Tag Archives: trialera

Sortideta curta, pujada per pista, Enduro 6 de Baixada

Aquesta matí m’he llevat a les 7, volia sortir a les 8. La Greta no s’ha llevat amb mi, ahir va estar tot el dia bastant moixa, no tenia gaires ganes, així que avui, aprofitant que havíem de tornar d’hora, hem fet una sortideta curta, hem pujat per pista i hem baixat l’Enduro 6. Hem sortit que començava a clarejar, però encara es fosc a les 7:30, camí de la base del telecadira, pujada per la Château d’Eau, hi havia els canons de neu treballant. Hem encarat la Promenade en Fôret a la dreta, per seguir per la pista verda fins a dalt de tot. Fins al creuament de Eine, hi havia gel, molt de gel, però amb el fred, no relliscava gaire. Un cop hem arribat al telecadira, hi havia el canó de davant treballant, el terra era glaç i no l’he vist, però l’he notat. Sense poder evitar-ho, m’he trobat assegut a terra, he relliscat. M’he arrossegat un pel fins a trobar pedra, m’he posat de peu i he seguit pujant camí de l’Enduro 6. Parada per fer la foto de rigor, segueix llegint [...]

Poca neu, més fred i molt de gel

Aquest matí hem sortit la Greta i jo a les 8 aproximadament, abans encara es massa fosc. Primer dia de sortida per la Cerdanya, amb molt poca neu, més fred que a l’inici de desembre, la última vegada que vaig sortir per la zona i molt de gel. L’estació de davant de casa, Espace Cambre d’Aze no l’han obert encara, i no hi ha previsió aquest any per falta de neu, no tenen base i no poden obrir només creant neu artificial, suposo que deu ser massa costós per una estació petita com aquesta. Per fer base, han anat fent muntanyes de neu artificial i amb les temperatures, s’ha desfet i ha fet unes capes de gel molt importants, amples i amb un punt de perill, tot i que no m’he endut cap ensurt en cap moment. Hem anat fins el peu del telecadira, hem pujat per la pista verda de inici, la Château d’Eau. He anat esquivant les muntanyetes de neu i el gel, la Greta no ha esquivat res, ha pujat com ha volgut. Hem anat a la dreta per la Promenade en Fôret fins a dalt de segueix llegint [...]

Sortida d’abans de Nadal, el Foix, amb temperatura de maig

Aquest matí hem fet el Pantà de Foix, havíem quedat a les 8 a Sitges, al Caprabo del polígon Mas Alba, a les 8:30 a la plaça de l’Ajuntament a Sant Pere de Ribes o a les 9:00 a la Mahle a Vilanova. La idea era fer la última sortida conjunta de l’any segurament, el que si segur era la última d’abans de Nadal, i hem sortit amb temperatura de primavera, de mes de maig. He sortit sol de Sitges, a les 8 hi havia llum, però a les 7:30 no, encara era fosc. A Sant Pere de Ribes hi havia el Santi i l’Hèctor i a les 9:00 hem quedat amb el Sergi, un amic del Hèctor a Vilanova, però en contes de quedat a la Mahle, hem anat al pàrquing de la Masia en Cabanyes, ha vingut amb cotxe. Hem anat a fer el Pantà de Foix, des de la Masia en Cabanyes cap a la Mahle, d’allà entrar el parc natural i pujar els Balcons, baixar per la trialera de l’esquerre cap al pantà, la pujada dura de nassos, com sempre i baixada fins a la base del pantà, per pujar-la per davant de la presa, segueix llegint [...]

Ruta nova amb la FatBike i molt poca neu, però més fred

Aquest matí hem sortit a les 7:30 la Greta i jo, fosc i negre, però començava a clarejar. Feia molt més fred avui, ho he notat a la cara. Hem anat fins el peu del telecadira, i hem trobat que els canons de neu estaven treballant, això vol dir que la temperatura ha baixat. El Garmin Vívoactive 3 em marcava 1 grau de temperatura, ahir n’hi havia 5 a 1900 metres.

