Tag Archives: 27.5

Sortida social amb l’Àlvar

Aquest matí de dissabte hem quedat a les 7 al Caprabo per sortir amb bici, alguna cosa curta, social, per estar a casa més d’hora del normal i evitar la calorada que esta fent. Havien confirmat el Santi, l’Anna i l’Àlvar, al final l’Anna va ser baixa ahir a la nit i el Santi no ha aparegut, quan l’hem trucat, ens ha agafat el telèfon el seu pare, que ha marxat el cap de setmana a Andorra i ha deixat el telèfon a casa dels seus pares ☹ Hem pujat la Fita, a ritme tranquil, i com que fa més d’un any que no ens veiem amb l’Àlvar, parlant més no pas esforçant-nos. Hem baixat pels Holandesos, la Casa Nova i Jafra, baixada pel corriol del pàrquing, i dels Masets de Dalt pel corriol de l’esquerre de la pista principal fins a dalt de tot i caiguda per la trialera de darrera. Allà l’Àlvar ha relliscat i ha acabat baixant a peu. A baix hem seguit fins el desviament que et dur a Olivella, i hem agafat el corriol que ens va ensenyar el Santi ara fa unes setmanes. segueix llegint [...]

Hem fet de Sitges a Tarragona

Aquest matí m’he llevat a les 5:20, sense despertador, el tenia posat 10 minuts més tard. Havíem quedat a les 6:00 a la porta de l’Escola Miquel Utrillo amb el Gaizka i l’Ana, una noia de Saragossa que fa 3 setmanes que esta vivint a Sitges i em va escriure ahir dimarts per sortir amb nosaltres amb bici i que li vaig proposat de fer un Sitges a Tarragona avui i aquí s’ha presentat. El Santi estava esperant-nos al Caprabo, ha sortit de Barcelona, s’ha llevat a les 4 i poc i a les 6 estava esperant-nos. Avui ha vingut amb la gravel, s’ha comprat una gravel de segona mà, amb frens Cantilever, fa molt de temps que no en veia, però que té molt bona pinta. He sortit plegats cap a Sant Pere de Ribes, amb llum natural, començava a sortir el sol. A les 6:30 aproximadament estàvem a la Plaça de la Vila a Sant Pere de Ribes, el Fer ens estava esperant, avui puntual. Presentacions de rigor i hem encarat el Castell, per anar fins a Vilanova, a la Mahle. Des d’allà segueix llegint [...]

Campdasens com si fos un zombie

El divendres vàrem sortir el Fer i jo, vàrem fer un Pantà de Foix. Em vaig llevar amb carrespera, però vaig sortir bé. Divendres després de dinar, em vaig començar a trobar malament, constipat. Dissabte al llit tot el dia, vaig sortir a fer un vol caminant, però en mode “empanat”. Diumenge no vaig sortir, vaig cancel·lar, no em veia amb cor. Ahir a la nit, ens vàrem creuar uns whatsapps amb el Fer, li vaig dir que si em veia amb cor, sortiria a vull, un Campdansens tranquil, em va dir que l’avises. Aquest matí li he dit que sortiria i m’ha dit de quedat a les 8:20 al Caprabo, hem fet un Campdasens clàssic, pujada la Fita, baixada a Vallcarca per Mas Quadrell i tornada per Can Lluçà. Em faltava aire, no podia pujar la Fita, el cor bé de pulsacions, però les cames no donaven i els pulmons no s’omplien. Diguem que el dimarts vaig fer un Campdasens en mode “ganivet a la boca” i vaig arribar al cim, quan es comença a baixar cap a Can Lluçà amb 52 minuts segueix llegint [...]

