Tag Archives: gunyoles

Les Gunyoles en solitari i a ritme

Aquest cap de setmana no puc sortir el diumenge, es Corpus i s’ha d’ajudar a fer la catifa de flors del carrer, per tan vaig proposar al grup sortir jo el dissabte, si hi havia algú que pogués i volgués i la resta sortiran demà diumenge. Tenia al cap fer Les Gunyoles, es una ruta ràpida, de pista i aquesta setmana he sortit 3 dies, per tan, afegir kilòmetres em va bé per agafar forma. Al matí m’ha dit el Xavi, el pintor, que no vindria i el Gaizka em va dir ahir que encara no tenia la bici llesta, el Sergi tampoc podia avui, així que cap a les 6 m’he llevat i he sortit de casa a les 7 menys 10 del matí, aproximadament. He encarat el Caprabo, no hi havia ningú, no esperava a ningú, i he marxat cap a Sant Pere de Ribes, cap a Can Lloses. D’allà per carretera fins a Mas del Giralt, i seguint pel corriol de darrera fins al camp de futbol de Mas Milà, seguint el corriol que va paral·lel a la riera fins a Can Suriol, ja a la carretera d’Olivella. D’allà ja segueix llegint [...]

Avui fins a Can Mitjans a Avinyonet del Penedès

Aquest matí, inicialment no anava a sortir, però al final, m’he presentat a les 7:30 al Caprabo, érem un Munt de gent. Potser haig de faltar habitualment, a veure si som més com avui. Érem el Santi, el Joan Manel, el Xavi, el Fer, el Carlos, el Mario i jo. No teníem ruta planificada, el Santi volia anar cap a Sant Pere de Ribes, i anar a buscar la urbanització de Can Mitjans, sobre de Santa Susana i tornar. Hem encarat Sant Pere de Ribes, hem anat a parar a Can Lloses i d’allà per carretera cap a Olivella, agafant a la dreta la pista que et dur a Mas Giralt. Seguint el corriol que hi ha, vas a parar a sota de Mas Milà, al camp de futbol i d’allà cap a Olivella, per camí que va vorejant la riera, passant Can Suriol i seguint per la pista que va al costat de la carretera fins arribar a veure Olivella. D’allà hem entrat, per pista, cap a Santa Susana, però al cap d’una estona, a l’esquerre hi ha un corriol que baixa fins a la riera i que va vorejant la riera fins segueix llegint [...]

Olesa de Bonesvalls i tornada pel Pou de Glaç

Aquest matí estàvem a les 7:30 al Caprabo en Xavi, el Joan Manel i jo, el Santi l’hem trobat baixant la Fita, ja havíem quedat així amb ell. Jo tenia de cap anar fins a Olesa de Bonesvalls, pujar per darrera camí de l’Ordal i tornar per una pista que hi ha amb molta pedra, que baixa molt i que et dur a un pou de glaç en molt bones condicions que hi ha al final de tot. D’allà, la tornada es ràpida, camí de Les Gunyoles cap a Can Suriol i llestos. El Joan Manel anava un pel neguitós havia d’estar a casa a les 11:30 com a molt tard i no tenia clar si la ruta la podríem fer a temps o no, jo he pensat que si, però al final m’he colat. Hem pujat la Fita, hem baixat cap a La Fassina per la trialera dels Holandesos i la Casa Nova, d’allà pujada cap a Jafra i hem baixat per darrera cap als Massets de Dalt. Hem pujat cap a Quatre Camins per pista, no pel corriol, anàvem justos. Hem agafat el GR5 cap a Can Grau de pujada, es dur, molt dur. El Javi amb l’elèctrica segueix llegint [...]

