Utbcn, 70 km a la Long Trail

Aquell poder de convicció, aquella manera de temptar a la gent d´Alex i Pucca són els motius per la qual una sortida qualsevol de desembre es converteix en uns 70 km a la Long Trail a finals d´abril. M´ho comenten i xafardejo per internet el desnivell, temps, avituallaments, conec força la zona a part d’haver corregut els 42km fa un parell d´anys, pago, revisió mèdica i endavant.

Entrenem força, surto de l´asfalt després de la mitja de bcn, maratest Badalona, agafant la muntanya amb ganes, aquest any no he estat bé a la carretera, tirades de 20, 30 km , trails com el de Ribes de Freser em posen a punt per arribar a finals d´abril.

Dia D, sona el despertador amb una expectativa de pluja que es compleix, no m´agrada, surto de casa dirigint-me al pàrquing on he quedat amb l´Alex i Pucca, ell va acollonido i crec que jo també, ella s’ha la veu amb ganes i allò no l´aturarà. Arribem a Begues amb molta pluja, control de material i al calaix, l´ambient és molt guapo, nervis abans del tret i ja hi som, ens acomiadem els tres.

Sortim de Begues en un carrer ple d´aigua en estampida, trepitgem terra pujant per la carretera que va a pla Plana Novella, trenquem a mà dreta i comencen els corriols, macos tot i el fang, no veig ni el color de les bambes en aquells kilòmetres, costa córrer, patina força i les sabatilles pesen, passem pel km 6 ràpid, plou lleugerament però ja no molesta, pugem la Morella amb molta boira.

Arribem a Les Burigues, avituallament, vaig força bé, la temperatura és bona, menjo alguna cosa però no perdo massa temps, seguim, conec el camí de fa un parell d´anys, toca baixar per pedra fins la plana Novella, just darrera els budes avituallament, aquí si que paro, carrego aigua i sacsejo les sabatilles plenes de fang, es separen les curses, long i marató dreta, ultra i long esquerra.

Em conec el que ve ara de les sortides en btt, camí de Vallgrassa, famós pels quadres pintats enmig del bosc, trenquem a mà esquerra i enfilem una riera plena de pedres on recordo de patir de valent, camino com puc, tot patinant agafat a les branques, no m´agrada aquell camí, no s´avança i perdo força temps tot i passar ja a força de la Ultra.

km 30 on trepitgem pista, tot de baixada tot veient la platja, empalmem amb un camí fent esses molt maco, es fa ràpid, ho faig amb la primera noia, fa calor, ja vaig de curt, a sortit el Sol i s´agraeix, avituallament amb els peus a la sorra, mola aquell moment amb força animació, menjo alguna cosa i carrego aigua que ara, lògicament toca pujar.

Vaig una mica tocadet, som al km 35, meitat de la cursa, gel i pugem, passem el Garraf i l´autopista per sota, arribem a la pista que ve de Campdasens, sé on sóc i m´agrada, m´imagino el que queda i això m´anima molt, psicològicament imaginar-me el recorregut de tornada m´ha donat un plus. La pista trenca a mà esquerra tot just abans del camí dels holandesos, baixem ràpid direcció cimentera, la veig, sento els gossos de la gossera, he baixat per allà moltes vegades en btt, es fa llarg, no arriba mai la cimentera, m´imagino com pujarem a l´ermita de la Trinitat i així és, mans al genolls i forta pujada amunt.

km 46, ermita de la Trinitat, la primera noia tira, no puc aguantar el seu ritme, menjo alguna cosa, queden 24 km que es faran llargs però això va de baixada, passem l´antena de les costes, creuem la creu de sant Isidre tot arribant al capdamunt de la fita de Sitges, fico el cap sota un xorro d´aigua d´un camió militar, fa molta calor.

Baixem pel camí que puja a 4 camins o a la cova negre, les cames ja van cansades, puja 4 camins caminant a bon ritme, el Sol apreta però és la recta final, l´aigua de camelback és caldo, no es pot beure, girem a mà dreta travessant el tornillo que tant em costa passar en btt, m´ho conec, Can Grau, km 58, avituallament, carrego aigua fresca.

Queden uns 10km però enmig s´ha de pujar la Mola, m´ajunto amb una parella molt maca que fa l´ultra, parlem i xerrant xerrant arribo al cim de la Mola, no m´he adonat i ja baixem, km 65 una petita carpa amb aigua, paro un minut i segueixo, no vull tallar el ritme que porto, tot és pista fins a Begues.

Últim kilòmetre i les de l´ultra giren a la dreta, tenen 30 més, “mare meva…..”, passo Begues i entro a la plaça de l’església, veig l´arc, el passo en 9h 43min……ufff, quin bon meneo m´acabo de fotre, agafo la bossa del corredor, menjo alguna cosa i vaig a la dutxa, com a Bastions vull veure l´arribada d´Alex i Pucca.

Dutxat torno a la plaça, a passat alguna cosa, veig a Pucca emocionada enmig de força xivarri, no veig Alex…….”tercera David, he sido tercera!!!”, just acabava de tallar la cinta d´arribada, brutal…..ens abracem, està molt contenta i jo per ella, sé el que ha passat per arribar allà, tot el sacrifici per tallar aquella cinta, entrenaments, persistència,  inclús callar alguna boca, el reflexa de l´esport en un a vida on “impossible” no existeix, ella ho tenia en ment setmanes enrere “David, yo en el Garraf voy a ir a por todas”. M´explica que Alex va tocat i s´ha quedat enrere en una decisió dura tot sabent la possibilitat de fer podi, en 15 minuts arriba, fa mala cara, s´abracen els dos i ja dutxats, fem temps comentant la cursa en una cafeteria a l´entrega de premis.

Puja al podi com a tercera noia, no hi cap al calaix de lo contenta que es veu, desfilem cap a casa caminant com puc, pujo al cotxe i torno a casa tot pensant el pròxim repte, no ho sé, aquesta a sigut dureta, molta pedra, no m´he trobat a gust ben bé fins els km 40, de moment marxo a Menorca a fer el camí de cavalls de forma tranquil.la, sortida de tres dies en btt al Tracks de Bandolers…