Hem pujat per la Chateau d’Eau, sense problemes, passant per sota dels canons de neu, a la dreta per la Promenade en Fôret i al arribar al creuament amb la blava, hem girat a l’esquerre, seguint el camí per cotxe que puja, diguem que es la via de servei. Hem creuat la blava Le Combe i hem anat a parar a la verda de nou, la Chateau d’Eau.

La hem creuat just, seguint el camí que creua de nou la pista i entra al bosc per anar a parar al final de la pista verda Roc Roige, que el mateix camí la creua, creua de nou la Chateau d’Eau i va pujant fins al creuament on a l’esquerre vas a parar a l’Enduro que vàrem segueix llegint [...]

Primera sortida de la temporada, amb molt poca neu

Aquest matí hem fet la Greta i jo, la primera sortida de la temporada de neu amb la FatBike, però crec que amb els 12 anys que fa que estem per la zona de la Cerdanya, es l’any que menys neu hi ha pel pont de la Puríssima.

A les 7:00 m’he llevat, fosc i negre com una gola de llop, a les 7:30 començava a clarejar, hem sortit la Greta i jo direcció al peu del telecadira.

He fet un canvi de GPS, he deixat el Garmin Edge 705 a Sitges i vaig amb el Gamin Vívoactive 3 com a GPS, més o menys ha de fer el mateix, tot i que és més petit de pantalla i la informació es veu més petita.

La Fatbike en condicions, els neumàtics a 0,5 BAR, tot i que crec que amb neu tindran massa pressió, per avui ha anat bé.

Hem pujat la pista verda de rigor, la Chateau d'Eau, però hi havia muntanyes de neu glaçada, suposo que tenien intenció d’obrir aquest cap de setmana, però amb la temperatura que fa es impossible. La neu es desfà, es fa aigua i a les nits glaça, la temperatura segueix llegint [...]

Les Gunyoles allargades per les canalitzacions

Aquest matí hem quedat a les 7:40 al Caprabo o a les 8 a Can Lloses, a Sant Pere de Ribes volíem fer Gunyoles i tornar per la trialera que la setmana passada vàrem fer el Santi i jo al final de la ruta.

Confirmats érem 4, el Santi, el Damià l’Héctor i jo. L’Héctor es el primer dia que ha sortit amb nosaltres, ens va escriure via facebook, crec que hi tornarà.

La idea era anar a buscar la ruta habitual de Les Gunyoles i al tornar fer la pujada i la trialera que vàrem fer la setmana passada, però hem canviat el recorregut.

Hem anat per carretera fins al Mas de Can Giralt, d’allà per la pista que va pel lateral de la carretera fins arribar a Can Suriol, ja a la carretera de Olivella. Hem decidit no seguir la pista habitual de Les Gunyoles perquè el Santi ha llegit que les canalitzacions d’aigua que estan fent, no estaran llestes fins al març de l’any vinent, així que hem seguit camí d’Olivella.

Tan bon punt hem creuat el pont de la carretera de Olivella, segueix llegint [...]

Les Gunyoles frustrades a ritme molt tranquil

Aquest matí hem quedat a les 7:30 a Can Lloses, a Sant Pere de Ribes. Objetiu, fer la ruta de Les Gunyoles, ja que amb les pluges d’aquests últims dies, hem pensat que millor pista que trialeres.

He sortit de casa amb temps, havíem quedat a les 7:10 al Caprabo, per si algú de Sitges volia venir, tot i que hem confirmat només el Santi i jo. Quan m’he llevat he inflat la roda de davant, estava tocant a terra. Aquesta setmana li he muntat tubeless de nou, però amb cinta americana, no he trobat la cinta de 38mm que li cal. He sortit 2 cops i tot i que ha perdut un pel al dia següent, ha aguantat bé. A les 7:00 estava al carrer i la roda de davant estava tocant a terra, es a dir, no ha aguantat ni mitja hora. He pujat de nou a casa, he inflat i he sortit disparat, pensant que ja talonaria.

