Tag Archives: fassina

La pluja ens ha respectat al final

Aquest matí havíem quedat a les 7:30 al Caprabo, ens hem escrit mitja hora abans i hem decidit sortir el Jorge i jo només, la pluja ens ha respectat. Hem pujat la Fita, hem decidit fer pista i evitar trialeres, ja que ha fet un xàfec molt fort a mitja nit i no teníem gaire clar el nivell de fang que podria haver-hi, però res, molt poca cosa. Un cop a dalt de la Fita hem anat pedalant fins a l’entrada de Mas Quadrell i hem baixat fins a Vallcarca. Estava sec, no havia plogut gens o estava complertament sec, per tan havia plogut molt poc. A Vallcarca ja es veia un pel més mullat, però no pas com a Sitges. Hem pujat fins a Campdasens passant per Can Granda, el terra estava moll, però es podia circular molt bé, sense faig. Un cop a dalt, veiem ja Can Llucà, hem fet la foto de rigor i hem seguit baixant per girar a la dreta per anar a buscar la carretera del Rat Penat i Vallgrassa. Un cop a la Plana Novella, hem agafat la carretera cap a Can Grau per anar a mà segueix llegint [...]

Fins els nassos de punxar la Gravel

Aquest matí de dimarts he sortit d’hora, he pensat que sortint a quarts de set del matí, podria estar de tornada a casa a les 9. He pensat una ruta per fer amb la Niner RTL9 Steel, es a dir Gravel 100%. He pujat la Fita, he baixat per la pista, no pas pels Holandesos, fins al creuament de Jafra i els Masets, direcció a la Fasina fins els Masets de Dalt, pujada per pista fins a Quatre Camins. No recordo la última vegada que vaig pujar aquesta pista, es tan avorrida que l’evito sempre, però es pista, així que amb la Gravel, he pensat, va puja-la. La pujada m’ha costat, m’han faltat pinyons, però amb 3 al darrera i de peu i canviant a assegut amb el 42 darrera i el 42 davant, he anat fent fins arribar al cim, a Quatre Camins. Baixada cap a Olivella, per la mateixa pista. Hi ha un reguerot al final de la baixada, no hi ha res més. Doncs tan bon punt passo al pla, deixo la baixada, ja he notat que havia punxat de darrera. He parat, desmuntat roda, canviat càmera, no segueix llegint [...]

Santa Susana en Santa Tecla

Aquest matí de Santa Tecla, hem quedat a les 7:30 al Caprabo, ruta per definir. Hem aparegut el Jorge, el Joan Manel el Santi i jo. Hem decidit fer Santa Susana, pujant el GR5 (Tornillo), i mirar d’estar a casa a les 11:00. Hem pujat la Fita, baixat els Holandesos i pujat per Jafra, baixada pel corriol que surt del pàrquing, i arribada a la pista que va de la Fasina a Quatre Camins. Hem pujat pel corriol de l’esquerre, no pas per la pista principal. Es un corriol de pujada que a mi personalment, m’agrada molt, té desnivell i pedres, té el punt necessari tècnic per poder pujar i utilitzar la majoria de tècniques que tens per fer una pujada amb ganes. Un cop a dalt, hem anat cap a la pista que va de Sant Pere de la Plana fins a Quatre Camins i hem entrat al GR5 (Tornillo) en direcció a Can Grau. El GR5 de pujada es bastant dur, per mi particularment, hi ha un punt a l’inici que es una mena d’esglaó que no el puc fer, sempre haig de fer peu. El primer tros el faig, segueix llegint [...]

Gunyoles amb pressa

Aquest matí de diumenge hem quedat a les 7:30, jo havia d’estar a casa d’hora. A les 11 hi havia la Motra de Balls Blancs de la Festa de Santa Tecla i volia sortir amb bici, però estar a les 10:00 a casa. A les 7:30 estàvem al Caprabo el Jorge, el Joan Manel i jo, el Santi havia confirmat a les 7:50 a Can Lloses a Sant Pere de Ribes. Hem anat fent via cap a Sant Pere de Ribes, hem sortit tard, però el Santi també ha arribat tard, no eren les 8 encara, però faltava poc. Hem agafat la carretera d’Olivella, per anar fins a l’entrada del Mas de Can Giralt, per després seguir pel corriol de darrera que va paral·lel a la riera fins a Can Suriol, ja al final de la carretera d’Olivella. Allà hem entrat de nou a la pista que et dur cap a Les Gunyoles. Hi hem trobat més fang del normal, suposo que la pluja de divendres encara no estava evaporada o la terra no l’havia agafat encara, però res que no ens permetés pedalar. Hem arribat a Les Gunyoles a un ritme tranquil, segueix llegint [...]

Les Gunyoles a bon ritme

Aquesta tarda de dimarts hem sortit en Josep Maria i jo, no ha volgut venir ningú més. Hem anat a fer Gunyoles, a bon ritme, no pas al límit. A les 7 estàvem al Caprabo, no ha vingut ningú més, no hi contava, hem anat fent via cap a Sant Pere de Ribes, fins a Can Lloses. Allà per carretera fins a l’entrada del Mas de Can Giralt i pel corriol que voreja la riera fins a Can Suriol. La veritat, és que com que el dia ha estat nuvolat, no feia calor i el tros de la riera l’hem trobat, ambdós, molt bonic. Un cop a Can Suriol, uns metres de carretera, per pujar fins el camí d’anada a Les Gunyoles. A diferencia de dissabte passat, hi havia el cadenat posar i la balla electrificada (sense corrent) pels animals. Menys fang que dissabte, normal. Hem anat fent via a bon ritme, sense anar al màxim, fins arribar a Les Gunyoles, pujada fins a dalt i foto. Un paisatge increïble, hi havia un núvol prou gros que amenaçava, però que al final no ha estat res. La caiguda segueix llegint [...]

