Pedals d’Occitània 2019

La sortida llarga d’aquest any ha estat Pedals d’Occitània. Hem fet Pedals de Foc un parell de cops, i teníem ganes d’Occitània, però ho havíem anat demorant. Vàrem fer reserva al març i aquest ha estat l’objectiu per sortir els diumenges, poder fer Occitània en condicions.

Hi hem anat 11 ciclistes aquest any, una bona colla, el Xavi Guardia i el Quim Jou de Sant Feliu de Codines, el Quim era el primer any que venia, el Sergi Mateu, el Jaume i el German del Poliesportiu Claror on fa 11 anys que vaig a fer Spinning (El German no havia vingut mai amb nosaltres, el Jaume va fer Tracks de Cerdanya l’any passat, el Sergi no va poder perquè es va trencar un dit de la mà una setmana abans) i “d’aquí” érem el Fer Rama i el Diego Rama (dic d’aquí, tot i que viu a Tiana, però el considerem de la zona), el Gaizka Loyola que fa anys que no venia per haver estat pare i tenir els nens massa petits, el David Ocariz de Vilanova, fidel com sempre, no ha fallat cap any que jo recordi, el Santi Vilarubla i jo.

Va haver-hi un petit problema amb la reserva, vàrem fer-ho el cap de setmana del 7 al 10 de juny, perquè dilluns 10 era festa a Barcelona i era més còmode pels que treballem a la capital, però la reserva es va fer pel 6 de juny, ja que el 6 ja dormíem a Vielha. El dimecres tarda ens truquen de Pedals per saber a quina hora fariem el Briefing i ens adonem del problema. La solució va ser senzilla, com que la ruta es circular i surt de Vielha, la fariem circular, però sortint i arribant a Bagnères de Luchon, així només havíem de canviar la nit de Vielha, i no pas tots els hotels.

Vàrem sortir amb diferents cotxes, el Xavi i el Quim varen arribar al Briefing el dijous, la resta vàrem sortir un pel més tard i estàvem a Vielha a les 20:30, tard pel Briefing, però perfecte per sopar plegats. Vàrem anar de camí cap a Bossost, i després d’Es Bordes hi ha un càmping amb una benzinera a l’esquerre, vam parar aquí per sopar plegats. Menys el Fer i el Diego que van sortir de Barcelona a les 20:30, la resta ens vàrem trobar aquí.

Després de sopar, vàrem fer via cap a l’hotel a Bagnères de Luchon, pujant des de Bossost el Coll del Portilhon. Arribem a les 23:05 a l’Alti Hotels Luchon, no hi havia ningú a recepció, només un telèfon al que truco i em donen el codi per obrir la porta, entrem, trobem les claus a sobre el mostrador de recepció, alguns deixen les bicis a baix i altres les pugem a l’habitació, ens adormim abans de mitja nit.

Quedem a les 7:30 per esmorzar, ja el divendres 7, el Fer i el Diego ja hi eren, havien arribat a quarts d’una de la matinada, però estaven llestos. Esmorzem, ens preparem i llestos per sortir, que ja deien ser les 8 i poc del matí. Plovia un pel, però la temperatura prou bona.

Just sortir de Bagnères de Luchon per carretera, ens fiquem en un corriol a l’esquerre i comencem a tocar muntanya. Tot molt verd, molt feréstec, es Pirineu, però no té res a veure amb el Pirineu de la Cerdanya, el bosc es diferent, molt bonic.

Teniem previsió de parar a dinar al km 16, curt però lent. Anem pujant i baixant, guanyant desnivell i passant per pobles molt petits, Saint-Aventin, Benque Dessous, Cirés on demanem si hi ha algun lloc on poder fer un mos i ens diuen que l’únic restaurant que hi ha esta tancat els divendres, però que a Bourg-d’Oueil, a uns 4km n’hi ha un d’obert. Arribem al lloc i resulta que era el primer lloc on havíem de segellar, tot perfecte, tot i que ens varen esbroncar al restaurant perquè no havíem trucar per reservar i erem 11 persones.

