Era una de les probes que tenia marcada al calendari a principi d´any, potser la que jo considerava de les més dures amb els 119 km. de recorregut amb l´experiència de la Calcenada de l´any passat.
A les 7:30 ens vam ajuntar en Mario, jo i tres amics de Vilanova, en David Ruiz, Carles Soler i Toni Albà. Dos cotxes direcció Sariñena on vam arribar tranquil.lament passades les 10:00, recollida de dorsals, bossa d´obsequis i passejada per una petita fira d´estands…….dinar sobre les 12:00, café i a prepararse per l´hora de sortida programada per les 13:30, tot i arribar mitja hora abans al punt d´inici, la cua era brutal degut als 6000 participants de la cursa.
Comencem a pedalar amb unes lògiques retencions en creuar el poble tot i que ràpidament el grup es va estirant ja que els primers km. són ràpids, molt ràpids……els primers 45 km. ens van sortir una mitja d´uns 27/28, amb llargues estones d´estar ciclant a 35-40 km/h, molta pista i sobretot, uns primers km. de pols, molta pols, sort del mocador a la cara sinó hagués estat impossible.
Primers avituallaments ens els km. 30 i 50 i aquí la cosa es complica una mica amb una pujada, la més forta de la cursa, però fàcilment superable amb un ritme constant, la calor ja començava a ser important. Un silenci en els corredors indicava que la cosa s´havía posat seriosa ja que portàvem uns 70 km. a les cames.
Al avitallament del 80 vam parar a pendre un gel ja que aquella pujada m´havía deixat una mica tocat però ja es tractava de la recta final, em va anar bé, molt bé, vaig agafar a partir d´aqui un bon ritme ràpid, vaig sentir-me molt bé i sense donar-me compte arribàvem al 90, parada líquida i aqui comença “l´aventura final”.
Uns núvols negres que ens seguien tota la cursa, es van posar d´acord per descarregar sobre nostre……..entre la pols que portàvem, la pols del terra, els 90-100 km. en les cames, la pista que es converteix en autèntic fang, les ulleres de Sol brutes, mullades, xops amb el diluvi que ens queia sobre………es va posar el tema molt difícil però ja veiem el final, al contakilómetres em van sortir unes 5:50 min. amb una mitja de 21´2, tot i que a l´arribada em posava 6:15, suposo que deu ser el temps en sortir tot i que portant xip esperaré a que pengin els temps oficials.
Vam acabar molt contents del repte assolit i ja pensem en la de l´any vinent, es una marató molt factible, gens difícil, amb una desnivell de 1300, ràpida i pistera, el secret de la cursa son les inclemències meteorològiques i el terra, pols, pols i més pols.
Neteja de bicicletes, dutxa freda (no hi havía aigua calenta), fideuà, carn i carretera de tornada casa, desde aqui també vull felicitar a l´organització tot i algún detall i als valents i persistents que ja ven entrada la nit i passades 9 i 10 hores de la sortida, encara arribaven amb llums, només pensar en els km. que s´havíen fotut amb pluja, fang, pel desert i a les fosques desde aqui els envío una gran felicitació.
David de Vilanova