Surt de la cruïlla de Camí Capellans amb Camí de la Fita (Farmàcia Benazet), tot i que es pot començar des del Caprabo que hi ha a sobre de l’autopista sense cap mena de problema.

Puja la Fita en direcció als Masets, arribant a Can Grau per la trialera del GR5, el camí fins a Olesa de Bonesvalls es el mateix del GR5, sense pèrdua. Un cop a Olesa, s’ha d’anar fins a l’església i pel camí de darrera s’agafa una pista que ens ajudarà a superar el port de l’Ordal, el primer pic alt de la ruta.

Aquesta part del camí es dura i tècnica, hi ha punts d’inclinació important, jo diria que per sobre del 20% i que a vegades el ferm no es del tot consistent, amb pedres etc. Nosaltres varem haver de posar el peu a terra i caminar uns metres, però poca cosa.

Després d’aquesta primera pujada forta i al cap d’una baixada igual de forta i divertida arribem a la NII que va de Vilafranca del Penedès a Barcelona pel Port de l’Ordal. La creuem per sota, passant per l’Ordal poble. Seguim pujant, tot i que després del poble ja no es tant el desnivell de pujada que ens espera al que esperem.

Sortim a un creuament de pistes, amb uns últims metres molt durs i veiem a mà dreta una bola blanca gran que crec que es algun sistema de medició meteorològic, es el port de l’Ordal, a partir d’aquí comença una baixada d’uns 14km fins arribar a Gelida.

Nosaltres varem fer una parada a Gelida poble, al bar El Mirador. Té unes magnifiques vistes a Montserrat (objectiu) i fan uns entrepans prou bons.

D’aquí en fins a Collbató passem per una sèrie de pobles i hi ha part que es fa per carretera, vigileu amb la carretera i els cotxes, són perillosos. Aquesta part es la més ràpida i planera de la ruta, es pot fer sense cap problema.

Un cop a Collbató comencem a pujar de nou i deixem de banda el GR5 original, ja que puja directe i no es pot fer a sobre de la bici. Nosaltres anem cap al Bruc. En el nostre cas varem fer una parada al Bruc a hidratar-nos i menjar quelcom abans d’atacar la part final de la ruta. Del Bruc al monestir han de faltar uns 18 o 20km. Després del Bruc hi ha una pujada constant que es complica els últims metres i acaba just al creuament de la carretera del Bruc al Monestir i de Manresa al monestir. Just al parking on deixen els cotxes la gent que van a escalar a Montserrat.

Els últims 9 kilòmetres on per carretera, seguim la carretera fins al Monestir sense pèrdua. Són ràpids i amb poc desnivell. No hi ha problema per arribar amb bici fins a la plaça del monestir per la foto de rigor, ningú ens va dir res. La tornada es senzilla, carretera fins a Monistrol de Montserrat i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya fins a Barcelona. Nosaltres no varem arribar a Barcelona, varem baixar a la parada de Gornal que enllaça amb l’estació de tren de Bellvitge on varem esperar el tren que va a Vilanova i la Geltrú i a casa de nou.

La ruta la varem fer en dissabte 24 de juliol del 2010. Varem sortir de Sitges a les 5:30 del matí i estàvem al monestir de Monserrat a les 14:30 del migdia. A sobre de la bici hi varem estar unes 6 hores i mitja, la resta del temps entre esmorzar, un parell de parades curtes i la última parada del Bruc.

En el meu Gamin Forerunner em surten 81km fins al monestir de Montserrat i 91 fins a l’estació de tren del FFCC de Monistrol de Montserrat. El consum energètic 5750kcal, tot i que el Garmin no ho marca del tot bé. Un cop arreglada la ruta que varem fer amb CompeGPS, es a dir treure els punts de més de les parades, etc em surt un IBP de 225. Crec que es prou correcte. Per mi la ruta es difícil perquè es llarga, però només té 2 punts de dificultat, el primer la pujada al port de l’Ordal i el segon l’ascensió a Montserrat des de Collbató, que tot i no ser dura, es plat petit durant molta estona.

Es pot fer a qualsevol època de l’any, però hem de contar que a l’hivern a vegades neva al port de l’Ordal, per tan s’ha de vigilar amb el fred. Nosaltres al juliol varem passar un pel de calor sobre tot a partir de les 11 del matí, que ja dúiem mitja ruta o més.

Descarrega la ruta

Visualitza el IBP

Visualitza les fotos de la sortida