Tag Archives: masquadrell

Campdasens de semi nocturna

Aquesta tarda havíem quedat a les 20:30 al Caprabo per fer una sortida nocturna, la idea inicial era fer un Gunyoles i estar de tornada a les 23:00 a casa com a molt tard. Com que ha plogut tot el dia, pluja d’estiu, hem decidit fer un canvi de ruta i senzillament fer un Campdasens, així podríem sortir de tarda i arribar encara amb llum i pel tipus de ruta, no crec que tinguéssim gaire fang. Havien confirmat en Josep Maria i l’Anna, però al final l’Anna ha dit que no per la pluja i hem sortit en Josep Maria, el Santi, el seu nebot i jo. Hem pujat la Fita la mar de bé, el Santi es molt fi, i puja molt bé, en Josep Maria no cal dir res. La pujada a la Fita li ha costat un pel al Santi, si més no es el que ha dit, tot i que jo no he notat, ha pujat molt bé. Hem baixat per Mas Quadrell cap a Vallcarca, hi havia algun toll d’aigua a baix de la ploguda d’avui, poca cosa. Hem agafat la part asfaltada i hem començat a pujar, primer per la cimentera i després per segueix llegint [...]

Campdasens en dijous tarda

Aquest dijous hem sortit l’Ana i jo, el Sergi ha fallat, també havia confirmat. La idea era fer quelcom, i un Campdasens es una opció bona per una sortida curta entre setmana. L’Ana es nova a Sitges i no coneix gran cosa del Parc Natural del Garraf i li he volgut ensenyar aquesta ruta, ja que la pots fer en solitari sense por de no trobar el camí de tornada. Hem quedat al Caprabo a les 18:30, no havia pujat mai la Fita, li he anat explicant que es que, la Fita, les Basures, els Caçadors, Mas Quadrell, la baixada a Vallcarca i la pujada per la pista de darrera encimentada fins a Can Granada, d’allà fins a Campdasens. Hem parat a dalt de tot, quan ja veus Can Lluçà per fer la foto de rigor i hem tornat pels Holandesos, caçadors i Sitges, ruta controlada que hem fet a un bon ritme, sobre tot de pujada, baixant no va molt ràpid, i a més no coneix la ruta ni el Garraf. En total  m’han sortit 27,06km que hem fet amb 1 hora 33 minuts, a una mitja de 17,3km/h, segueix llegint [...]

Sortida amb molt poques ganes

En principi aquest cap de setmana no anava a sortir, tenia altres coses a fer. El dimecres vàrem fer un Tarragona i divendres, amb previsió del cap de setmana, vaig fer un Campdasens en mode “a muerte”, encara buidant moc, però bé. Al final vaig poder sortir dissabte, vàrem fer un Gunyoles amb el Santi i aquest matí he pogut sortir, el que haig de fer no comença fins a la tarda, per tan tenia temps. El Santi va enviar una convocatòria, el Joan Manel també sortiria, vaig confirmar. M’he llevat amb poques ganes, amb la panxa un pel estranya, i amb cansament de cos. Tot i amb això, a les 8 estava al Caprabo, el Santi ha aparegut amb la Gravel i en uns minuts el Joan Manel amb la Cube, que per cert, s’ha canviat la transmissió d’un 2x11 a un 1x11 amb una pinyonera Sunrace 11-50 com el que duia jo fins fa unes setmanes, però a davant un plat de 34, jo duia un 32. Hem pujat la Fita, la idea era baixar a Vallcarca, pujar a Campdasens i tornar per Vallgrassa, carretera segueix llegint [...]