Al final ens entaulem i entre una cosa i l’altre, passen 2 hores. Ens fan una truita de muntanya, amb formatge, pebrot, xoriço picant i tot al forn, es a dir, el Plat de Jour que tenien establert, ens inflem a cervesa i sortim cap a la una i mitja

A partir d’aquí comencem a pujar, primer per asfalt, després per pista i fem el primer cim del dia, el primer cim important vull dir. Es una pujada de 2 quilòmetres i guanyem un desnivell de 1000 metres aproximadament, prou interessant.

La pujada es fa bé, llarga, però es pot fer bé. A la part de dalt fa fred, hi ha boira i estan en aquella alçada per sobre dels 1800 metres on no hi ha arbres, només herba baixa i animals que pasturen, ovelles, cabres i vaques. Un cop a dalt, ens abriguem i anem crestejant, pujant un pel i baixant un pel durant uns 10 quilòmetres, després ja comencem a baixar.

Hi ha una trialera de baixada molt bestia d’inclinació, tan bèstia que dels 11 només 4 vàrem baixar-la, el Fer es va tirar perquè no podia frenar la bici baixant i la resta la varen fer a peu. Això devia ser sobre el quilòmetre 31 aproximadament.

Tenien una segona sorpresa, una trialera llarga, molt llarga amb fang, molt de fang, on crec que a  més d’un se’ns en va anar un pel el cap i no vàrem calcular les conseqüències de la caiguda, però l’adrenalina aflorava per tot arreu.

El Sergi li va fer un tall al neumàtic de davant, el Jaume duia pols de neumàtic amb un vulcanitzador, que vàrem posar el neumàtic i que va funcionar durant uns quilòmetres, va haver de muntar càmera a Sost, no va aguantar més.

Aquí a Sost es va queixar de bateria el meu Garmin 820, li quedava un 9% de bateria, vaig pagar la novatada. El Jaume duia un carregador de bateria externa, amb una brida el vaig endollar i vaig seguir, però alguna cosa no li va agradar al GPS que es va posar a cero, es a dir els primer 40 km del primer dia i 1200 metres llargs de desnivell varen desaparèixer del GPS.

Em va fer molta ràbia, però penjo el track del Xavi Guardia, en el fons es el mateix. Després d’aquest punt, no vàrem tenir cap altre problema, vàrem anar pujant i baixant sense cap pic important fins arribar a Lombès, dormíem en una casa rural anomenada Lou Lombès.

En arribar hi havia una parella gran, ens varen dir que la casa rural era del seu fill però que havia marxat a veure un campionat de Rugbi i que ells ens farien d’hostes. Ens varen treure unes cerveses fresques, aigua per netejar les bicis, Wifi i després d’una bona dutxa, a les 19:30 a sopar. Devíem arribar a lloc cap a les 18:00, no teníem gaire temps, però érem els únics hostes de la casa.

Vàrem sopar bé, menjar casolà, aigua de l’aixeta i vi de la casa, embotellat sense etiqueta, però varen caure 6 ampolles de vi. A mida que passaven les hores quedàvem menys, fins que a dos quarts de deu només érem el Fer, el Quim, el Santi i jo, i ja no quedava vi, els propietaris havien marxat a dormir a casa seva, vàrem pensar que era millor anar al llit ja.

Us deixo el track del primer dia i unes fotos

Distància total: 68398 m
Ascensió total: 2845 m
Descens total: -3106 m
Descarregar

Per descarregar la ruta en format GPX has de fer un click al botó de sota de la gràfica que diu “descargar” amb el botó dret del ratolí i “guardar link como” et donarà l’opció de guardar-ho en format .GPX al teu ordinador. Si et cal ajuda fes click aquí.

El vídeo del track de Relive

Al segon dia ens entaulem per esmorzar que devien ser les 7:30, esmorzar un pel just per la gana que dúiem, bàsicament pa amb mantega i melmelada i un croissant per cadascú, suc de pot i te i/o cafè.