Gunyoles en mode “a muerte”

Ahir li vaig fer un whatsapp al Damià, aquest matí de dissabte volia sortir sol a ritme, però vaig pensar que potser li vindria de gust sortir, així que li vaig posar si li venia de gust fer un Gunyoles en mode “a muerte”, després de les “rises” de rigor, va dir que si. A les 7 estàvem al Caprabo, ha aparegut amb una espectacular Specialized Epic SWORKS, la més alta de la gama, tot carboni, llantes incloses i amb un SRAM Eagle ASX XX1, diguem que no hi ha més bici per sobre. Hem sortit plegats a bon ritme cap a Sant Pere de Ribes, des de Can Lloses per Carretera fins el desviament cap al Mas de Can Giralt i d’allà fins a Can Suriol pel corriol que va per la vora de la riera. Hi havia un pel de fang, la ploguda de la nit de dijous a divendres, també va arribar aquí. Hem entrat a la pista de Les Gunyoles, la cadena de l’entrada estava baixada i el filferro que van posar per protegir els cavalls, estava tret. Hem anat fent a molt bon ritme fins arribar segueix llegint [...]

Val la pena comprar-se un potenciòmetre?

La resposta es fàcil, SI en majúscules i sense dubtar-ho, però depèn el que vulguis aconseguir amb la bicicleta. Anem a pams, jo no sabia que era un potenciòmetre aquest nadal passat, però resulta que al gimnàs Claror Marítim on hi vaig a fer Spinning des del 2008, van canviar les bicicletes i en varen muntar unes que permeten treballar per potència. El Sergi Mateu, el cap d’activitats del gimnàs i a la vegada el monitor d’Spinning dels dilluns i dimecres al migdia, a part de ser el millor professor que he tingut mai, crec que hem establert una certa amistat amb el temps, ens va ensenyar com treballar amb potència, com entrenar basant-nos amb la potencia i com millorar. El primer de tot es saber quin es el teu FTP (Functional Threshold Power), es a dir el màxim de potencia en Watts que pots generar durant una hora, tot i que el test extrapola 20 minuts. La idea es fer un test a les bicicletes d’Spinning, n’hi ha 2, un de 8 minuts i un de 20 minuts. El de 20 es segueix llegint [...]

Sortida amb molt poques ganes

En principi aquest cap de setmana no anava a sortir, tenia altres coses a fer. El dimecres vàrem fer un Tarragona i divendres, amb previsió del cap de setmana, vaig fer un Campdasens en mode “a muerte”, encara buidant moc, però bé. Al final vaig poder sortir dissabte, vàrem fer un Gunyoles amb el Santi i aquest matí he pogut sortir, el que haig de fer no comença fins a la tarda, per tan tenia temps. El Santi va enviar una convocatòria, el Joan Manel també sortiria, vaig confirmar. M’he llevat amb poques ganes, amb la panxa un pel estranya, i amb cansament de cos. Tot i amb això, a les 8 estava al Caprabo, el Santi ha aparegut amb la Gravel i en uns minuts el Joan Manel amb la Cube, que per cert, s’ha canviat la transmissió d’un 2x11 a un 1x11 amb una pinyonera Sunrace 11-50 com el que duia jo fins fa unes setmanes, però a davant un plat de 34, jo duia un 32. Hem pujat la Fita, la idea era baixar a Vallcarca, pujar a Campdasens i tornar per Vallgrassa, carretera segueix llegint [...]

Les Gunyoles en dissabte

Ahir vaig fer un whatsapp al grup, en principi no podria sortir aquest cap de setmana, però al final he pogut sortir avui, vaig preguntar qui podria fer un Campdasens a primera hora, al final el Santi va dir que podria i que vindria amb la Orbea de Ciclocross, per tan vaig fer un canvi i hem fet un Campdasens. A les 7:30 al Caprabo, estava jo sol, he marxat cap a Sant Pere de Ribes, hem quedat a Can Lloses a les 7:50, el Santi ha arribat 4 minuts més tard, cap problema. El dimecres ja va venir a Tarragona amb la Orbea de Ciclocross que s’ha comprat de segona mà ara fa unes setmanes, es l’últim model que venia amb frens “cantilever”, el model de l’any següent ja duia frens de disc. Esta prou bé, alumini, però ràpida. Ell que va lent habitualment, amb aquesta va al mateix ritme que la resta, pujant va bé també, esta acostumat a dur una cadència molt baixa i baixant, té tècnica de sobres per poder baixar per on calgui amb la bici que vulguis. Hem marxat cap segueix llegint [...]

Gunyoles passant per Olivella per Votar

Aquest matí havíem quedat a les 7:30 al Caprabo, la idea era fer una ruta pistera, tipus Les Gunyoles, però passant per Olivella, ja que el Santi havia de votar. Jo m’he trobat millor que la setmana passada, encara amb molt de moc i esbufegant, però el constipat va marxant. El Gaizka no ha pogut venir, ha passat mala nit, però érem el Damià i el Santi. Hem pujat la Fita, el Santi al seu ritme, el Damià i jo hem anat fent, però m’ha hagut d’esperar, els meus pulmons encara no treballen com haurien. Hem baixat pels holandesos, i hem encarat la Fassina per pujar pel corriol de l’esquerre dels Masets de Dalt fins arribar a la pista que va fins a Quatre Camins, hem baixat per la trialera de darrera i hem anat a buscar la pista d’Olivella, per arribar a Olivella a les 8:40. Sorpresa perquè la mesa de votació no estava oberta, hem hagut d’esperar fins a les 9:00. Un com el Santi ha votat, hem baixat per carretera fins a trobar el desviament de la pista que va segueix llegint [...]