4, 5 i 6 de juliol del 2008.

Aquest any ho hem tornat a fer, però aquesta vegada si, “sobrats”… llàstima del cul, no estem acostumats a anar tanta estona amb molinet sobre la bicicleta.

Ens varem plantejar fer de nou Pedals de Foc després de l’experiència de l’any passat, així que cap al Febrer varem fer la reserva a http://www.pedalsdefoc.com/ dormint el primer dia a l’Hotel Pirene a Vielha, el mateix de l’any passat, ens varen tractar molt bé, el segon dia a Les Esglésies a la Casa Batlle, cada any ens sorprenen amb una noia més maca i el tercer dia si que varem voler canviar el refugi de Casa Masover (massa gent per habitació i ens calia descansar bé) per un hotel normalet a Espot, en aquest cas l’hotel Roca Blanca, on varem estar molt a gust i ens van tractar molt bé.

Érem 5 també aquesta vegada, però a diferencia de l’any passat va venir el Vitic un vell conegut de rutes i el Pep, un amic del Gaizka que ens va donar canya a tots.

El dijous varem arribar a l’hotel el Fer i jo amb les bicicletes a la furgoneta cap a la 1 del matí, un pel tard. A les 7:15 ens llevem, anem a esmorzar i preparem les bicis, ja que a les 8 ens van passar a recollir i juntament amb un munt de ciclistes més varem anar cap a l’entrada del túnel de Vielha, per la banda de fora de la Vall d’Aran.

Des d’alli comença Pedals de Foc. Sortim a les 9 del matí en direcció a Pont de Suert, tot baixada, però en sentit contrari a la carretera normal, diguem que paral·lels però per l’altra banda del llac, anem baixant i passem per Vinyal, Ginast i parem a Vilaller, ja que el Gaizka ha tingut un problema amb el “transportín” hi hem de fer una reparació d’urgència, i a Vilaller les ferreteries obren a les 11 del matí, aprofitant fen una parada i una cervesa.

De Vilaller comencem la primera pujada del dia, el primer dia en tenim 2 de fortes, aquesta no ho és gaire, passem de 986 metres a 1354 metres al Coll Serreres en 5 kilòmetres aproximadament. Entrem a la Vall de Boí i seguim la pista, ara de baixada fins a Llesp, des d’alli agafem el Camí de l’Aigua, la part més difícil del primer dia. Es un camí que té menys de 3 kilòmetres però que per pujades i baixades fortes et fa anar a peu de tan en tan i deixa el cos més cansat del que hauria. Un cop sortim agafem la carretera a mà dreta en direcció a IRAN, on hi ha el segon punt de control i on pararem a dinar.

Dinem com a campions, 3 plats amb pa amb tomàquet i cervesa a dojo. En total no paguem més de 82€, això si que es vida.

Sortim de Iran direcció IRGO, un cop arribem al Coll de Sant Salvador hem de fer-nos la foto de rigor a l’Ermita i comencem la baixada, ràpida i perillosa pel paviment, però agraïda. Seguim baixant fins passar per Gotarta, Raons i Malpàs, a partir d’aquí comença la segona pujada i segons diu el Garmin la més dura de tot Pedals de Foc, tot i que a mi no se’m va fer tan dura...

Fem una parada al punt de control 3, l’Abadia, i deixem una bona estona de descans mentre ens refresquem. Aquí si que comencem a pujar de debò, inicialment per asfalt i seguidament es converteix en pista forestal, però la pujada es molt llarga i dura. Un cop arribem al cap de dalt del cim, baixem fins passar Erta i Sas i tornem a pujar fins passar el Coll de Sas, ara no es una pujada dura, però es la goteta que toca abans d’arribar a Les Esglésies. Un cop superem el Coll de Sas baixem per la pista, creuem Sentis i Arribem a la Casa Batlle on dormirem el primer dia. La Casa Batlle es una casa de pagès on l’any passat ens varem trobar una noia brasilera espectacular, la pregunta que es va fer tothom es: que fa una noia com tu en un lloc com aquest? Bé dons, aquest any aquella noia no hi era, però en canvi n’hi havia una parell més jovenetes i molt boniques les 2, i tots ens varem fer la mateixa pregunta...

Al dia següent només sortir, després d’esmorzar, comença la primera pujada dura direcció al Coll d’Oli, passem de dormir a 1083 metres a superar els 1525 metres en 6 kilòmetres, i sembla que no però es fa llarga, sobre tot pensant que acumulem el mal de cul del primer dia. Els últims metres s’han de fer a peu, ja que el terreny es NO ciclable. Un cop hem fet la paradeta i respectives fotos, agafem una baixada per trialera que aquest any ens ha semblat a tots més complicada que l’any anterior, ens fem grans...

Sortim a Guiró i baixem per carretera, creuem Astell i un cop a baix anem a l’esquerra direcció a la Vall Fosca. Parem a fer una cervesa i encarregar uns entrepans a la Torre de la Capdella, el punt de control 4. A partir d’aquí seguim per carretera fins a Espui i a la zona que estan urbanitzant i que amb tota la moguda de la crisi ara ha quedat aturada de la Vall Fosca. Comencem el que segons el roadbook es la pujada més llarga i dura de tot Pedals de Foc. Passem de 1244 metres a 2138 en 12 kilòmetres, es a dir plat petit i pinyó gros quasi tota l’estona i a sobre del seient, es etern... Anem tirant i hem de fer peu un parell de cops, no més de 400 metres en total, però el cul ha de descansar.