Avui era el dia més fluix, diguem que dels 4 el nostre segon dia començant des de Luchon, era el més assolible, només hi havia 2 pics per fer, un abans de dinar i un després de dinar.

Entre una cosa i l’altre sortim que són quasi tres quarts de nou del matí, fa sol, avui no donen pluja, jo vaig de curt de dalt i de baix, curt vol dir sense mànigues, molt serà.

Sortim sense grans pujades ni baixades i anem a parar a Saint Bertrand de Comminges, el track ens fa pujar al poble i entrar-hi per fer-li la volta, es un poble molt bonic en un turó, amb una església molt maca. Ens fem la foto de rigor i seguim, baixem i fins el quilòmetres 18 no comencem a pujar, a partir d’allà hi ha una mena de m, dos pics assolibles fins que baixem i arribem a Lourde. Allà és on hauríem de fer la parada per dinar, busquem a Google algun restaurant i ens dona un restaurant fora del track, a uns 3 quilòmetres. Baixem, son uns 20 minuts de més i arribem a l’ Hôtel Restaurant l’Orée des Cimes.

Dinem com a lladres, mentre ens preparem un plat de jour fem unes cerveses al solet a fora del restaurant i un cop a dins ens fan unes amanides per compartir, unes plates amb arròs i verdures i vedella per cadascú, vedella a la brasa, perfecte. Postres, aigua i vi, paguem pels 11 només 167€, ho trobem molt bé de preu, els hi deixem 13€ de propina. A part de portar-se bé, bon servei i amabilitat, ens deixen un allargador perquè el Gaizka pugui carregar la bateria de la KTM elèctrica que li ha deixat el Sergi Gargallo per fer la ruta.

Hi estem 2 hores ben bones al restaurant, sortim cap a les 14:30 al km 37, ens en quedaven 25 per acabar.

Tornem fins el punt on hem deixat el track a baix i comencem la segona part interessant de la ruta, el segon pic del dia. Just sortint de Lourde comença una pujada per una carreta en mal estat que va pujant per fer uns 300 metres de desnivell en uns 4 quilòmetres. Factible, constant i agafant el ritme, diria que fins i tot divertida. El Xavi es posa al davant, intento seguir-lo però es impossible agafar-lo, arriba a dalt que em treu uns 100 metres, jo he anat per sobre d’FTP quasi tota l’estona, no podia pujar més ràpid, tot i que quan arribo a dalt, em diu que si hagués fixat l’amortidor de darrera hagués pujat millor, segurament si, la propera ho faré.

Es reagrupem tots a dalt, planegem uns quilòmetres i comencem a baixar, hi ha una trialera de corriols, estreta però molt molt molt ràpida. Són uns 4 quilòmetres baixant, amb un desnivell a perdre de més de 300 metres. Arribem a baix i ens reagrupem, tenim un nivell d’adrenalina al cos que es difícil de superar, ha estat una baixada increïble.

Arribem a Izaut de l’Hôtel, un poble on hem de seguir un pel per carretera fins arribar a Aspet, on dormirem. Dins Aspet ens fan fer una volta per agafar més metres positius un pel absurda i per postres, aquesta nit dormim en llocs separat, 6 dormim a Le Bois Perché i 5 dormen a Le Grand Chalet.

La ruta la vaig tallar a l’hotel Le Grand Chalet, per tan arribem a lloc, segellem i esperem a la resta. A l’estona decidim tornar cap a Le Bois Perché, que esta a 2,5km endarrere, veiem el Sergi i el Jaume, els hi diem que anem tots al mateix hotel a fer una cervesa abans de separar-nos per sopar i dormir, però ens diuen que van a l’hotel.

Ens trobem a Le Nois Perché el Quim, el Diego, el Fer, el Germán, el Santi, el Gaizka, el David el Xavi i jo. Fem cerveses, estiraments i al cap d’una bona estona, el David, el Gaizka i el German marxen cal a Le Grand Chalet, ells dormen allà amb el Sergi i el Jaume.

