Era una cursa que no tenia prevista, però en veure el flyer a bikeit, em vaig animar amb els 90 km. i 2525 de desnivell, tot pensant en posar-me a proba de cara a la Selénika de final de mes.
Vaig fer nit a Barcelona ja que Blanes quedava molt lluny per fer de bon matí, a les 7 ja era allà, una zona esportiva molt gran, nova, difícil d´entendre en els temps que corren…..recollida de dorsal i cap a la cua; 450 corredors que podien escollir entre el recorregut curt de 40 y el llarg de 90.
Homenatge a Roberto Heras que a primera fila estava i a les 8 en punt sortida. Ràpidament ens introduïm en muntanya amb una sèrie de pujades i baixades intenses prop de Blanes, primers 20 km. que s´em van fer llargs, no vaig agafar el ritme en cap moment, rampes molt dures inclús difícils de ciclar. Avituallament al 30 i divisió de grup entre els de la llarga y curta, m´ho vaig arribar a plantejar……però vaig seguir endevant.
Ja sortint de Blanes passat Lloret ens plantem al km. 42, avituallament on ja avisaven del que venia, la pujada de Cadiretes, així la nomenen………impresionant, 7 km. d´una duresa brutal, rampes que semblaven parets, duríssim……en arribar a dalt em vaig plantejar abandonar, em trobava malament, em tremolaven les cames, vegudes energétiques, gels, plàtans, aigua…….res m´ajudava.
Passem per Tossa i ja tornada cap a Blanes, el més dur ja havía passat, però jo seguia igual, no tirava. Tot i que veient els abandonaments i xerrant amb algun corredor, no era l´únic tocat, entre els 50 i 70 van ser més dinàmics, una serie de baixades ràpides per camins plens d´esquerdes provocades per l´aigua em van fer agafar aire, però els últims km. van ser horribles, s´em feien eterns. Vaig sentir una mica de febre, els últims 10 ja no podía més, ganes de vomitar, em costava pujar a la bici, però ja esta, veia Blanes a l´horitzó.
7:20 min. en fer els 91 km. amb una mitja de 13 km/h, content per finalitzar, bossa d´obsequis, botifarrada, xerrada entre corredors mentre dinàvem; tots arribàvem a la mateixa conclusió: molt dura; dutxa i cap a casa. Veient aquesta experiència m´estic plantejant si anar a la Selénika de Navarcles, no se que faré.
Tot i això felicitar l´organització per les indicacions durant la cursa, els avituallaments correctes tot i la falta d´aigua en l´últim.
David un dia dolent el pot tenir qualsevol. La ruta pinta molt dura pel que dius, no passa res.
Tot es ritme i saber disificar-se, potser un ritme més lent t’hagués ajudar a acabar millor.
😉
Sembla que la teva crónica sigui la experiéncia de la meva cursa… jo també estic inscrit a la Selenika… i tambè vaig pensar en no anar.. peró…. avui… ja amb la distància….
I vaig segur!!!! si es que els que practiquem aquest esport som masoques… espero veure’t! ja ja ja
hoy lo veo con otros ojos y me miraré el perfil de selénika a ver que tal…..