Tag Archives: sramxx1

Molta neu i fred, però com m’agrada

Aquest matí m’he llevat a les 7:00, la idea era sortir a les 7:30, però encara era fosc, he sortit uns minuts més tard. Hi havia molta neu i feia fred, estàvem sota cero, però m’agrada molt. He sortit sense la Greta, no vol sortir més amb la bici amb mi als matins, he encarat el telecadira, avui la neu estava més trepitjada que ahir, he pujat sense fet peu fins a la base del telecadira, he encarat la blava Le Combe per agafar a la dreta la versa Promenade en Fôret, però com que la part on es separen amb la Château d’Eau no esta trepitjada, he pujat per la Château d’Eau, com ahir. Avui molt millor, no he posat el segon pinyó, he pujat amb un tercer, però controlant per on pujar. A la que he arribat al desviament a la dreta, abans d’agafar de nou la blava Le Combe, que et dur a la Promenade en Fôret de nou, l’he agafada. No estava trepitjada, per tan m’ha costat molt pujar, la roda de darrera s’enfonsava, la neu no estava compactada i això complica segueix llegint [...]

Primera sortida amb gran Nevada

Ahir divendres 6 vàrem arribar a mig matí, per tan no vaig poder sortir, però ho havia una gran nevada, va nevar molt el dimecres passat i un pel el dijous, i estava molt blanc i bonic davant de casa. Vàrem fer una tarda de raquetes i vaig veure que hi havia molta neu, i que si no estava trepitjada em costaria molt poder pedalar avui, així que m’he llevat a les 7:30, he fet un te i he sortit sol, la Greta últimament no vol sortir amb mi. He “estrenat” les últimes modificacions a la FatBike, li he muntat un monoplat 1x11, he muntat el Sram XX1 que duia a la Niner, amb una pinyonera de SunRise 11-50 a darrera i al davant un plat ovalat de 26 dents, un Absolute Black que varia de 24 dents a 28 dents, es a dir un oval important. A més li he muntat una tija telescòpica, una RockShox Reveb de 125mm, he vist que treballa bé amb temperatures de 0 graus, potser no treballa tan bé amb temperatures negatives, però ja veurem. He deixat la vàlvula oberta al màxim, es a dir, segueix llegint [...]

Begues i Olesa de Bonesvalls per Muntanya

Aquest matí hem quedat a les 7:30 al Caprabo, volia anar fins a Begues i tornar des de la pujada de la Mola, abans d’arribar a Olesa de Bonesvalls. Ahir no havia confirmat ningú quan el vaig ficar al llit, vaig pensar que potser hi aniria sol, però no, érem 5 aquest matí. El Santi va confirmar cap a mitja nit, ens veiem a les 8:15 al pàrquing dels Budistes. El Damià ha confirmat al mati i en Joan Manel ha dit estic aquí, quan encara no havíem arribat la resta. També ha vingut el Jorge. Hem trobat el Pedro, però no s’ha vist amb cor de venir amb nosaltres, ha pujat la Fita amb nosaltres i ha fet una sortida més curta. Hem baixat directe cap a Jafra, no hem fet Holandesos, anàvem per feina i justos de temps. Hem arribat a la Plana Novella que devien passar uns minuts de es 8:15, però error nostres, no hem entrat al Monestir Budista, sinó que directament hem anat per darrera i no hem trobat el Santi. L’hem trucat al creuament de Vallgrassa, just abans de començar segueix llegint [...]