Sopem molt bé, ens duen una plata per compartir amb llonganissa local, paté de campanya i meló d’aquell petit taronja que es menja a França, de segon una plata d’espaguetis blancs per menjar-ne 12 persones i una segona plata amb 2 cuixes d’anex guisades per persona, pels espaguetis una crema de bolets. Ens atipem com a lladres, acompanyat per les ampolles d’aigua i de vi que hem volgut, aigua de l’aixeta i vi sense etiqueta, però que entra bé i no fa mal de cap al dia següent.

Després de sortir a fora a acabar-nos el vi, fer té i cafès i que el Quim i el Xavi fumessin, acabem marxant a dormir.

Us deixo el track del segon dia i unes fotos

Distància total: 64394 m
Ascensió total: 1717 m
Descens total: -1813 m
Descarregar

Per descarregar la ruta en format GPX has de fer un click al botó de sota de la gràfica que diu “descargar” amb el botó dret del ratolí i “guardar link como” et donarà l’opció de guardar-ho en format .GPX al teu ordinador. Si et cal ajuda fes click aquí.

El vídeo del track de Relive

El tercer dia havíem quedat a les 7:45 a Le Grand Chalet. Entre una cosa i l’altre, sortim a les 8:50 del nostre hotel i arribem que han de ser les 8:15 ben bé a Le Grand Chalet. El poble ple de gent, hi havia una cursa de muntanya. Problema important, la bateria de la KTM que duia el Gaizka no havia carregat, sortia amb 3 guions de bateria, no suficient per acabar segur.

Des de l’hotel, baixem pel carrer, creuem el riu i comencem a pujar una pujada per carretera, factible, però interessant ja de bon matí, per acabar amb pista i corriol i que puja del KM 6 al 10, diguem que es guanyen uns 450 metres d’entrada. Un cop a dalt, un parell de quilòmetres crestejant i baixem un quilòmetre i poc.

La baixada per uns trialera molt divertida, sense gaire perill, però ens trobem que baixen els corredors de la cursa de muntanya, que amablement ens deixen passar quan poden per no molestar-nos mútuament. Baixem fins arribar a l’habituallament de la cursa a Juzet d’Izaut.

A partir d’aquí ens toca una pujada exagerada, la més dura de la ruta. Avui es el segon dia més dur de la ruta, el primer i el tercer sortint de Bagnères de Luchon.

Es puja del KM 12 al KM 25, que son 13 km, per arribar al Coll de Menté. La pujada inicial es molt molt molt inclinada, però amb ciment, arribo a generar 350W de potencia amb el 32 ovalat a davant i el 50 a darrera, i penso en posar peu, però al final me’n surto. Seguim pujant, durant molts quilòmetres per asfalt fins que en un punt es converteix en pista.

Cometem un error, el Xavi anava el primer, la teoria diu, en creuaments o en pics, ens reagrupem, i la idea era parar a mitja pujada. El Santi i el Sergi anaven darrera seu, el Gaizka també, jo darrera d’ells 3 que no veien el Xavi i la resta darrera meu, jo no els veia.

Em sona el telèfon i el Xavi em truca, em demana on sóc, li dic que uns 200 metres darrera seu, ja havia perdut el Santi, el Sergi i el Gaizka parant per agafar la trucada. El Xavi em diu que esta darrera meu, amb el Diego. Resulta que s’havia despistat en un creuament, havia seguit el camí equivocat i quan fa la volta, l’hem passat el Santi, el Sergi, el Gaizka i jo.

Resumint, no parem i fem d’una tacada la pujada de 13km al Col de Menté. El Xavi i el Diego estaven uns metres darrera meu, el Diego i jo anem pujant com podem i el Xavi es posa a pedalar fort per agafar els altres al davant.

Arribem al Col de Menté, hi eren els 4, asseguts a terra, menys el Gaizka que estava al restaurant carregant la bateria. Resulta que el Xavi no havia pogut atrapar-los, perquè a un quilòmetre i poc d’arribar al cim, es troba el Gaizka que just es queda sense bateria. La KTM pesa uns 25kg, impossible moure-la sense bateria, així que es posa una càmera de 29 entre la potencia de la bici del Gaizka i la tija de la Niner del Xavi i l’ajuda a pujar i arribar al cim.