Pantà de Foix amb el Fer

Aquest matí havíem quedat a les 7:30 al Caprabo, havien confirmat el Gaizka que al matí d’hora m’ha enviat un whatsapp que estava amb febre, el Damià em va dir que potser, i m’ha dit que sortiria més tard, el Fer a Sant Pere de Ribes i jo. La idea era fer un Pantà de Foix, que es una sortida que demana un pel de temps més llarg del normal, per començar a fer coixí al cul. He sortit cap a Sant Pere de Ribes, he arribar a la plaça de la vila a tres quarts de vuit, el Fer havia d’aparèixer a les 8, passaven 5 minuts. Hem encarat el Castell per sortir de Ribes cap a Vilanova i la Geltrú, hem passat per la Malhe i hem entrat al parc natural, per pujar cap als Balcons, baixar cap al Fondo de les Oliveres però girant a l’esquerre, per una trialera que et baixa fins a peu del Pantà de Foix. Aquesta trialera té molta pedra inicialment, després es un corriol factible i de cop hi ha una pujada molt dura, tècnica, que habitualment no puc fer, però avui l’he pujada. He segueix llegint [...]

He mig abandonat i hem tornar a sortir

Aquest matí de diumenge hem sortit el Santi i jo, la resta no podien o no han dir res. Tenia de cap pujar la trialera del corriol de l’esquerre dels Masets de Dalt i arribar a Santa Susana fent el GR5 de Quatre Camins a Can Grau (tornillo), però he abandonat a mitges. Diguem que hem pujat la Fita, hem anat cap als Holandesos per baixar cap a La Fassina per la Casa Alta, i hem pujat a Jafre per baixar sota els Masets de Dalt pel corriol que comença des del pàrquing de Jafra. Feia fred, avui he sortit de curt a sota i a dalt amb 2 capes només, i la veritat es que he notat fred, molt més que ahir, el Garmin m’ha marcat 0 graus quan hem arribat a baix dels Masets. He baixat la tija telèscopia del seient, es una Rock Shock Reverb amb un parell d’any, que estic notant aquesta temporada que no puja gaire ràpida i que li costa baixar, però no li havia donat gaire importància fins aquest matí, on no he pogut pujar la tija, s’ha quedat a baix. Ha arribat el Santi, segueix llegint [...]

Campdasens molt tranquil, el Gaizka no venia bé

Ahir vaig arribar a casa molt tard, vaig aterrar a les onze de la nit, més o menys, a mitja nit estava al llit. Aquest matí a les 7 estàvem el Javi i jo al Caprabo, el Gaizka ha arribat uns minuts tard, estava molt més mort que jo, ha dormit només 5 hores, i venia molt cansat de la setmana, així que hem plantejar fet un Campdasens tranquil, per sumar hores i després ha veuríem. Abans de sortir de casa, al carrer, he calibrat el Rotor InPower, no ho havia fet quan el vaig muntar, i he llegit que s’havia de fer, la pega es que l’he calibrat amb el telèfon, via Bluetooth, i el Garmin es sincronitza via Ant+, crec que el InPower no es capaç d’emetre informació a la vegada per les dues bandes de freqüència. He activat el Torque 360 de la App de Rotor per veure quina es l’eficiència de la pedalada que tinc, però no m’ha agafat el GPS. Un cop hem sortit del Caprabo, ja m’ha agafat el GPS i he de-sincronitzat el telèfon. La pega ha estat que em marcava molt poca segueix llegint [...]

He repetit Les Gunyoles en solitari

Aquest matí, amb el canvi d’hora, havíem quedat a les 8 al Caprabo, o a les 8:20 a Can Lloses a Sant Pere de Ribes. La idea principal era arribar a Les Gunyoles per la ruta normal i un cop a dalt, caure a la dreta, cap al pla de Vilafranca del Penedès, i tornar per Viladellops, Canyelles, Montgrós, Ribes i Sitges. A les 8 al Caprabo no hi havia ningú, ja hi contava, he marxar a les 8 i 2 minuts cap a Can Lloses, allà he esperat fins a les 8:30, el Fer va confirmar ahir, però no ha aparegut. He fet la mateixa ruta que vàrem fer ahir amb el Gaizka i el Javi, un “Gunyoles” clàssic, pujada pel corriol que va paral·lel a la riera fins a Can Suriol, i pista fins a Les Gunyoles, baixada a l’Arboçar de Dalt, Can Trabal, Mas Milà, Sant Pere de Ribes i Sitges pel camp de vol i l’autòdrom. He arribat a casa amb més bon ritme que ahir, diguem que si vas sol, surts a entrenar, si vas amb gent, la sortida es més social. En total, 47,60km que he fet amb 2 hores 25 segueix llegint [...]

