Ahir plovia, no vaig sortir. Aquest matí he volgut fer alguna cosa un pel més llarga, m’he llevat més d’hora i he sortit de casa passats pocs minuts de les 7 del matí. Volia anar a fer Les Gunyoles, però al revés.
He sortit que clarejava, no calia llum, tot i que vaig deixar carregant la bateria de la “lupixin” per si de cas.
He encarat la pujada al polígon Mas Alba, he marxat a l’esquerre a la rotonda, cap al Aldi, per anar a buscar el corriol que et dur a Sant Pere de Ribes.
La terra que varen posar ara fa unes setmanes, igual que la que hi ha pujant al Collet de la Fita, ha marxat tota amb les pluges. Poc llestos els que van posar-ho, no pots posar terra si no la pressiones fort després, sinó, l’aigua se l’endurà, que és el que ha passat.
He baixat per anar a buscar la pista de la dreta que et dur a Can Lloses.
Des de Can Lloses, per carretera fins a Mas Milà, i d’allà pujant cap a sota de Viladellops.
Hi he trobat molt de fang, molts tolls d’aigua, he hagut de parar més d’un cop i passar caminant per evitar ficar-m’hi sencer, però no ha servit de gran cosa.
He arribat enfangat i amb feina, perquè l’aigua havia deixat el pedregà sobresortit a la pista a Can Trabal, i d’allà cap a la base de la pujada del cim de la Penya del Papiol, just als dipòsits.
Allà m’ha marcat una hora el cronòmetre. He baixat per anar a buscar la carretera, creuar-la i anar cap a l’Arboçar de Dalt.
La pujada per darrera de l’Arboçar de Dalt cap al cim de Les Gunyoles, amb la gravel, es dura. Això de dur un 42 dents a davant es nota.
He pujat sense fer peu, però m’ha costat de cames.
Un cop a dalt, he vist Montserrat de fons i he parat a fer la foto de rigor.
A partir d’aquí, Gunyoles i la tornada habitualment ha de ser més ràpida.
No ho ha estat, estava molt moll, ple de fang i he hagut de reduir velocitat molts cops i posar peu a terra alguns altres, però no ficar-me de ple al toll d’aigua.
Up cop passes la cadena a l’esquerre, el toll d’aigua era tan gran, que he hagut de fer algun invent passant per sobre de pedres i recolzant-me a la bici, a dins de l’aigua, per no caure.
He arribat a la carretera sota de Can Lluçà molt fart de fang i més tard del que pensava que seria.
Així que he pensat en tornar per carretera. Carretera d’Olivella avall cap al creuament i Mas Milà primer, baixada i pujada i Can Lloses després.
No he tornat per Can Lloses, he seguit pel carril bici cap a Sant Pere de Ribes, per agafar la pista a l’esquerre i mirar de sortir als Vinyedos, creuar els Vinyedos i anar a buscar la pista que et dur a Puigmoltó.
Abans d’arribar a Puigmoltó a l’esquerre, cap a l’autòdrom. Allà estava ple d’aigua com si no hagués drenat gens, molta aigua, molta es molta.
He passat com he pogut, caminat una bona estona, per sortir a la urbanització, agafar la carretera cap a Sitges, i he baixat pel Vinyet cap al passeig i cap a casa.
He arribat a casa que he hagut de dedicar 15 minuts ben bé amb la mànega per treure fang de la bici, de les sabates i de les meves cames. Tot arreglat.
En total m’ha sortit 45,71km que he fet amb 2h 18m a una mitja de 19,8km/h, amb un desnivell positiu i negatiu de 685 metres, clavats avui. La mitja cardíaca de 129 ppm que és el meu 75% i una màxima de 158 ppm que és el meu 91%. La cadència mitja de 83 rpm, la temperatura bona, mínima de 12 graus i màxima de 22 graus. El consum energètic de 1627 calories.
Aquí us deixo el track d’avui.
Total climbing: 773 m
Total descent: -773 m
Per descarregar la ruta en format GPX has de fer un click al botó de sota de la gràfica que diu “descargar” amb el botó dret del ratolí i “guardar link como”, et donarà l’opció de guardar-ho en format .GPX al teu ordinador. Si et cal ajuda fes click aquí.