Decidim anar al restaurant a fer un mos i esperar la resta. La pega es que al no haver parat, la resta els costaria molt de temps de pujar i atrapar-nos, però ja no hi havia res a fer. Arribem al restaurant que deuen ser les 13:30, haurem d’esperar una molt bona estona a que arribin la resta. Els últims son el Fer, el Quim i el German, que havien fet 2 parades pujant per menjar barretes i anar fent tranquil·lament.

Cap a les 12:40 sortim, encara ens queden uns metres de desnivell positiu a guanyar, uns 150 metres abans de començar a crestejar un pel inicialment i a baixar posteriorment. Es una baixada molt ràpida que neix a la pista d’esquí de Mourtis, baixa constantment amb pista relativament ampla, que permet córrer molt fins una primera parada en un pla que s’ha de pedalar uns 500 metres, per tornar a baixar, aquesta vegada amb molt de fang fins a Argut Dessous on ens reagrupem i seguim baixant fins arribar a la vall a Fos.

Des de Fos, la tornada fins a Vielha es un tros per carretera i miren d’agafar el voral esquerre del riu Garona per pujar a Vielha, passem Les, Bossost i anem fent els camins que estan disponibles, seguint el track fins arribar al final del track, que estava mal tallat, li quedaven uns 3 quilòmetres per arribar a Vielha.

A Fos el Quim diu que marxa per carretera fins a Vielha, el German ho fa també per carretera quan queden uns pocs quilòmetres, quan entràvem a l’última part de pista deixant la carretera de banda.

El Xavi que anava al davant el trobem parat, havia trencat la vàlvula, a la baixada d’abans li havia donat un cop a la llanta que havia fet un forat al neumàtic, però el líquid el segella. Para per inflar i es trenca la vàlvula, però el Diego en dur una. Canviem la vàlvula i acabem talonant amb gas que dur el Jaume.

Ja teníem ganes d’arribar, per tan, ens posem en mode “ens veiem a Vielha”, i resulta que anem tirant a ritmes molt diferents. Quan acaba el track, em truca el Gaizka i el Fer que s’havien perdut, els hi faig un Whatsapp d’ubicació, érem el Diego, el David i jo, la resta havien fet via sense track seguint uns rètols que deia Vielha. 30 segons després de la trucada, el truco de nou, li dic que el track esta malament, que no vinguin, que segueixin per carretera el Fer i ell cap a Vielha, anava just de bateria, i no era qüestió de que es quedés sense bateria per una pujada sense sentit per guanyar quilòmetres i desnivell.

Arribem a Vielha, tots desperdigats, i quedem al grup de Whatsapp de trobar-nos a la seu de Pedals de Foc / Occitània, ens havíem d’emprovat els maillots.

Ens provem la roba, anem cap a l’hotel, avui dormim a l’hotel Riu Nere, al costat del riu i a 150 metres de la seu de Pedals. Anem a rentat les bicis, les deixem i ens fem una dutxa. Arribem relativament d’hora i l’horari ja no es francès, ens donen hora per sopar a les 20:30. Anem al bar del costat de l’hotel i ens demanem un munt de cerveses i alguna cosa per picar, teníem 2 hores de temps. Fem una caminadeta per Vielha, per dir que hem fet quelcom i anem a sopar. Sopem bé, menú i vi a part, cauen 3 ampolles de vi, sopem prou bé.

Planifiquem que fer el dia següent, dilluns 10 donaven mal temps, tapat, fred i pluja constant, poca, però constant.

Us deixo el track del tercer dia i unes fotos

Distància total: 72618 m
Ascensió total: 2188 m
Descens total: -1671 m
Descarregar

Per descarregar la ruta en format GPX has de fer un click al botó de sota de la gràfica que diu “descargar” amb el botó dret del ratolí i “guardar link como” et donarà l’opció de guardar-ho en format .GPX al teu ordinador. Si et cal ajuda fes click aquí.