Campdasens com si fos un zombie

El divendres vàrem sortir el Fer i jo, vàrem fer un Pantà de Foix. Em vaig llevar amb carrespera, però vaig sortir bé. Divendres després de dinar, em vaig començar a trobar malament, constipat. Dissabte al llit tot el dia, vaig sortir a fer un vol caminant, però en mode “empanat”. Diumenge no vaig sortir, vaig cancel·lar, no em veia amb cor. Ahir a la nit, ens vàrem creuar uns whatsapps amb el Fer, li vaig dir que si em veia amb cor, sortiria a vull, un Campdansens tranquil, em va dir que l’avises. Aquest matí li he dit que sortiria i m’ha dit de quedat a les 8:20 al Caprabo, hem fet un Campdasens clàssic, pujada la Fita, baixada a Vallcarca per Mas Quadrell i tornada per Can Lluçà. Em faltava aire, no podia pujar la Fita, el cor bé de pulsacions, però les cames no donaven i els pulmons no s’omplien. Diguem que el dimarts vaig fer un Campdasens en mode “ganivet a la boca” i vaig arribar al cim, quan es comença a baixar cap a Can Lluçà amb 52 minuts segueix llegint [...]

Pantà de Foix amb el Fer

Aquest matí havíem quedat a les 7:30 al Caprabo, havien confirmat el Gaizka que al matí d’hora m’ha enviat un whatsapp que estava amb febre, el Damià em va dir que potser, i m’ha dit que sortiria més tard, el Fer a Sant Pere de Ribes i jo. La idea era fer un Pantà de Foix, que es una sortida que demana un pel de temps més llarg del normal, per començar a fer coixí al cul. He sortit cap a Sant Pere de Ribes, he arribar a la plaça de la vila a tres quarts de vuit, el Fer havia d’aparèixer a les 8, passaven 5 minuts. Hem encarat el Castell per sortir de Ribes cap a Vilanova i la Geltrú, hem passat per la Malhe i hem entrat al parc natural, per pujar cap als Balcons, baixar cap al Fondo de les Oliveres però girant a l’esquerre, per una trialera que et baixa fins a peu del Pantà de Foix. Aquesta trialera té molta pedra inicialment, després es un corriol factible i de cop hi ha una pujada molt dura, tècnica, que habitualment no puc fer, però avui l’he pujada. He segueix llegint [...]

He mig abandonat i hem tornar a sortir

Aquest matí de diumenge hem sortit el Santi i jo, la resta no podien o no han dir res. Tenia de cap pujar la trialera del corriol de l’esquerre dels Masets de Dalt i arribar a Santa Susana fent el GR5 de Quatre Camins a Can Grau (tornillo), però he abandonat a mitges. Diguem que hem pujat la Fita, hem anat cap als Holandesos per baixar cap a La Fassina per la Casa Alta, i hem pujat a Jafre per baixar sota els Masets de Dalt pel corriol que comença des del pàrquing de Jafra. Feia fred, avui he sortit de curt a sota i a dalt amb 2 capes només, i la veritat es que he notat fred, molt més que ahir, el Garmin m’ha marcat 0 graus quan hem arribat a baix dels Masets. He baixat la tija telèscopia del seient, es una Rock Shock Reverb amb un parell d’any, que estic notant aquesta temporada que no puja gaire ràpida i que li costa baixar, però no li havia donat gaire importància fins aquest matí, on no he pogut pujar la tija, s’ha quedat a baix. Ha arribat el Santi, segueix llegint [...]

Campdasens molt tranquil, el Gaizka no venia bé

Ahir vaig arribar a casa molt tard, vaig aterrar a les onze de la nit, més o menys, a mitja nit estava al llit. Aquest matí a les 7 estàvem el Javi i jo al Caprabo, el Gaizka ha arribat uns minuts tard, estava molt més mort que jo, ha dormit només 5 hores, i venia molt cansat de la setmana, així que hem plantejar fet un Campdasens tranquil, per sumar hores i després ha veuríem. Abans de sortir de casa, al carrer, he calibrat el Rotor InPower, no ho havia fet quan el vaig muntar, i he llegit que s’havia de fer, la pega es que l’he calibrat amb el telèfon, via Bluetooth, i el Garmin es sincronitza via Ant+, crec que el InPower no es capaç d’emetre informació a la vegada per les dues bandes de freqüència. He activat el Torque 360 de la App de Rotor per veure quina es l’eficiència de la pedalada que tinc, però no m’ha agafat el GPS. Un cop hem sortit del Caprabo, ja m’ha agafat el GPS i he de-sincronitzat el telèfon. La pega ha estat que em marcava molt poca segueix llegint [...]

