Es una ruta molt dura, sobre tot perquè la part més dura comença quan es
porten més de 35 kilòmetres sota les cames.
Sortim del Caprabo com sempre, camí de la Plana Novella, passant pels Caçadors.
Un cop passada La Plana Novella (Castell Budista) seguim recte per la pista
ampla que hi ha travessant el parking, seguim recte per la carretera fins que
trobem un últim creuament, on podem anar a l’esquerra cap a Can Grau per
carretera, a la dreta hi ha una cadena que no ens deixa passar i recte anem cap
a Begués, per una pista que inicialment fa molt apujada i esta asfaltada però
que al cap de d’amunt de la pujada forta, ja comença la pista de terra.
Es una pista ampla que ens porta directament a Begués després d’un parell
de pujades llargues i baixades llargues, però no dures. S’ha d’anar amb compte
ja que habitualment hi ha transit i ens podem endur un ensurt.
Un cop arribem a les primeres cases de Begués, anirem a la dreta per un
carrer ample que puja recte, sense asfaltar i que hi ha una cadena de banda a
banda al cap d’uns metres. Es la ruta típica de la cursa de Valbuena de
Castelldefels. Es una pista que va pujant am trossos amb més pendent i amb
trossos més tranquils. Un cop arribem a dalt de tot, comencem una baixada que
ens durà de nou a la carretera, seguirem passant una rotonda i seguint recte,
com sempre. Al cap d’uns kilòmetres de barrejar asfalt i pista (més pista que
asfalt) agafarem un caminet de baixada on el terra veureu que es molt
vermellós.
Benvinguts a les “tierras rojas”. Aquest camí es pot fer de pujada, tot i
que es dur, ja que hi ha molta pedra i l’aigua hi ha fet mal baixant,
habitualment hi ha tolls d’aigua, que no han de ser un problema per poder
passar. Aquesta pista ens farà baixar ràpidament cap a Castelldefels.
Un cop al final d’aquesta pista, creuarem una carretera, compte que hi ha
transit, i seguirem per un camí que esta tancat per no poder passar, hi ha unes
balles altes amb tancat i només es pot passar posant la bici en vertical i
caminant amb la roda de davant aixecada. Es perquè no puguin passar motos de
trial, només gent a peu i bikes de muntanya.
Seguim baixant, es molt ràpid i divertir, anirem a parar a un castell que
es divisa a mà esquerra, just a davant de Castelldefels.
Un cop a baix de tot, trobarem una carretera que ens permet seguir-la
durant uns 500 metres i a l’esquerra agafar una segona carretera que ens durà
al poble de Castelldefels, per tornar a Sitges amb tren o directament a la
mateixa carretera poder desviar-nos cap a la dreta per anar a agafar el que es
coneix com El Purgatori.
El nom li escau al 100%, realment es una pista de pujada molt dura i molt
llarga. El paviment no ajuda i els desnivells arriben a ser del 16% i 18% en
alguns moments. Jo vaig haver de parar la bici i reposar uns minuts, el cor no
em deixava seguir pujant, i s’ha de reconèixer que potser 80 a 100 metres els
vaig pujar a peu. Aquesta és la part més dura, comencem a pujar a un 100 metres
sobre el nivell del mar i no pararem de pujar fins a passar els 525 metres
sobre el nivell del mar.
No sóc capaç de poder saber els kilòmetres que hi ha de pujada, però crec
que es la pujada més dura que hi ha a la zona, si més no amb més de 30km sota
les cames.
Aigua poca i llocs on parar a menjar també pocs, per no dir cap. El que si
podreu trobar en finalitzar l’estiu i a la tardor son cireretes de pastor
(madroños en castellà) que us poden ajudar igual que ens van ajudar a nosaltres
a fer entrar sucre al cos.
Un cop a dalt de tot de la pujada, creuarem una pista que ens va de dreta a
esquerra i seguirem recte per una pista poc transitada i amb el paviment
dificultós, que ens acabarà portant, tot en baixada, fins a la pista que hem
fet al matí des de La Plana Novella a Begues.
A partir d’aquí el camí de tornada es el mateix que hem fet d’anada al
matí, però amb més kilòmetres i esgotament al cos.
Es pot parar al bar del castell budista de La Plana Novella, tot i que es
car, ens podem permetre el luxe de prendre quelcom i descansar asseguts en una
cadira, nosaltres ho varem fer.
La ruta en total, segons el meu GPS es de 65 kilòmetres, tot i que el IBP m’ha
modificat els kilòmetres deixant-los en 62,8km. Nosaltres a un ritme de
12,4Km/h li varem posar 5 hores i 20 minuts, contant parades 6 hores. El IBP
que marca es de 215, tot i que per mi es la ruta que he trobat més dura del
Garraf. Conteu que un 8,14% del total de la ruta es amb desnivells superiors al
15%, que es moltíssim.
Ruta publicada el 28 d'octubre del 2009.
Descarrega la ruta
Visualitza el IBP