Campdasens com si fos un zombie

El divendres vàrem sortir el Fer i jo, vàrem fer un Pantà de Foix. Em vaig llevar amb carrespera, però vaig sortir bé. Divendres després de dinar, em vaig començar a trobar malament, constipat. Dissabte al llit tot el dia, vaig sortir a fer un vol caminant, però en mode “empanat”. Diumenge no vaig sortir, vaig cancel·lar, no em veia amb cor. Ahir a la nit, ens vàrem creuar uns whatsapps amb el Fer, li vaig dir que si em veia amb cor, sortiria a vull, un Campdansens tranquil, em va dir que l’avises. Aquest matí li he dit que sortiria i m’ha dit de quedat a les 8:20 al Caprabo, hem fet un Campdasens clàssic, pujada la Fita, baixada a Vallcarca per Mas Quadrell i tornada per Can Lluçà. Em faltava aire, no podia pujar la Fita, el cor bé de pulsacions, però les cames no donaven i els pulmons no s’omplien. Diguem que el dimarts vaig fer un Campdasens en mode “ganivet a la boca” i vaig arribar al cim, quan es comença a baixar cap a Can Lluçà amb 52 minuts segueix llegint [...]

Primera sortida de l’estiu

Aquest dissabte es la revetlla de Sant Joan, per tan, demà diumenge no serà un bon dia per sortir, aquesta nit segurament anem a dormir un pel més tard del normal. Així que vaig enviar un email i un whatsapp al grup, per si algú volia sortir avui dissabte, una sortida curta, un Campdasens, la primera sortida de l’estiu, que oficialment va començar ahir.

A les 7 del matí estava al Caprabo, el Sergi em va dir que miraria de venir, però que em confirmaria quelcom a primera hora, m’ha fet un missatge que no podia. Ahir vaig canviar la cadena, la que duia la bici encara era d’origen i duia 2700 quilòmetres, un pel massa per una cadena, però al dur un únic plat, la cadena pateix menys i al dur habitualment cadència lenta i no anar molt sovint de peu forçant la cadena, l’he aguantat un pel més. També he canviat les pastilles de fre, les que duia d’origen les vaig canviar fa un parell de setmanes, però vaig muntar-ne unes que no eren originals i crec que duien massa segueix llegint [...]

Campdasens i la Morella, final amb pluja

Aquest matí estàvem a les 7:30 el Damià, el Joan Manel i jo al Caprabo, hem començat a pujat la Fita i hem trobat el Santi que baixava, cap problema. Com que teníem la ruta per definit, he volgut baixar a Vallcarca i pujar a Campdasens. Es una ruta que el Joan Manel no coneixia. Hem baixat després dels caçadors cap a Mas Quadrell i d’allà fins a Vallcarca sense gaires problemes. El temps era bo, estava tot clar, tot i que havien avisat que a mig matí podrien haver-hi plujats, no tempestes, però pluges generalitzades.

Hem pujat cap a Campdasens i hem tornat per la mateixa pista, agafant a la dreta, després del tancat amb cadena la pista que et dur cap a Vallgrassa. Tan bon punt hem arribat a la carretera que va del Rat Penat a la Plana Novella, el Santi ha proposat de pujar fins a La Morella, a la bola grossa que es veu al costat del cim de la Morella. Hem seguir per carretera cap a La Pleta, però agafant el desviament a l’esquerre per anar cap a la Bola i després, abans segueix llegint [...]

Última sortida de diumenge d’agost

Aquest matí hem quedat a les 7 al Caprabo, potser la setmana vinent ja quedem a les 7:30, es un pel just de llum, sobre tot pels que venen de Sant Pere de Ribes o el Santi que ve de la Plana Novella i avui ja ha vingut amb llum. Érem el Santi, l’Àlvar, el Damià i jo. Avui fariem la última sortida de mes d'agost aquest any, diumenge vinent ja es septembre.

Feia molta humitat aquest matí, moltíssima, jo he començat a suar només pujar la Fita. M’he posat les ulleres al cap, però un cop a dalt, he hagut de netejar els vidres amb un mocador, era impossible trobar roba seca, estava complertament moll. Hem anat fins als caçadors i hem baixat cap a Vallcarca per Mas Quadrell. L’Àlvar ha comentat que ara fa unes setmanes havien posat ciment des de Mas Quadrell fins al final de la baixada quasi, jo no ho havia vist, però si, la part que estava més feta malbé pel pas de l’aigua esta plana per complert, ciment nou. Hem baixat cap a Vallcarca el Damià i jo a davant i tan bon segueix llegint [...]