Rotor InPower + Qring de 32 dents

Aquest matí he sortit d’hora, encara no hi havia llum, devien ser les 7 i molt poc del matí. Ahir vaig muntar a BikeIT pedalier nou, un potenciòmetre de Rotor, el InPower, el que només agafa dades de la cama esquerre, l’altre val el doble, i pel tipus de bicicleta que faig més que suficient, i a més li vaig muntar un plat de 32 dents ovalat, un Qring de Rotor, duïa un 32 rodó de Sram. He volgut repetir Les Gunyoles, que vaig fer dissabte amb el Gaizka i el Javi, el diumenge sol a molt bon ritme i aquest matí, mirant de repetir el ritme de diumenge, però en mode “a muerte”. Les sensacions son interesants, no he notat que duia el plat ovalat Qring fins que he començat a pedalar amb cadència per sobre de 80 voltes per minut i amb pla, ni en pujada ni en baixada he notat res, només en planer i  partir de 20km/h. Entenc que ha treballat sempre, i que ha ajudat o si més no, canviat com treballen els muscles de les cames, però notar-ho, només en aquests moments. segueix llegint [...]

He repetit Les Gunyoles en solitari

Aquest matí, amb el canvi d’hora, havíem quedat a les 8 al Caprabo, o a les 8:20 a Can Lloses a Sant Pere de Ribes. La idea principal era arribar a Les Gunyoles per la ruta normal i un cop a dalt, caure a la dreta, cap al pla de Vilafranca del Penedès, i tornar per Viladellops, Canyelles, Montgrós, Ribes i Sitges. A les 8 al Caprabo no hi havia ningú, ja hi contava, he marxar a les 8 i 2 minuts cap a Can Lloses, allà he esperat fins a les 8:30, el Fer va confirmar ahir, però no ha aparegut. He fet la mateixa ruta que vàrem fer ahir amb el Gaizka i el Javi, un “Gunyoles” clàssic, pujada pel corriol que va paral·lel a la riera fins a Can Suriol, i pista fins a Les Gunyoles, baixada a l’Arboçar de Dalt, Can Trabal, Mas Milà, Sant Pere de Ribes i Sitges pel camp de vol i l’autòdrom. He arribat a casa amb més bon ritme que ahir, diguem que si vas sol, surts a entrenar, si vas amb gent, la sortida es més social. En total, 47,60km que he fet amb 2 hores 25 segueix llegint [...]

Fred, molt de fred i hem sortit d’estiu

Avui no hi havia intenció de sortir, però ahir divendres el Gaizka em va dir que diumenge no podria sortir i que a més donaven pluja, per tan que sortiria aquest matí a les 7 al Caprabo, per estar a les 10 a casa. El Javi també vindria. Hem sortit d’estiu, si més no jo, la setmana passada no feia fred el diumenge, s’estava bé, però aquest matí, tot i sortir de curt, m’he posat una jaqueta molt fina a sobre. Hem sortit del Caprabo cap a Sant Pere de Ribes, hem pensat en repetir la sortida que vaig fer el diumenge amb el Damià, Les Gunyoles. Fins a Can Lloses bé, a partir d’allà per carretera i sense que encara tinguéssim l’escalfor del sol, feia fred. La temperatura ha anat baixant, ens hem desviat cap el Mas de Can Giralt i allà ja marcava -0,6 graus, es a dir fred de veritat. Jo tenia els dits de les mans i dels peus molt freds i ja he notat que baixar la tija telescòpica volia dir que no pujava, l’oli estava massa dens. Hem anat fent via fins a Can segueix llegint [...]