Després de fer-la dues vegades en btt fa anys, aquest la decideixo fer-la corrent, la Portals de Montserrat, la volta sencera passant per les poblacions que donen peu a la muntanya, Collbató, el Bruc, el Marganell i Monistrol, 44 km amb 1850 metres de desnivell.
Un maleït torn de nit aquella setmana em fa descansar poc com a la marató de Barcelona, sóc positiu i penso que la cosa anirà igual, intento menjar correctament i passar de gimnàs. Divendres a la nit intento dormir tot el que puc, però m´hes impossible, les 23, les 24, la 1 les 2 i sento el campanar de Sant Antoni tocant les 3…”no desesperis” penso, sona el despertador tres hores després, un bon esmorzar, un cafè “d´aquells”, em vesteixo decidint posar-me les Salomón, carretera a Collbató, dorsal, samarreta xula i truco a l´amic Toni a veure on és, el veig amb el Roger i el Pedro, petem la xerrada amb un últim cafè abans de sortir.
Tots quatre a la sortida, foto pel record, força gent amb pals tenint en compte que també és caminada, Domingo Catalán dona la sortida i ja i som, avancem força gent de cop, marquem un bon ritme, sense pressa però sense pausa direcció el Bruc, anem junts passant per camins ja pedalats moltes vegades, és l´itinerari de la de btt tret d´un parell de trams d´asfalt, uns primers km que costen escalfar, fa hores que he esmorzat i noto d´estómac buit, no m´agrada, km 8 arribem al Bruc i primer avituallament, tot pensant que era líquid veig unes galletes amb xocolata i com si aquell del “barrio sésamo” es tractés, em llenço a menjar-les una rere l´altre, feia gana i les necessitava.
Ve una pujada progressiva de 4 km, aquelles galetes han sigut pura energia, tirem el Toni i jo, un camí que el conec molt bé i cap a on va, conservo però vaig tirant, una última forta pujada on normalment en bicicleta es fan taps fins a can Massana, ja hi som, avituallament, 13 km a la saca i seguim pujant direcció Marganell, no tinc bones sensacions amb les Salomón però no m´hi vull capficar, veig la muntanya en tot moment i vaig aixecant el cap ja que l´estampa és impressionant, corrent la gaudeixes més que sobre la bici on amb la velocitat no estàs per massa paisatges.
Passem la carretera on un mosso em dóna pas i un fort camí de baixada fa adonar-me que les bambes són petites, em toquen davant, ho noto…..el camí es converteix amb un corriol estret ple de pedres on ja veig el Marganell a baix de tot, necessitava deixar de baixar, els dits pateixen, km 21, menjo un petit bocata de botifarra, el Toni ve just darrere però també li fan mal els peus, decideix quedar-se una estona, vaig tirant direcció Monistrol.
A partir d´aquí la cursa passa ràpid, m´ajunto amb un de la zona i que em va dient els camins per un passem, pujades i baixades constants però vaig molt bé, em preocupa l´estat dels peus i les ungles, comencen a fer mal.
Arribem a Monistrol, menjo, carrego aigua, m´imagino el que queda “innocent de mi”, prenc un gel, falten 11 km i no vull problemes, la cosa comença a pujar, camins de pedres, sorra, roca, terra……..segueix pujant de tal manera d´anar a quatre grapes per no patinar “cony, on anem?”, si Collbató està allà abaix”, allò que puja i segueix pujant, ara si que vaig cansat, ufff…..és dur amb 37 km a sobre, no sé on anem, no m´ho esperava pas, m´informa ún que baixa que ja arribo a dalt, i tant, sóc a tocar del Monestir…..ara si, això ho conec, un corriol estret prop de la Santa Cova que condueix fins a Collbató, aquell camí l´he fet alguna vegada, sé el que queda i m´agrada tot i que el mal dels peus és insoportable, em fa por veure el panorama al treure´m els mitjons, km 42, veig el campanar de Collbató al fons, ja hi sóc, passo les coves de salnitre fins el pàrking ple de “domingueros”, unes escales de pujada em fan arribar al poble i les indicacions de la gent animant fins la plaça de l´església amb l´arc, el passo esgotat….. 5 hores 12 minuts, 23é de la general, esgotat com puc agafo una cervesa i una noia m´ofereix un massatge….”sóc al cel?”, accedeixo i em va molt bé, em trec els mitjons amb dues ungles liles i una altra sagnant, m´assec a l´escala de´l´església, espero al Toni, Roger i Pedro però decideixo marxar a l´estona, m´haig de curar els peus, descalç vaig fins al cotxe i directe a casa, esgotat però content, una altra a la butxaca.
Pròxim objectiu 7 cims, aquesta si que si, ara bé, amb les Asics de tota la vida