Sortideta light, el temps ha aguantat

Aquest matí a les 7:30 estàvem al Caprabo el Santi, el Fer i jo. El Fer ha arribat uns minuts tard, no ha trobat les sabates de les cales Shimano i ha vingut amb automàtics Shimano i sabates amb cales Crank Brother, una mala combinació. Per aquest motiu, hem decidit fer una sortideta light i no fer trialeres, podia ser perillós. Semblava que en qualsevol moment engegaria a ploure molt i ens mullaríem, però el temps ha aguantat, ha anat ploviscant i parant constantment, no ens hem mullat en cap moment, ha estat bé. Hem pujat la Fita, hem baixat a Vallcarca i hem pujat a Campdasens. El Fer va just de forma, el Santi que ha fet la primera sortida oficial aquesta temporada, va bé, com sempre, al seu ritme. Hem arribat a Can Granada, les primeres masies que trobes tan bon punt comença a ser més planer el camí i hem esperat el Fer que venia lluny. Hem seguit pujant, ha estat una sortida més social que no pas per fer esport, fa temps que no ens veiem i ens hem posat al dia de coses segueix llegint [...]

GR5 fins a Can Grau i Santa Susana de baixada

Matí de diumenge, a les 7:30 al Caprabo, confirmats només el Joan Manel i jo, i si, no ha vingut ningú més. Hem sortit que devien passar 6 o 7 minuts de dos quarts. Hem encarat la fita de pujada, des d’allà hem anat als caçadors i hem baixat per pista cap a la Fassina, no hem fet corriols. Seguidament pujada a Quatre Camins pels Massets de Dalt. En la part més baixa, a la vall, feia un pel de fred, suposo que la humitat s’hi ha posat, he sortit de curt, però amb “manguitos” i no he trobat a faltar roba, he anat bé. Tan bon punt hem arribat a Quatre Camins hem anat a la dreta, pel GR5 cap a Can Grau, també conegut com el “tornillo”. El Joan Manel no l’havia feta mai de pujada, a mi m’agrada bastant, la part inicial es més dura, després ja planeja i la part final, la que es més recte, es equilibri i cames, no cal posar peu fins arribar a la carretera a Can Grau. Des d’allà hem anat per GR5 cap a la pista que et dur a Olesa de Bonesvalls i hem agafat el desviament segueix llegint [...]

Molt de fang, ahir va ploure molt

Aquest matí a les 7:30 estava al Caprabo, no hi havia ningú, he esperar un parell de minuts de marge i he sortit. La sortida ha estat amb molt de fang, ahir va ploure molt i el terreny estava molt moll, la terra encara no ha absorbit tota l’aigua. He pujat la Fita, he anat cap als caçadors i he baixat a Vallcarca per Mas Quadrell, un cop a baix, he pujat cap a Campdasens i he baixat pel camí que et dur al creuament per anar cap a Vallgrassa. He agafat el desviament i al començar a pujar he vist el Joan Manel, no podia ser un altre, la seva Cube es espectacular de colors. M’he posat al seu costat i quan m’ha mirat ens hem conegut. M’ha dit que ha fet un whatsapp 5 minuts abans de dos quarts, no l’he vist, ha esperat una estona i ha sortit sol, per sort hem coincidit en la ruta, ens hem trobat i hem seguit plegats tota la ruta. Hem arribat a creuar la carrereta que va del Rat Penat a la Plana Novella i hem baixat cap a Vallgrassa, seguint el camí per acabar arribant a la segueix llegint [...]

Gunyoles en solitari

Aquest cap de setmana volia fer la primera sortida oficial pel Garraf, però no puc demà diumenge, així que vaig fer un  email per convocar la gent per avui dissabte, però al final, no hi ha hagut quòrum. El dissabte es un mal dia per nosaltres, i a més ahir la previsió era de pluja, tot i que al final el Fer i el Carlos van dir de sortir d’hora i tornar d’hora, al final res de res, així que he sortit sol i he fet un Gunyoles en solitari. M’he llevat a les 6:30, m’he vestit, m’he fet un te i he sortit que devien ser les 7 i poc, fosc però amb llum, ja es podia sortir sense llum artificial. He encarat la pujada al Caprabo i he anat cap a Can Lloses pel camí que va a Sant Pere de Ribes, uns 20 minuts en arribar a Can Lloses. No he parat, he seguit carretera d’Olivella avall cap a Mas Milà, desviant-me a la dreta pel camí que et dur a la Masia Mas d’en Giralt, el deixes a la dreta i seguint el camí vas a parar al camí que baixa i arriba a Mas Milà. Des d’allà, segueix llegint [...]

