Després d’haver anulat per pluja la jornada d’ahir, I amb ganes de tenir entre les cames les Rocky Mountains que hem llogat, avui ens aixequem amb un dia espectacular, però fred. Iniciem el día a Zermatt (1620m) el David, en Gerard , l’Anna i jo (Xavi) i pugem fins a Gronergrat (3089 m) a una temperatura de -2ºC. Tapats, molts tapats, però ràpidament entrem en calor. Baixades per petits corriols entre els Prats i les zones de pedregar, que ens porten fins a la zona intermitja de Rotenboden i desde allà per pistes amb bastanta pedra suelta i importants desnivells fins a Zermatt, primera baixada del día i més de 1400 m de desnivell negatiu.

Seguidament agafem el telefèric fins a Schwarzsee (2580 m) i desde allà caiem cap a la zona de Stafel, per la Matterhorn Trail, una drecera divertida, amb constants baixades sobre terreny de terra grisa, als peus de la paret Oest del Matterhorn, paisatge espectacular. Passem per Zmutt i arribem a Zermatt.

Agafem ara el funicular que ens puja a Sunegga (2288m) i seguidament 2 telefèrics seguits que ens porten fins a Rothorn (3103m) punt més alt del dia, a partir d’aquí baixem per pistes fins a Sunegga on animals de nosaltres ens posem en la pista de la WorldCup de Downhill. Sense paraules !!! Heavy, espectacular, pendent, arrels, terra relliscosa, …. Evidentment hem hagut de baixar de la bicicleta més d’una vegada, però molt, molt satisfets d’haver baixat per una pista que forma part de la WorldCup.

Migdia, ens mereixem un plat de pasta i una cervesa.

El Marc em sustitueix mentre en Gerard i l’Anna fan un parell de baixades desde Sunegga per pistes i per la zona d’esquí. Es tornen a trovar tots quatre a l’estació del cremallera, a Zermatt, i pugen fins a Riffelberg (2580m) i baixen fins a Zermatt per la mateixa pista que havíem baixat al matí. Són les 19:20h de la tarda, i per aprofitar el día tornen a pujar fins a Gronergrat amb l’últim cremallera del dia, on arriben a vora les 8 del vespre.

Dejadme que acabe yo la crónica de Xavi…(David):

Último tren de ida. 19:24. Nos han dejado las bicis hasta mañana puesto que la tienda cerraba a la 19. Queríamos acabar de petar los frenos. Nadie en el tren. Solo nosotros 4 y por supuesto, 4 japos más. Subimos. Las últimas luces alumbran la cumbre del tan ansiado Materhom. Mitad de camino. La temperatura baja en picado. A 2000m estamos a 1ºC. DIOS! Seguimos subiendo. El día va llegando a su fin con unas luces apagadas por una nuvosidad persistente que nos ha seguido durante todas las vacaciones. Pero de vez en cuando, nos deja algún destello de colores rojizos que nos hacen volver a mirar nuestro monte. Última parada. 3064m. Gonestrag. -3ºC. Salimos, casi los únicos. Frio, mucho frio. Pero es… nuestra última bajada. Vamos a disfrutarla. Cielo despejado, vistas espectaculares, frio intenso y… 1500m de desnivel!!!!!!!!!!!!!!!…. pero antes… MEADITA (para los que no lo sabeis, es tradición mear fuera de tiesto cada día que se va a la montaña)… sigo… quedan 1450m de desnivel, a +1ºC de temperatura y con un viento de 23km/h, que ya no sabía si de subida o de bajada. Lo único que sabíamos es que las manos, insensibles, los frenos quemaban, y las piernas, ardían!!!!! Y full montaña abajo.

Cerrad los ojos, imaginaos pista interminable, soledad, paisaje de ensueño, y cuatro almas, hipotérmicas, bajando con el cuchillo entre los dientes, a ver quien asustaba antes a las marmotas, isards, cabras, o japos, vamos, cualquier animal de alta montaña autóctono de estas latitudes! Corríamos más que el tren, más que el sol, más que el tiempo que a pequeñas dosis nos iba dejando destellos de luz suficiente para que nuestra carrera, última, fuese, minimamente con garantías, entre piedras, maderas, tierra y prados, verdes, húmedos, hasta que… tras 90 minutos después, con las manos agarrotadas, parte por el esfuerzo, parte por la tensión, parte por el frio, la cara satisfecha, llegamos, por fin, al final de nuestra carrera, Zermatt, casa, la gente mirando, sorprendidos, admirados, “que hacen estos 4 bajando con estas bicis con barro hasta las pestañas?”.. y nosotros, satisfechos, los mirábamos con satisfacción, pensando… “Que sensaciones, que adrenalina, que experiencia…”…

Al final del dia, més de 7700 metres de desnivell negatiu, més de 8 hores de descens, més de 50 km, en resum. …PETATS, PERÒ IMMENSAMENT SATISFETS ¡!!!

Sopar, vinet i a planxar l’orella……

Digues si t'ha agradat

Comparteix