Ruta nova amb la FatBike i molt poca neu, però més fred

Aquest matí hem sortit a les 7:30 la Greta i jo, fosc i negre, però començava a clarejar. Feia molt més fred avui, ho he notat a la cara. Hem anat fins el peu del telecadira, i hem trobat que els canons de neu estaven treballant, això vol dir que la temperatura ha baixat. El Garmin Vívoactive 3 em marcava 1 grau de temperatura, ahir n’hi havia 5 a 1900 metres.

Hem pujat per la Chateau d’Eau, sense problemes, passant per sota dels canons de neu, a la dreta per la Promenade en Fôret i al arribar al creuament amb la blava, hem girat a l’esquerre, seguint el camí per cotxe que puja, diguem que es la via de servei. Hem creuat la blava Le Combe i hem anat a parar a la verda de nou, la Chateau d’Eau.

La hem creuat just, seguint el camí que creua de nou la pista i entra al bosc per anar a parar al final de la pista verda Roc Roige, que el mateix camí la creua, creua de nou la Chateau d’Eau i va pujant fins al creuament on a l’esquerre vas a parar a l’Enduro que vàrem baixat ahir i a la dreta, el camí que hem seguit, arriba fins el telecadira.

Hi havia bastant de gel, però com que feia fred, no suava, estava sec i es podia pedalar per sobre amb cura, sense relliscar. Sempre buscant un pel de neu a sobre o alguna pedra per fer grip en cas de relliscada i evitar la caiguda.

Un cop al telecadira, hem seguit el mateix camí, la mateixa pista que puja cap a l’Enduro 4, passant pel final de la Petite Fontaine, la negra de Saint Pierre dels Forcats i puja per acabar creuant la vermella Pau Riveill. Aquí ja estem per sobre dels 2000 metres, hi ha més neu, també gel.

Després de la última pista, el camí planeja bastant, hi ha desnivell de pujada, però es fa bé. Deixem l’entrada de l’Enduro 7 a la dreta i al final del camí abans de girar, parem a fer la foto de rigor. Després seguim, creuem la Coulée Font Frede camí de Eyne. Ens trobem un Isard, crec que el pobre s’ha sobtat igual que nosaltres, la Greta s’ho ha mirat un pel estranyada. Ha sortit disparat muntanya amunt, no l’hem vist quan ens hem apropat.

Hem creuat l’antic remuntador del que ara es coneix com la pista abandonada i hem anat a parar a Eyne. Quan acaba l’estació, hi ha un camí, el mateix que duem tota l’estona fent, que segueix. Un camí que ha començat a baixar, nou perquè no l’havia fet mai abans. Amb poca neu, i marcat com a pista per fer amb raquetes.

La Greta venia al darrera, he baixat la velocitat, em segueix bé si vaig a 6 o 8 km/h pujant o amb pla, a 15km/h em segueix corrent, però a més, la pobre bestia va molt passada de voltes, la perdo perquè amb el gel rellisca i tinc por de que es posi nerviosa per no veure’m, així que em vaig girant i quan veig que agafa distància, freno i l’espera, redueixo.

El camí baixa i fa un parell de zetes, i et deixa de nou a la pista vermella Coulée d’Eyne. Es un camí que no havia fet mai, però que esquiant més d’una vegada havia pensat on devia anar, ja ho sé. Es creua la pista vermella, i el camí segueix i baixa fins al poble, fins a la base de l’estació. He creuat els canons de neu fins arribar al camí que entra de nou a l’estació, camí de cotxe, el que deu ser una via de servei.

Hem començat a pujar de nou, amb molt de gel al camí, i hem trobat 3 caçadors. Un amagat al bosc, però que duia una armilla taronja fluorescent i un barret del mateix color, el que hi havia a mig camí de pujada, assegut en una cadira portàtil, vestit igual i un tercer a dalt de tot del camí, també amb la mateixa roba. Perquè em veiessin, he cridat “Greta vina aquí”, bàsicament em volia estalviar un tret a mi o a la Greta, pensant que fos qualsevol animal al bosc.

Hem arribat a la Promenade en Fôret, al camí que de baixada es el de l’Enduro 7, que empalma amb l’Enduro 6, que es la part final que hem fet. Tot bé baixant, però m’he acollonit com sempre a la pedra que hi ha al final de l’Enduro 6/7, que es pot evitar pel lateral, hi ha un cartell que t’avisa, però l’he volgut fer.

Hem seguit el camí que et deixa de nou a la Chateau d’Eau, i d’allà, tranquil·lament fins a la base de l’estació i cap a casa pel mateix camí que hem agafat una hora abans.

La part de Eyne no l’havia feta mai, es una ruta interessant, amb més kilòmetres del normal, habitualment me’n surten 8 o 9, avui n’han sortit 13. Amb neu no tinc clar si es podrà fer bé com avui, però la repetiré.

He arribat a casa amb 13,10km que he fet amb 1 hora 26 minuts, a una mitja de 9,1km/h, un consum energètic de 801kcal, una mitja cardíaca de 127 ppm que es el meu 73% i una màxima de 156 ppm que es el meu 90%, una cadència mitja de 49 rpm, un desnivell positiu de 475 metres i negatiu de 470 metres segons el Garmin Vívoactive 3.

Aquí us deixo el track d’avui

Distància total: 13208 m
Ascensió total: 476 m
Descens total: -473 m
Descarregar
Per descarregar la ruta en format GPX has de fer un click al botó de sota de la gràfica que diu “descargar” amb el botó dret del ratolí i “guardar link como” et donarà l’opció de guardar-ho en format .GPX al teu ordinador. Si et cal ajuda fes click aquí.

Digues si t'ha agradat

Comparteix
Raül

About the author

Raül López

Leave a Reply


Este sitio usa MATA-HOYGAN para eliminar el Lenguaje HOYGAN y Censurar el Lenguaje Obsceno.