Tag Archives: massetsdedalt

Hem sortit 4 i hem acabat 2

Aquest matí a les 7:30 havíem quedat al Caprabo el Santi, el Fer i jo confirmats. Quan hi he arribat el Pedro estava allí amb una espectacular Specialized TurboLevo d’Alumini model 2020, molt bonica. La gent de Cicles Sans a Vilafranca del Penedès li han recomprat la seva i s’ha agafat la més alta de gama, però amb quadre d’alumini, bateria de 700W. Fa una setmana que la té. Havia d’estar a casa a les 9:15, per tan ha dit de sortir i ja ens veuríem un altre dia, el Santi venia des de la Plana Novella, segurament es trobessin a mig camí. El Fer ha tardar una minuts més en venir, i hem sortit plegat camí de la Fita amunt. Un cop a dalt, passant els Caçadors, venien en sentit contrari el Santi i el Pedro, hem seguit plegats fins els Holandesos, baixada cap a la Fasina i el Pedro ha fet la volta camí cap a casa a les 8:20 del matí, de sobres per arribar a casa amb l’elèctrica nova. Hem seguit els tres, pujada a Jafra, baixada pel corriol de darrera del cadenat segueix llegint [...]

He sortit sol, feia molt de fred

Habitualment el fred i sortir amb bici, no son gaire compatibles, si més no quan quedes a les 7:30 del matí al Caprabo, per fer una sortida de diumenge al matí i tot i ser un diumenge de tardor, donen fred com si fos hivern al gener. El Santi esta lesionat, el Jorge va dir ahir que no sortiria per un mal d’esquena i el Fer i el Mario que havien confirmat, si fa un pel de fred, habitualment es queden al llit i no apareixen, que es el que ha passat avui. M’he llevat d’hora i a les 7:30 estava al Caprabo, he deixat 5 minuts de marge, i he sortit sol, feia molt de fred. Tenia al cap una ruta que havia compartir al grup de Whatsapp i per email i es la que he fet. He pujat la Fita, baixat pels Holandesos fins a la Fassina, pujat a Jafra, baixat per darrera fins als Massets de Dalt i pujat per la trialera que hi ha a la dreta de la pujada d’asfalt, fins arribar al cim on he sortit pel camí de darrera, que va cap a la pista de Can Pere de la Plana fins a Quatre Camins. Just segueix llegint [...]

La pluja ens ha respectat al final

Aquest matí havíem quedat a les 7:30 al Caprabo, ens hem escrit mitja hora abans i hem decidit sortir el Jorge i jo només, la pluja ens ha respectat. Hem pujat la Fita, hem decidit fer pista i evitar trialeres, ja que ha fet un xàfec molt fort a mitja nit i no teníem gaire clar el nivell de fang que podria haver-hi, però res, molt poca cosa. Un cop a dalt de la Fita hem anat pedalant fins a l’entrada de Mas Quadrell i hem baixat fins a Vallcarca. Estava sec, no havia plogut gens o estava complertament sec, per tan havia plogut molt poc. A Vallcarca ja es veia un pel més mullat, però no pas com a Sitges. Hem pujat fins a Campdasens passant per Can Granda, el terra estava moll, però es podia circular molt bé, sense faig. Un cop a dalt, veiem ja Can Llucà, hem fet la foto de rigor i hem seguit baixant per girar a la dreta per anar a buscar la carretera del Rat Penat i Vallgrassa. Un cop a la Plana Novella, hem agafat la carretera cap a Can Grau per anar a mà segueix llegint [...]