Resum del 2017 i 10é aniversari

Aquest any ha estat el desè aniversari de la web de Garraf en BTT, va néixer a inicis del 2007 amb la intenció de ser un lloc on la gent que vingués al Garraf amb bicicleta i no sàpigues per on sortir, poguessin trobar informació. També com un punt de trobada de ciclistes que sortien sols i volien sortir amb més gent, descobrir llocs nous i rutes noves, crec que ho hem aconseguit. Tot i que habitualment sóc jo qui mantinc la web i li dono forma a les xarxes socials, sóm un grup de gent molt maca, que a vegades sortim tots plegats, però que habitualment sortim alguns, no tots i ens ho passem bé. En el meu cas el 2017 ha estat un any interessant, vaig començar l’any amb la Cannondale Trigger 1, després de Setmana Santa la vaig canviar per una Niner Jet 9 RDO i he tancat l’any amb la Fatbike com sempre, muntar-li un amortidor nou per ajudar a les baixades, m'he comprat als EEUU un Manitou Mastodon Comp de 120mm de recorregut, un amortidor All Mountain, que es el tipus segueix llegint [...]

Primer sortida de l’hivern i última sortida de l’any

Aquest matí hem quedat a les 8 a Sitges i a les 8:20 a Sant Pere de Ribes. A Sitges érem el Joan Manel, el Javi que ha vingut per primera vegada aquest any i ha aparegut amb una Specialized elèctrica de fa 3 setmanes, espectacular, el Damià i un company seu de Vilafranca del Penedès, el Marc, que ja va venir fa un parell de mesos. Hem anat cap a Sant Pere de Ribes, on esperàvem el Fer cap a les 8:20, ha aparegut puntual. La idea era fer la ruta que vaig dibuixar i vàrem fer ara fa un mes, basada en la part llarga de la Cuabarrada d’aquest any, a més seria la última sortida de l’any pel Garraf i la primera sortida de l’hivern, que acaba d’entrar fa uns dies. Hem sortit de Can Lloses, per carretera cap a Mas Milà, agafant la pista a la dreta cap a la Masia del Mas d’en Giralt i creuant les vinyet a mà esquerre cap a Mas Milà, agafant el camí que fem de Les Gunyoles de tornada, primer per la urbanització i més tard ja per pista, agafant uns corriols de pujada prou segueix llegint [...]

Ruta nova, basada en la Cuabarrada

Avui diumenge hem quedat a les 8 a Sitges o a les 8:20 a Sant Pere de Ribes, hem quedat un pel tard, per evitar el fred, aquests dies fa molt de fred i hem pensat que a les 8 estaria millor que a les 7:30. Al Caprabo érem el Damià, el Pedro, el Joan Manel i jo, hem anat cap a Sant Pere de Ribes, havíem quedat amb el Fer i el Santi a les 8:20 a Can Lloses per anar a fer una ruta nova, la vaig dibuixar basant-me en la Cuabarrada llarga d’aquest any. Hem arribat a Sant Pere de Ribes a temps, ha aparegut el Santi de seguida, ens ha dit que el Fer no vindria, així que hem sortit tots 5 cap a Mas Milà. Tan bon punt hem arribat al pont que creua per sobre de la riera, hem agafat la riera, vaig dibuixar el track que es podia passar, i no, no es podia. Hem anat i tornat al cap de 10 minuts pel mateix recorregut, no hi ha camí, si més no, viable. Hem seguit per carretera fins agafar l’entrada de la Masia del Mas d’en Giralt. Hem seguit pel camí cap a Mas, però tan bon punt es fa segueix llegint [...]