El vídeo del track de Relive

Ens llevem i estem a les 7:15 al restaurant, la idea era sortir d’hora per arribar d’hora i mirar de no arribar molt tard a casa, hi ha quasi 4 hores de viatge de tornada. Entre una cosa i l’altre, son les vull i quart que estem llestos per sortir, esmorzats, bosses fetes i molt abrigats, el dia tenia previsió de pluja i fred. Sortim de Vielha i anem a buscar directament una pista asfaltada que puja, molt bonica de paisatge, molt verd, el terra humit, però sense ploure.

Al cap d’una estona tenim la primera trialera del dia, diguem que baixem de Vielha a Bossost però en sentit contrari a la pujada del diumenge, venim per l’altra banda de la vall. Com que sortim i tornem a Bagnères de Luchon, la ruta no té gaire sentit fer-la com l’estem fent, té sentit si comences i acabes a Vielha.

La pujada es factible, la baixada molt divertida, un quilòmetre aproximadament, per anar obrint boca, perfecte, ens deixa a Aubert. Allà esperem una estona fins a reagrupar-nos tots, el Quim, el German i el Fer venien molt endarrerits.

Agafem carretera cap a Arros, i al cap de pocs metres, a la dreta surt un corriol estret que puja. Comença a ploure, ens posem un impermeable abans de començar a pujar i anem agafant desnivell per un corriol molt estret que té una caiguda molt interessant a l’esquerre, es veu la N230 i el riu Garona. Arribem al poble Arros, entenc que hi ha una part del poble a peu de carretera i una més alta, ja que cal cotxe per anar d’una banda a l’altre.

Allà ens esperem el Diego i jo a que apareguin la resta, bàsicament el Santi, el Quim, el Fer i el German. La resta no ens han esperat i han fet via. Al cap de una bona estona apareix el Santi i ens diu que el Quim, el Fer i el German han decidit anar per carretera fins a Bossost, fer el Coll del Portilhon per carretera i baixar cap a l’hotel per carretera.

Ens posem en marxa els 3 seguint la ruta, sortim del poble, i trobem un desviament a la dreta, comencem a pujar per una carretera asfaltada en mal estat, molt bonica, amb un riu a mà esquerre. El Santi queda més endarrerit i el Diego i jo anem xerrant i pedalant plegats. Hi ha un punt que ens creua un isard per davant, creuant la carretera.

Hi ha un punt que ens fa desviar-nos a l’esquerre, per una carretera tancada al transit, però que es pot pujar amb bici, l’estaven asfaltant. Es a dir, era una pista per nosaltres, amb un pel d’aigua i pel de fang, però bé. Arribem a Vilamós, ens ha costat uns 350 metres de desnivell positiu amb uns 9 quilòmetres, cap desnivell exagerat, es podia fer prou bé.

En aquest punt trobem boira, ens va passar el primer dia a dalt de tot també. La boira es fica al cos i per molt tapat que vagis, al pedalar agafes humitat. Parem a Vilamós, havíem de segellar i aprofitant fem un té, cafè i quelcom més líquid. Excusa per reagrupar-nos, parada de 10 minuts, no més.

Marxem, teníem encara uns metres més de pujada, però poca cosa, es una pista fàcil de fer, amb boira i fred, però res més. Creuem Arres de Jos i ja per carretera, molt secundaria, comencem a baixar i baixem per carretera, cosa evitable anant amb bicicleta de muntanya fins a Bossost.

Allà ens traiem roba i comencem a encarar la pujada dura del dia, el Coll del Portilhon. A l’inici de la pujada, marca 8 km en total, i en fem 5 per carretera. La pega es que quan agafem pista, jo penso que en queden 3 per arribar a dalt i no, en fem 9 més per muntanya, amb fang, ploviscant i amb una pujada molt lenta i molesta.

A la part del cim, quan ja planejavem més, el fred era intens. Acabem pujant plegats el Diego i jo, el David venia uns metres més endavant amb el Santi i davant de tot el Jaume, el Sergi, el Xavi i el Gaizka. Baixant cap al coll, ja que el camí et deixa bastant metres més amunt, ens trobem el David i el Santi que s’estaven abrigant, feia molt de fred i anàvem xops.