Dels que anem, el Pep arriba amb el molinet fins al cap de munt del Coll del Triador sense posar peu i avançant a tothom qui troba pel camí, el Fer i jo anem fent però acabem fent peu un parell de cops i el Gaizka i el Vitic venen al seu ritme i fent més peu de la conte, però contant que la velocitat es la mateixa a peu que a sobre de la bici.

Un cop al Coll del Triador, fem l’entrepà i seguim per la pista que ens portarà cap a l’estació d’esquí d’Espot. El paisatge en aquests kilòmetres es espectacular, estem al cor del Parc Natural de Sant Maurici Aigües Tortes, hi ha cavalls, baques, bous, ovelles tot tipus d’animals en llibertat (tot i que tenen amo i que a l’hivern els recuperen, però...). Passem pel Coll de la Portella, el punt més alt de la Pedals de Foc a 2268 metres i a partir d’aquí la baixada.

Fem una parada al refugi que hi ha just abans de la última pujada i des d’on es veu l’estació d’esquí d’Espot. Esta tancat, no ho entenem. L’any passat ens varem salvar de morir congelats gracies al refugi i portàvem barretes, una espelma i un encenedor per deixar sobre de la llar de foc. Ara resulta que esta tot arreglat i que es deu haver convertit en una caseta per passar el cap de setmana.

Fem la baixada de l’estació d’equí d’Espot a tota velocitat, s’ha d’anar amb cura ja que hi ha forats creats pel desgel, però costa aturar-se, s’agafen unes velocitats espectaculars. Un cop a baix, anem fins a l’Alberg Les Daines i punt de control 5. Fem unes cerveses i deixem passar el temps, es molt d’hora, no arriben a ser ni dos quarts de sis de la tarda. Aprofito per canviar les pastilles de fre davanteres de la meva Merida.

Anem a dormir al poble d’Espot, la baixada per carretera es un pel perillosa, el Vitic arriba a 72,5km/h segons el Garmin, això no es pot explicar a la seva dona, sinó tindran problemes...

Trobem l’hotel Roca Blanca, al costat de l’església. Ens atenen molt bé, rentem les bicis, els hi posem oli i estirem els muscles. Una bona dutxa i ens aconsellen anar a sopar a la Casa Juquim on fan sopars típics, de primer tots macarrons menys jo que fais Olla Aranesa i de segon civet del pirineu estofat, esta boníssim.

El dia següent després d’esmorzar molt  bé, ens acomiadem de l’amo de l’hotel, una persona extremadament agradable i anem en direcció al Refugi de Casa Masover a Son. Sembla mentida com anàvem l’any passat de tocats i els kilòmetres que varem arribar a fer de més fins arribar al punt de control 6 a Son. A partir d’aquí comença un camí molt divertit i ciclable que surt de darrera l’església de Son i acaba en una pista on hem de pujar un munt fins arribar al Bosc del Gedar. Sortim del Bosc i parem al Refugi on a part del segell fem una cerveseta i descansem.

Arribem a Sorpe, a partir d’aquí es tot carretera i sense cap pujada massa dura. Creuem Boren, Isil, parem a omplir aigua a Alós d’Isil i un cop arribem a les Bordes d’Isil ja anem per pista no asfaltada. Hi ha uns kilòmetres fins arribar a un pont on creuem el riu i comença la pujada fins al Refugi de Montgarri. Aquí ens posem el impermeable, ja que comença a ploure. La pega de ploure al Pirineu es que baixa la temperatura i això es justament el que ens va passar. Va començar a ploure moltíssim i nosaltres no varem parar de pedalar fins arribar al refugi de Montgarri, on no hi plovia. Allí varem parar a dinar.

Crec que varem menjar massa, si més no jo, ja que en encabat de dinat, em va costar molt fer els 5 últims kilòmetres de pujada, un parell de cops em va venir el dinar a la boca. No ens va ploure però anàvem un pel molls i el que si hi havia era boira, cosa que va fer que tinguéssim una humitat molt alta que conjuntament amb la baixada de temperatures, varem passar-ho malament. Un cop comencem a baixar, varem agrair portar el GPS, ja que la resta de gent que havíem vist dinant van baixar per carretera, no es veia res.

Tot i amb això, els últims 18 kilòmetres de baixada son els millors de tot Pedals de Foc, tot i que no varem gaudir de la bona vista que varem tenir l’any passat.

Varem arribar a l’oficina de Pedals de Foc plens de fang però molt il·lusionats d’haver acabat bé i sense que ningú s’hagués fet mal, llàstima de la ploguda de l’últim dia, però va valdre la pena, segurament repetirem l’any vinent.

En resum i després de netejar les rutes: (us caldrà descarregar-vos els Waypoints de la zona aquí)

Primer dia 75,11km, 11h. i mitja des de la sortida, unes 6h. i mitja pedalant, 9172 kcal, IBP 355,85.

Segon dia 62,45km, 10h. i vint des de la sortida, unes 6h. i mitja pedalant, 7224 kcal, IBP 372,30.

Tercer dia 76,53km, menys de 10h. des de la sortida, unes 6h. pedalant, 9154 kcal, IBP 397,76.

Us podeu descarregar les rutes aquí *

Podeu veure fotos (en grups de 48) aquí les primeres i aquí les segones.

* hi ha els tracks dels 3 dies, els IBP, waypoints, foto global i Roadbook del 2008