Meridià Verd 2005

El 1 i 2 de juliol del 2005 varem anar el Vitic (David) Guillen, el Raül, el Fer i el Gaizka a fer el Meridià Verd.

La ruta la varem descobrir a Probike, que molt amablement ens vas proporcionar una de les seves publicacions on sortia el roadbook per fer el Meridià o transcatalunya, com també se la coneix.

La ruta inicial va des de França al Masnou creuant Catalunya, però nosaltres varem seguir al peu de la lletra la ruta que van fer a Probike.

La ruta comença a l’estació de tren de Ribes de Freser. La pega que varem tenir va ser anar-hi amb tren el primer dia i no anar a dormir la nit abans, ja que el primer tren arriba a quarts de 10 del matí, per tan varem començar a pedalar molt tard, això ens va passar factura, ja que varem dormir a Roda de Ter i se’ns va fer fosc i varem arribar sense llum.

El primer se’ns va fer molt dur, la primera pujada era dura i llarga, però res a veure amb la segona que era molt més dura i més llarga.

El paisatge es el típic de prepirineu, molt de verd, vaques, cavalls, i demés animals. La majoria de la ruta del primer dia passa per pista, un 15% aproximadament es pista asfaltada o encimentada i abans d’arribar a Roda de Ter hi ha un troç de carretera normal, però si es circula amb cura no es problema.

Varem trobar a Internet un hostal on ens van deixar utilitzar el seu garatge per poder deixar les bicicletes a la nit.

El dia següent ens varem llevar i esmorzar, i varem sortir tard. Això també ens va passar factura.

Tinc el record d’haver begut molt d’aigua, uns 12 litres per persona, feia molta calor i això i la pujada al Montseny va ser criminal.

Tot s’ha de dir que la majoria no creiem que el segon dia poguéssim seguir i ens varem sorprendre al llevar-nos. Tot i amb això se’ns va fer massa tard i al final varem decidir abandonar i no acabar la ruta sencera, ja que era massa tard i no haguéssim arribat al Masnou amb llum.

Varem parar a menjar i a veure ja que estàvem realment deshidratats i es va decidir per unanimitat agafar el tren a La Garriga i tornar cap a Barcelona, d’allí tren cap a Sitges i llestos.

Llàstima no haver acabat, però es una espina que ens ha quedat clavada, hi tornarem i amb l’experiència acabarem segur. Només era qüestió de llevar-nos abans i no perdre hores de llum.

Aquí podeu veure les fotos del viatge.

Aquí podeu descarregar el Roadbook que varem compondre en PDF (són 35Mb)

He trobat a la web de Probike la ruta per GPS, la podeu descarregar aquí. No la varem seguir per tan no podem assegurar que sigui bona.