Uns metres més endavant arribem a la carretera i el Xavi estava molt de fred, d’hipotèrmia i em diu que ell baixa per carretera, que no es veu amb cor de seguir la ruta, tot i que quedaven poc més de 10km per acabar per muntanya, que el fred se li havia ficat a dins i que no podia continuar.

La resta baixem, els primer quilòmetres per carretera, massa carretera en aquest dia, baixem uns 3 quilòmetres i a l’esquerre hi ha una entrada, una pista que ens fa pujar encara uns 150 metres, poca cosa, per acabar el dia amb una trialera espectacular, ràpida i amb un corriol molt bonic, molt tapat pels arbres, però que amb la pluja, les fulles dels arbres havien caigut i no es veia el terra, només hi havia fulles que tapaven les pedres.

Li dic al Santi que baixi primer, ell vola baixant, jo vaig darrera i darrera meu el Diego. Baixem ràpid, gaudim molt. En un punt miro de fer-los una foto, el paisatge era espectacular, però el Sergi, el Jaume i el David havien fet peu en aquell punt i el Gaizka no hi arribo a temps.

Un cop a baix, sortim del bosc, carretera recte per entrar a Bagnères de Luchon i recte fins arribar a l’hotel.

Morts de fred que veníem, en deixen un espai on netejar les bicis i trobem a la resta que ja s’havien dutxat, estaven carregant el cotxe. Com que no tenien una habitació lliure per dutxar-nos, ens deixen el gimnàs, bàsicament una dutxa a la piscina d’aigua calenta, que per descomptat, un cop nets, ens hi fiquem. A tots ens passa el mateix, mal de peus del contrast entre l’escalfor de l’aigua i el tremolor que dúiem al cos tots.

Fem bosses, carreguem bicis als cotxes i marxem, parem a dinar quelcom al mateix restaurant que vàrem parar per sopar el dijous a la nit. El Xavi i el Quim no paren, tenien pressa, marxen cap a les 13:00 del migdia, nosaltres acabem sortint de dinar més tard. Acabem arribant a Vilanova a quarts de vuit, el Santi jo arribem a casa a les 8 i poc, el Santi marxa amb bici elèctrica cap a casa, jo pujo cap a casa, content d’una bona aventura, com cada any, bona companyia i molts bons records.

Aquí us deixo els tracks que hem fet dels 4 dies, el del 7 de juny es del Xavi, el del 8, 9 i 10 són meus.

Us deixo el track de l’últim dia i unes fotos

Distància total: 52625 m
Ascensió total: 1548 m
Descens total: -1479 m
Descarregar

Per descarregar la ruta en format GPX has de fer un click al botó de sota de la gràfica que diu “descargar” amb el botó dret del ratolí i “guardar link como” et donarà l’opció de guardar-ho en format .GPX al teu ordinador. Si et cal ajuda fes click aquí.

El vídeo del track de Relive

Digues si t'ha agradat

Comparteix
Raül

About the author

Raül López

5 Comments

  1. hola. estoy leyendo tu crónica de pedals de occitania, y me gustaría acerte un par de preguntas. yo el próximo Lunes 5 de Agosto aré la ruta, solo que las etapas hay alguna diferencia, sobre todo la tercera que hago yo, ya que es de Barbazan a les y te agradecería me resolvieses alguna duda. Igualmente veo en tu track que en vuestra primera etapa desde Bourg de’oueil comentas que en tan solo 2 cm ganas unos 1000 mts de desnivel. en el track que sigo yo desde Bourg de’oueil as ganado ya unos 700 mts y tan solo faltan unos 500 para llegar al punto más alto del puerto, observo que en tu track desde esta localidad haceis una bajada a lo bestia para subir todo de nuevo ¿os salisteis del track original o algo?

    Reply

Leave a Reply


Este sitio usa MATA-HOYGAN para eliminar el Lenguaje HOYGAN y Censurar el Lenguaje Obsceno.