Fins els nassos de punxar la Gravel

Aquest matí de dimarts he sortit d’hora, he pensat que sortint a quarts de set del matí, podria estar de tornada a casa a les 9. He pensat una ruta per fer amb la Niner RTL9 Steel, es a dir Gravel 100%. He pujat la Fita, he baixat per la pista, no pas pels Holandesos, fins al creuament de Jafra i els Masets, direcció a la Fasina fins els Masets de Dalt, pujada per pista fins a Quatre Camins. No recordo la última vegada que vaig pujar aquesta pista, es tan avorrida que l’evito sempre, però es pista, així que amb la Gravel, he pensat, va puja-la. La pujada m’ha costat, m’han faltat pinyons, però amb 3 al darrera i de peu i canviant a assegut amb el 42 darrera i el 42 davant, he anat fent fins arribar al cim, a Quatre Camins. Baixada cap a Olivella, per la mateixa pista. Hi ha un reguerot al final de la baixada, no hi ha res més. Doncs tan bon punt passo al pla, deixo la baixada, ja he notat que havia punxat de darrera. He parat, desmuntat roda, canviat càmera, no segueix llegint [...]

Santa Susana en Santa Tecla

Aquest matí de Santa Tecla, hem quedat a les 7:30 al Caprabo, ruta per definir. Hem aparegut el Jorge, el Joan Manel el Santi i jo. Hem decidit fer Santa Susana, pujant el GR5 (Tornillo), i mirar d’estar a casa a les 11:00. Hem pujat la Fita, baixat els Holandesos i pujat per Jafra, baixada pel corriol que surt del pàrquing, i arribada a la pista que va de la Fasina a Quatre Camins. Hem pujat pel corriol de l’esquerre, no pas per la pista principal. Es un corriol de pujada que a mi personalment, m’agrada molt, té desnivell i pedres, té el punt necessari tècnic per poder pujar i utilitzar la majoria de tècniques que tens per fer una pujada amb ganes. Un cop a dalt, hem anat cap a la pista que va de Sant Pere de la Plana fins a Quatre Camins i hem entrat al GR5 (Tornillo) en direcció a Can Grau. El GR5 de pujada es bastant dur, per mi particularment, hi ha un punt a l’inici que es una mena d’esglaó que no el puc fer, sempre haig de fer peu. El primer tros el faig, segueix llegint [...]

Gunyoles amb pressa

Aquest matí de diumenge hem quedat a les 7:30, jo havia d’estar a casa d’hora. A les 11 hi havia la Motra de Balls Blancs de la Festa de Santa Tecla i volia sortir amb bici, però estar a les 10:00 a casa. A les 7:30 estàvem al Caprabo el Jorge, el Joan Manel i jo, el Santi havia confirmat a les 7:50 a Can Lloses a Sant Pere de Ribes. Hem anat fent via cap a Sant Pere de Ribes, hem sortit tard, però el Santi també ha arribat tard, no eren les 8 encara, però faltava poc. Hem agafat la carretera d’Olivella, per anar fins a l’entrada del Mas de Can Giralt, per després seguir pel corriol de darrera que va paral·lel a la riera fins a Can Suriol, ja al final de la carretera d’Olivella. Allà hem entrat de nou a la pista que et dur cap a Les Gunyoles. Hi hem trobat més fang del normal, suposo que la pluja de divendres encara no estava evaporada o la terra no l’havia agafat encara, però res que no ens permetés pedalar. Hem arribat a Les Gunyoles a un ritme tranquil, segueix llegint [...]

Begues i Olesa de Bonesvalls per Muntanya

Aquest matí hem quedat a les 7:30 al Caprabo, volia anar fins a Begues i tornar des de la pujada de la Mola, abans d’arribar a Olesa de Bonesvalls. Ahir no havia confirmat ningú quan el vaig ficar al llit, vaig pensar que potser hi aniria sol, però no, érem 5 aquest matí. El Santi va confirmar cap a mitja nit, ens veiem a les 8:15 al pàrquing dels Budistes. El Damià ha confirmat al mati i en Joan Manel ha dit estic aquí, quan encara no havíem arribat la resta. També ha vingut el Jorge. Hem trobat el Pedro, però no s’ha vist amb cor de venir amb nosaltres, ha pujat la Fita amb nosaltres i ha fet una sortida més curta. Hem baixat directe cap a Jafra, no hem fet Holandesos, anàvem per feina i justos de temps. Hem arribat a la Plana Novella que devien passar uns minuts de es 8:15, però error nostres, no hem entrat al Monestir Budista, sinó que directament hem anat per darrera i no hem trobat el Santi. L’hem trucat al creuament de Vallgrassa, just abans de començar segueix llegint [...]