Nocturna fins a Campdasens

Aquesta nit hem sortit el Josep Maria i jo (Raül) a fer una nocturna fins a Campdasens. Ahir la Cannondale Rize d’en Josep Maria va trencar la roda de darrera, aquesta tarda li he canviat el neumàtic i a les 9 menys poc ha vingut a casa a buscar la bici, he manat fins a casa seva, li ha muntat el llum, s’ha posat les sabates de BTT i el casc i hem encarat el Caprabo, devien ser les 9:15 aproximadament.

Hem pujat la Fita amb llum, hem baixat per Mas Quadrell i hem començat a trobar que es feia fosc a la pujada de Vallcarca a Can Granada. A dalt, arribant a Can Granada hem vist un cotxe que s’apropava, hem posat les llums perquè en veiés, les hem apagat de nou i les hem mantingut apagades fins arribar a dalt de tot de Campdasens, just abans de començar a baixar, on hi ha el pal de llum.

Amb llum posada i una temperatura un pel més baixa, hem anat tornant. Abans d’arribar als Holandesos, un porc senglar ens ha passat per davant, anàvem junts. Ha vingut de dreta a esquerre, segueix llegint [...]

KTM elèctrica i la Yolanda

Aquest matí, cap a les 11 hem anat a Sant Pere de Ribes, a casa del Fer que ens ha deixat una KTM doble, recorregut 125mm, es a dir una XC pura, amb neumàtics de 3, una 27.5+ elèctrica. Ens ho va comentar el divendres i la Yolanda va dir, potser.

La bici es una KTM de test que tenen a BikeIT, va sortir amb ella el dijous però va punxar i no duia parxes per arreglar-la, així que va haver de tornar a casa amb la bici punxada.

Vàrem sortir de Sant Pere de Ribes, de casa seva, vaig carregar la Cannondale al cotxe i ens vàrem passar pel Decathlon de Vilanova, vaig comprar un parell de càmeres 27.5 normals, vaig pensar que el globus arribaria a cobrir el 3.0 de la 27.5+, així va ser.

Un cop reparada la bici, bateria muntada, vàrem sortir de Ribes cap a Sitges per muntanya. Jo em vaig deixar a casa el GPS, per tan no tinc clar els quilòmetres, ni cadències, ni res de res. Un cop al Caprabo de Sitges, vàrem pujar La Fita. La Yolanda li té una mania especial a aquesta pujada, segueix llegint [...]

KTM elèctrica i la Yolanda

Aquest matí, cap a les 11 hem anat a Sant Pere de Ribes, a casa del Fer que ens ha deixat una KTM doble, recorregut 125mm, es a dir una XC pura, amb neumàtics de 3, una 27.5+ elèctrica. Ens ho va comentar el divendres i la Yolanda va dir, potser.

La bici es una KTM de test que tenen a BikeIT, va sortir amb ella el dijous però va punxar i no duia parxes per arreglar-la, així que va haver de tornar a casa amb la bici punxada.

Vàrem sortir de Sant Pere de Ribes, de casa seva, vaig carregar la Cannondale al cotxe i ens vàrem passar pel Decathlon de Vilanova, vaig comprar un parell de càmeres 27.5 normals, vaig pensar que el globus arribaria a cobrir el 3.0 de la 27.5+, així va ser.

Un cop reparada la bici, bateria muntada, vàrem sortir de Ribes cap a Sitges per muntanya. Jo em vaig deixar a casa el GPS, per tan no tinc clar els quilòmetres, ni cadències, ni res de res. Un cop al Caprabo de Sitges, vàrem pujar La Fita. La Yolanda li té una mania especial a aquesta pujada, segueix llegint [...]