Fred, molt de fred i hem sortit d’estiu

Avui no hi havia intenció de sortir, però ahir divendres el Gaizka em va dir que diumenge no podria sortir i que a més donaven pluja, per tan que sortiria aquest matí a les 7 al Caprabo, per estar a les 10 a casa. El Javi també vindria. Hem sortit d’estiu, si més no jo, la setmana passada no feia fred el diumenge, s’estava bé, però aquest matí, tot i sortir de curt, m’he posat una jaqueta molt fina a sobre. Hem sortit del Caprabo cap a Sant Pere de Ribes, hem pensat en repetir la sortida que vaig fer el diumenge amb el Damià, Les Gunyoles. Fins a Can Lloses bé, a partir d’allà per carretera i sense que encara tinguéssim l’escalfor del sol, feia fred. La temperatura ha anat baixant, ens hem desviat cap el Mas de Can Giralt i allà ja marcava -0,6 graus, es a dir fred de veritat. Jo tenia els dits de les mans i dels peus molt freds i ja he notat que baixar la tija telescòpica volia dir que no pujava, l’oli estava massa dens. Hem anat fent via fins a Can segueix llegint [...]

Les Gunyoles amb el Damià i en Raül

Aquest matí a les 7:30 estava al Caprabo, la idea era fer un Gunyoles. El Fer no hauria de venir, ha estat 3 dies ingressat a l’hospital i el varen enviar a casa el divendres tarda, el Gaizka va dir que vindria, però m’ha dit més tard que els nens han passat mala nit i que el despertador ha estat massa dur, el Santi esta a Andorra, últim dia de la temporada d’esquí, el Damià va dir que vindria, però no ha confirmat. A les 7:32 he sortit sol cap a Sant Pere de Ribes, tenia clar que faria Les Gunyoles jo sol, però arribant a Can Lloses m’ha sonat el telèfon, el Damià em preguntava on era, li he dit que ens veiem a Can Lloses, ha sortit tard de casa. Hem marxat per carretera fins a l’entrada de Mas de Can Giralt, després pel corriol que va paral·lel a la riera fins a Can Suriol. La part que estava amb un arbre caigut, repenjat sobre d’un fil de telèfon ja esta arreglada, estan tirant fil nou i l’arbre l’han tallat. El Damià anava amb por, diu que no segueix llegint [...]

Sortida tranquil.la de diumenge, començant temporada

Aquest matí havíem quedat a les 7:30 al Caprabo, volíem estar a casa a les 11 com a molt tard, avui hi ha el Ralli de Cotxes d’Època i els volem anar a veure. La idea era fer una sortida tranquil.la de diumenge, per començar la temporada i anar agafant forma. Érem el Gaizka, el Santi i jo, el Fer ha tardat uns minuts més, ha sortit tard de Ribes, hem pujat la Fita, hem baixat a Vallcarca i hem pujat cap a Campdasens. Foto de rigor a dalt de tot i de tornada hem anar cap a Vallgrassa per anar a parar a la Plana Novella, hem pujat la pista cap a Begues, i just quan es baixa, abans de començar a pujar de nou, a l’esquerre hi ha un camí amb un cadenat, et dur cap a la pista que va fins a Can Grau. Hem hagut de fer mitja volta, ja es que estan arreglant la carretera i no es podia passar. Ens hem trobat un noi de Begues, el Domenech que anava cap a Sitges i al veure que ens hem ficat pel corriol cap a Can Grau ens ha seguit, li hem dit que anàvem a Sitges també, però que segueix llegint [...]