Tag Archives: vilafranca

Diumenge de Carnaval, Campdasens

Aquest matí de diumenge hem quedat a les 8, un pel tard, perquè per horari ja hi ha llum de sobres a les 7:30, però ja anirem baixant la hora de sortida. A les 8 érem el Gaizka, el Damià, el Fer que ha arribar just i jo. La idea era fer quelcom curt, havíem d’estar a casa d’hora, es Carnaval i hi ha rua infantil que volíem anar a veure. Hem pensat en fer un Campdansens, tranquil, més social que no pas per entrenar. He pujat la Fita, hem baixat per Mas Quadrell fins a Vallcarca, hem pujat fins a Can Granada per les zetes de després del túnel llarg de l’autopista i hem anat a parar a Campdasens, parant a fer la foto de rigor a dalt de tot, just abans de començar a baixar i trobar-te Can Lluçà. El ritme tranquil, diguem que hem tardar una hora i un minut en arribar a dalt, la setmana passada vaig tardar 10 minuts menys de rellotge. Un cop feta la foto, baixada cap a Can Lluça i al arribar a la cadena que et dur cap a la carretera del Ratpenat i de Vallgrassa, segueix llegint [...]

T’ho has de creure, diu en Xavi

Avui dimarts he agafat festa de la feina, em quedaven dies i havíem quedat amb el Xavi Guardia per sortir a pedalar plegats. Ha vingut amb tren, hem sortit que deien ser quasi les 9 del matí de casa. Tenia al cap una ruta de trialeres, tan de pujada com de baixada, a veure que tal. Hem pujat la Fita, ell els primers 20 minuts escalfa, jo ja pujo la fita a ritme, però un cop hem fet la Fita, ha aparegut el Xavi de sempre. Ara dur el Rotor que duia jo abans a la bici, i em deia que li dona poca potencia de mitja, per pes pesa menys que jo, i genera uns 90 a 100W menys que jo en els mateixos punts, però pesa molt menys, per tan els watts per quilo són semblants, ja que pesa menys. Un cop a dalt de la Fita hem anat a passar els caçadors i a baixar pels Holandesos i la Casa Nova. La cadena no feia més que saltar-li, una cosa molt estranya. Diu que ahir s’ho va fer mirar, però que no li varen trobar res. Personalment crec que els rodaments de l’eix de la roda de darrera segueix llegint [...]

Begues i Olesa de Bonesvalls per pista

Aquest matí de diumenge, hem quedat el Santi i jo per sortir amb bici, no hi ha hagut quòrum. Jo estava a les 8 al Caprabo, he pujat la Fita i he baixat fins a la Fassina directe, pujada a Jafra i pujada fins a la Plana Novella, el Santi estava esperant-me a l’inici de la pista de pujada cap a Begues. Des d’allà hem fet via per la pista principal tots dos, molta humitat, però bé. Hem anat pujant fins arribar a la masia que hi ha a l’esquerre, on ens hem desviat pel corriol que hi ha, per anar a parar a una masia que hi ha a sota, després de passat un cadenat. Per pista, i veient Begues, hem seguit la pista, per començar a pujar cap a Olesa de Bonesvalls per muntanya, no hem tocat carretera ni hem entrar físicament a Begues. Estava tot molt humit, per no dir mullat directament. La pujada cap a Olesa de Bonesvalls estava bé, tot i que en algun punt es notava que la tempesta Gloria havia passat i ha fet mal. Hem fet la trialera del final, però la hem baixat bé. La segueix llegint [...]

