Després de veure que córrer per la muntanya em va aficionant, veig a les pistes d´atletisme de Vilanova que, no molt lluny de casa, l´1 de desembre, es fa la cursa dels cingles, tres recorreguts a escollir, l´extrema de 29 km amb 2000 de desnivell, la trail de 17 km. amb 1000 de desnivell i la d´iniciació de 7 km. amb 400 de desnivell. Li comento a l´ amic Enric, que no em costa gens convencer i a les 7 ja el tenia a casa camí de Vilaplana.
Amb fred sortim de Vilanova, peatges de rigor i arribem, aparquem al camp de futbol del poble, la temperatura es freda amb el que decideixo sortir amb el paravent, agafem el dorsal, i anem sota l´arc en un carrer estret, no hi ha massa gent, 150 persones, m´agrada, 17 km per davant, ens recomanen guardar forces ja que els primers km són de fort desnivell, connectem la música i ja comencem a pujar.
Uns primers metres de desnivell fort però sense problemes per córrer, passo força gent que camina, la cosa es complica a partir del segon km, el trail quasi que es converteix amb un trekking, fortes pujades de pedra em fan caminar en llargues estones, desitjo córrer, carrega molt les cames caminar entre pedres, les pulsacions accelerades i no gaudeixo, km 4 avituallament líquid, costa beure a causa de la respiració accelerada, seguim.
Un seguit de pujades i baixades fan passar els km lentament, es dura, massa desnivell i poc córrer, a quatre grapes arribo a la Punta del Sec amb la seva estelada, vaig molt cansat, aquest últim troç a sigut brutal, descanso una estona corrent, a un ritme baix per fi puc estirar les cames, som al km 10, avituallament, xocolata, aigua i endavant, sé que ara ja la cosa va de baixada, falten 7 km, unes trialeres de pedra en baixada fent salts carreguen les cames, “mare meva” penso, el que queda encara, vaig sol una bona estona, sort de les bones indicacions ja que és fàcil perdre´s entre arbres.
Km 14, últim avituallament on me sorprén la cervesa, però no m´entra, tiro d´aigua, m´animo jo mateix ja que queda poc, últimes pistes sense pedra, veig el poble, entro pels seus carrers estrets, sembla el típic d´alta muntanya, la noia del micro m´anima dient el nom , més quan anuncia que entro a 2:08 min. en posició 20a
Molt content, estiro a la porta de l´ajuntament, aquarius i em quedo veient l´arribada dels corredors però agafo fred, vaig cap a les dutxes, sense aigua calenta intento treure´m el sabó però és difícil, surto i veig a l´Enric estirat, amb una rossa fent-li un massatge, ell si que sap!!, plat d´escudella i pugem al bar cap a la botifarrada, barra lliure de cervesa, café i enfilem cap a casa tot comentant la jugada, massa dura ens ha semblat, poc córrer i massa desnivell acumulat en poca distància, però bueno……un altre a la saca.
Ja mirant el calendari de trails hi ha varies que poden estar bé, entremig, mitja de Vilafranca, Vilanova…….
