a Can Trabal, i pugem al dipòsit d’aigua per la trialera de la dreta, en comptes de fer-ho per la pista.
Des del dipòsit entres per darrera del mateix dipòsit a una pista més ampla que puja fins al Cim de la Penya del Papiol.
Es una pujada de pista, amb molta pedra solta, no té bon grip i que has de donar-ho tot, puja el cor de voltes, però cremen les cames i a més toca tenir cura de no relliscar i haver de posar el peu a terra.
En Joan Manel i el Pedro no l’havien feta mai aquesta.
Un cop a cim, foto de rigor, descans d’uns segons i hem baixat per la trialera de darrera, la que va cap a Sant Miquel d’Olèrdola.
Té com a tres baixades, la primera es pedregosa però curta, la segona es més planera, més llarga i amb molta pedra solta, i entre la segona i la tercera, hi ha una pujada que habitualment faig peu en un punt, i avui es la primera vegada que la he aconseguit fer sencera, molt content per això.
La última baixada és molt bèstia, es de les que no pots parar i que baixar a peu es igual de perillós que baixar sobre la bici, molta pedra solta, inclinació i alguna llosa que et permet passar per sobre i no caure.
Hem arribat tots a baix amb cara de satisfets, cansats de mans i braços, però contents.
El Pedro i en Joan Manel que han tardat una miqueta més que la resta de baixar, l’han feta sencera i molt contents també.
Des d’aquí, hem baixat cap a la cimentera i per la carretera vella de Canyelles a Sant Miquel d’Olèrdola, hem anat cap a Canyelles.
Just abans del pont que passa la C15 per sobre, a la dreta, hi ha una estrada després d’una cadena.
Es una pista que et dur a sobre de Canyelles, a l’inici de Daltmar.
No ho sembla, però va pujant constantment, vas agafant desnivell sense parar en cap moment.
Arribes a dalt, passada una cadena de nou, i entres a la urbanització.
Allà ens hem reagrupat.
Per horari, hem decidit fer via cap al Montgròs.
Baixada cap a Canyelles, per la hípica Tikota, per no fer només carretera, creuar el poble i per darrera de la benzinera hi ha una pista que et creua la C15 per sobre i et dur a una masia, just abans d’arribar a la masia, a la dreta, hi ha un corriol estret que puja i que et dur a la urbanització que hi ha sobre de Canyelles, la que es veu darrera de la benzinera, després de la C15.
Des d’allà, hem anat fins al Montgròs.
La pujada que hi ha al final, es de les més dures de la zona, es pot fer, i la hem feta tots 6 sobre la bici, sense fer peu, però has de calcular forces i haver-la fet un parell de cops abans, per saber on has de fer que.
Hem arribat a dalt que ens sortia el cor per la boca, ja es normal.
La tornada, la de rigor, primer baixada cap a Sant Pere de Ribes per un parell de trialeres que tenim controlades, molt xules, hem creuat el poble per les piscines.
El Fer s’ha acomiadat, cap a casa, just a l’escola La Riera i cap als Vinyedos.
En Joan Manel ha fet via per les Casetes d’En Portacreu i la resta hem tornat per l’autòdrom i Rocamar.
He parat el GPS a la porta de casa que no eren les 11 del matí encara, perfecte.
Em marcava 43,70km que hem fet amb 2h 45m a una mitja de 15,9km/h amb un desnivell positiu de 965 metres i negatiu de 945 metres. Una mitja cardíaca de 127 ppm que és el meu 73% i una màxima de 162 ppm que és el meu 94%, una cadència mitja de 73 rpm, una potència mitja de 184W una màxima de 921W i un consum energètic en el meu cas de 1821 calories. Calor, 11 graus de mínima, 16,1 de mitja i una màxima de 21 graus, he sortit d’estiu del tot.
Aquí us deixo el track d’avui
Total climbing: 1075 m
Total descent: -1058 m
Per descarregar la ruta en format GPX has de fer un click al botó de sota de la gràfica que diu “descargar” amb el botó dret del ratolí i “guardar link como”, et donarà l’opció de guardar-ho en format .GPX al teu ordinador. Si et cal ajuda fes click aquí.