He arribat a Can Lloses just, però bé, el Santi no havia arribat encara. La roda de davant, fluixa, però un pel només. La he inflat i hem agafat la carretera per anar cap al Mas de Can segueix llegint [...]

Montserrat frustrat pel mal temps

Aquest matí havíem de fer un Sitges a Montserrat, ho duem planejant dos o tres setmanes, però el dijous nit vàrem decidir moure la sortida al dissabte de la setmana vinent, el dissabte 24 i donar el Montserrat com a frustrat avui, pel mal temps, perquè ha plogut molt aquesta setmana i hi ha una riera a creuar a mig camí i perquè la previsió per avui dissabte no era per passar-ho bé, sinó per sortir amb por de pluja.

Així doncs em sortit el David i jo per la zona del Garraf, el Santi i l’Ernesto han sortit amb bici. A les 8 estàvem al Caprabo, sense ruta planificada. Hem decidit fer pista i rodar, degut a que ahir va ploure bastant també, així que les Gunyoles ha estat la opció.

Hem marxat cap a Sant Pere de Ribes, per anar a buscar la carretera d’Olivella a l’alçada de Can Lloses. D’allà per carretera fins arribar al desviament del Mas Giralt i seguint el corriol que va paral·lel a la carretera de Sant Pere de Ribes a Olivella fins a Can Suriol.

Un cop segueix llegint [...]

Aniversari del Santi i corriol nou

Aquest matí de diumenge, hem quedat a les 7:30 al Caprabo, la idea era fer la ruta que varen fer el Santi i el Jorge el diumenge passat i que jo no vaig poder fer, estava malalt i vaig cancel·lar a última hora. A més, aprofitant, el dijous va ser l’aniversari del Santi, va fer 50 anys, així que hem sortit a celebrar-ho i per acabar-ho de matar, hem fet un corriol nou, que jo no havia fet mai abans.

El Santi s’ha deixat el casc a casa i no s’ha adonat de res fins que li he preguntat on tenia el casc quan marxàvem, així que hem pujat la Fita i hem anat a buscar Holandesos, Casa Nova i cap a Vallgrassa, per agafar la carretera del Rat Penat per arribar a casa seva a pel casc.

Allà m’he tret roba, he sortit de curt, amb una samarreta a sota del Maillot, però m’he posat un paravent a sobre i he suat molt, he passat molta calor, massa roba. Des de casa del Santi hem baixat cap a Jafra, i llavors he passat fred, anava tot suat i llavors es quan em calia la jaqueta que m’he segueix llegint [...]

Begues a Olesa per muntanya, amb fang

Aquest mati a les 8 hem sortit el Santi i jo, no hi ha hagut quòrum i el Joan Manel no li ha sonat el despertador. El Santi va proposar de fer un Begues a Olesa per muntanya i tornar. He pujat sol la Fita, havíem quedat així amb el Santi i l’he trobat començant a baixar la Fita, allà ha fet mitja volta i hem anat plegats.

Hem anat fins als Holandesos, hem baixat fins a La Fassina i hem pujat a Jafra. Molt d’aigua aquesta setmana passada, i fang, encara n’hi havia molt. Hem pujat fins a la Plana Novella, d’allà la pista que va a Begues fins arribar a la última pujada, on hi ha una casa a mà esquerre, just abans de començar la baixada.

Aquí ja feia estona que venia patins amb els frens. Vaig canviar pastilles de davant i de darrera, però vaig treure un pel els bombins per netejar-los abans de muntar les pastilles. Un cop tot muntat, tenia la sensació de tenir els frens “tous”. El de davant s’ha posat bé de seguida, però el de darrera l’havia de bombejar segueix llegint [...]