Les Gunyoles amb molt de fred

Aquest matí de diumenge hem quedat a les 8:00 per fer un Gunyoles, contant que com que va ploure bastant a finals de setmana i estaria tot molt mullat, Les Gunyoles seria la millor ruta, per sense tenir al cap que faria fred, molt de fred (si més no per part meva). Estàvem el Pedro, el Gaizka, el Sergi, el Damià i el Joan Manel, tot i que el Gaizka i el Sergi anaven a fer quelcom més curt, pujada la Fita i poc més suposo. Espero que en poc comencin a sortir amb nosaltres, això de tenir 2 grups no m’agrada gaire. Hem sortit cap a Can Lloses, a Sant Pere de Ribes, on havíem quedat amb el Mario, l’Hèctor i el Santi. El Mario ja hi era, l’Hèctor a aparegut de seguida i el Santi, cosa estranya, ha estat l’últim. Ha tingut un problema amb la vàlvula de darrera, li ha perdut tot l’aire aquesta nit. Ja de camí a Sant Pere de Ribes hem notat fred, estàvem a 0,5 graus positius, que es fred, si més no anant amb bici, bastant de fred. Jo he comés l’error de no segueix llegint [...]

Sortida de Nadal amb bon temps

Avui dimecres dia de Nadal he sortit amb bici, sol, no he dit res a la resta, m’he imaginat que no voldrien/podrien sortir. He sortit tard, devien ser les 9 del matí passades, he agafat Camí de la Fita amunt, baixada pels Holandesos i la Casa Nova fins al creuament de Jafra i la Fassina, pujada a Jafra i baixada pel corriol de darrera, el que comença per la cadena del pàrquing. Un cop a baix, pujada cap als Massets de Dalt i després del pi gros a l’esquerre, per pujar la trialera que va paral·lela a la pujada asfaltada, m’agrada molt més. Un cop a dalt, sense parar, he anar a creuar la pista que va de la urbanització de Can Pere de la Plana fins a Quatre Camins, per caure per la trialera de darrera. Un cop a baix, a la dreta per anar a buscar la pista de Quatre Camins a Olivella, però en sentit Quatre Camins. Un cop a dalt, he encarat el GR5 en sentit Can Grau, es a dir el “tornillo” de pujada. M’agrada molt aquesta pista, es molt tècnica, et demana segueix llegint [...]

Dilluns de vacances nadalenques

Aquest dilluns he sortit amb bici, estic de vacances nadalenques, havia preguntat si hi hauria algú amb ganes, però ningú ha pogut o ha volgut, suposo que entre l’hivern i que es dilluns de vacances per mi, però hi i ha gent que ha de treballar, no hi ha hagut quòrum. No anava gaire sobrat de ganes, amb un constipat important que em vaig dur la setmana passada de Las Vegas i amb molt de moc, he sortit sense pressa, devien ser quasi les 9 del matí, he encarat la Fita, un cop a dalt a un ritme bo, però millorable, he anat cap als Holandesos per baixar per la Casa Nova cap al creuament de Jafra i la Fassina. Pujada a Jafra, pel corriol del revolt, per descomptat, d’allà baixada cap al camí de la Fassina als Massets de Dalt pel corriol que surt del pàrquing de Jafra i pujada als Massets de Dalt, per anar a l’esquerre tan bon punt passes el pi, per agafar la trialera de pujada que va paral.lela a la pista que puja a Quatre Camins. La pujada dura, com sempre, però quan segueix llegint [...]

He sortit sol, feia molt de fred

Habitualment el fred i sortir amb bici, no son gaire compatibles, si més no quan quedes a les 7:30 del matí al Caprabo, per fer una sortida de diumenge al matí i tot i ser un diumenge de tardor, donen fred com si fos hivern al gener. El Santi esta lesionat, el Jorge va dir ahir que no sortiria per un mal d’esquena i el Fer i el Mario que havien confirmat, si fa un pel de fred, habitualment es queden al llit i no apareixen, que es el que ha passat avui. M’he llevat d’hora i a les 7:30 estava al Caprabo, he deixat 5 minuts de marge, i he sortit sol, feia molt de fred. Tenia al cap una ruta que havia compartir al grup de Whatsapp i per email i es la que he fet. He pujat la Fita, baixat pels Holandesos fins a la Fassina, pujat a Jafra, baixat per darrera fins als Massets de Dalt i pujat per la trialera que hi ha a la dreta de la pujada d’asfalt, fins arribar al cim on he sortit pel camí de darrera, que va cap a la pista de Can Pere de la Plana fins a Quatre Camins. Just segueix llegint [...]