Les Gunyoles a bon ritme

Aquesta tarda de dimarts hem sortit en Josep Maria i jo, no ha volgut venir ningú més. Hem anat a fer Gunyoles, a bon ritme, no pas al límit. A les 7 estàvem al Caprabo, no ha vingut ningú més, no hi contava, hem anat fent via cap a Sant Pere de Ribes, fins a Can Lloses. Allà per carretera fins a l’entrada del Mas de Can Giralt i pel corriol que voreja la riera fins a Can Suriol. La veritat, és que com que el dia ha estat nuvolat, no feia calor i el tros de la riera l’hem trobat, ambdós, molt bonic. Un cop a Can Suriol, uns metres de carretera, per pujar fins el camí d’anada a Les Gunyoles. A diferencia de dissabte passat, hi havia el cadenat posar i la balla electrificada (sense corrent) pels animals. Menys fang que dissabte, normal. Hem anat fent via a bon ritme, sense anar al màxim, fins arribar a Les Gunyoles, pujada fins a dalt i foto. Un paisatge increïble, hi havia un núvol prou gros que amenaçava, però que al final no ha estat res. La caiguda segueix llegint [...]

Gunyoles en mode “a muerte”

Ahir li vaig fer un whatsapp al Damià, aquest matí de dissabte volia sortir sol a ritme, però vaig pensar que potser li vindria de gust sortir, així que li vaig posar si li venia de gust fer un Gunyoles en mode “a muerte”, després de les “rises” de rigor, va dir que si. A les 7 estàvem al Caprabo, ha aparegut amb una espectacular Specialized Epic SWORKS, la més alta de la gama, tot carboni, llantes incloses i amb un SRAM Eagle ASX XX1, diguem que no hi ha més bici per sobre. Hem sortit plegats a bon ritme cap a Sant Pere de Ribes, des de Can Lloses per Carretera fins el desviament cap al Mas de Can Giralt i d’allà fins a Can Suriol pel corriol que va per la vora de la riera. Hi havia un pel de fang, la ploguda de la nit de dijous a divendres, també va arribar aquí. Hem entrat a la pista de Les Gunyoles, la cadena de l’entrada estava baixada i el filferro que van posar per protegir els cavalls, estava tret. Hem anat fent a molt bon ritme fins arribar segueix llegint [...]

Begues, Olesa i tornada pel GR5

Aquest matí a les 7:30 estàvem al Caprabo el Xavi, per cert amb una Specialized Turbo Levo nova de 29 amb neumàtic 2.6, en Josep Maria, el Gaizka i jo, hem trobat el Santi quan començàvem a pujar la Fita. La idea era anar per pista fins a Begues, creuar per muntanya a Olesa de Bonesvalls i tornar cap a Sitges. Hem pujat la Fita, el Gaizka no anava bé, aquesta setmana ha dormit poc, anava cansat. Ens ha dit que no faria Begues, que giraria per fer un Campdasens. Hem seguit fins els Caçadors i hem baixat recte, no hem girat a buscar els Holandesos, hem fet via cap a Jafra, d’allà pujada a La Plana Novella. El Gaizka venia, a ritme més lent, però el ritme no es un problema. Li he demanat si volia acompanyar-nos o volia girar per Vallgrassa, ha dit que fins a Begues. Hem fet pista cap a Begues, fins un punt on el Gaizka ha dit que no donava més, ha foto d’equip i mitja volta, la resta hem seguit. La pega ha estat que el Xavi venia amb elèctrica, el Santi amb la segueix llegint [...]