Santa Susana en Santa Tecla

Aquest matí de Santa Tecla, hem quedat a les 7:30 al Caprabo, ruta per definir. Hem aparegut el Jorge, el Joan Manel el Santi i jo. Hem decidit fer Santa Susana, pujant el GR5 (Tornillo), i mirar d’estar a casa a les 11:00. Hem pujat la Fita, baixat els Holandesos i pujat per Jafra, baixada pel corriol que surt del pàrquing, i arribada a la pista que va de la Fasina a Quatre Camins. Hem pujat pel corriol de l’esquerre, no pas per la pista principal. Es un corriol de pujada que a mi personalment, m’agrada molt, té desnivell i pedres, té el punt necessari tècnic per poder pujar i utilitzar la majoria de tècniques que tens per fer una pujada amb ganes. Un cop a dalt, hem anat cap a la pista que va de Sant Pere de la Plana fins a Quatre Camins i hem entrat al GR5 (Tornillo) en direcció a Can Grau. El GR5 de pujada es bastant dur, per mi particularment, hi ha un punt a l’inici que es una mena d’esglaó que no el puc fer, sempre haig de fer peu. El primer tros el faig, segueix llegint [...]

Gunyoles amb pressa

Aquest matí de diumenge hem quedat a les 7:30, jo havia d’estar a casa d’hora. A les 11 hi havia la Motra de Balls Blancs de la Festa de Santa Tecla i volia sortir amb bici, però estar a les 10:00 a casa. A les 7:30 estàvem al Caprabo el Jorge, el Joan Manel i jo, el Santi havia confirmat a les 7:50 a Can Lloses a Sant Pere de Ribes. Hem anat fent via cap a Sant Pere de Ribes, hem sortit tard, però el Santi també ha arribat tard, no eren les 8 encara, però faltava poc. Hem agafat la carretera d’Olivella, per anar fins a l’entrada del Mas de Can Giralt, per després seguir pel corriol de darrera que va paral·lel a la riera fins a Can Suriol, ja al final de la carretera d’Olivella. Allà hem entrat de nou a la pista que et dur cap a Les Gunyoles. Hi hem trobat més fang del normal, suposo que la pluja de divendres encara no estava evaporada o la terra no l’havia agafat encara, però res que no ens permetés pedalar. Hem arribat a Les Gunyoles a un ritme tranquil, segueix llegint [...]

Les Gunyoles a bon ritme

Aquesta tarda de dimarts hem sortit en Josep Maria i jo, no ha volgut venir ningú més. Hem anat a fer Gunyoles, a bon ritme, no pas al límit. A les 7 estàvem al Caprabo, no ha vingut ningú més, no hi contava, hem anat fent via cap a Sant Pere de Ribes, fins a Can Lloses. Allà per carretera fins a l’entrada del Mas de Can Giralt i pel corriol que voreja la riera fins a Can Suriol. La veritat, és que com que el dia ha estat nuvolat, no feia calor i el tros de la riera l’hem trobat, ambdós, molt bonic. Un cop a Can Suriol, uns metres de carretera, per pujar fins el camí d’anada a Les Gunyoles. A diferencia de dissabte passat, hi havia el cadenat posar i la balla electrificada (sense corrent) pels animals. Menys fang que dissabte, normal. Hem anat fent via a bon ritme, sense anar al màxim, fins arribar a Les Gunyoles, pujada fins a dalt i foto. Un paisatge increïble, hi havia un núvol prou gros que amenaçava, però que al final no ha estat res. La caiguda segueix llegint [...]