Primera sortida de l’estiu

Aquest dissabte es la revetlla de Sant Joan, per tan, demà diumenge no serà un bon dia per sortir, aquesta nit segurament anem a dormir un pel més tard del normal. Així que vaig enviar un email i un whatsapp al grup, per si algú volia sortir avui dissabte, una sortida curta, un Campdasens, la primera sortida de l’estiu, que oficialment va començar ahir.

A les 7 del matí estava al Caprabo, el Sergi em va dir que miraria de venir, però que em confirmaria quelcom a primera hora, m’ha fet un missatge que no podia. Ahir vaig canviar la cadena, la que duia la bici encara era d’origen i duia 2700 quilòmetres, un pel massa per una cadena, però al dur un únic plat, la cadena pateix menys i al dur habitualment cadència lenta i no anar molt sovint de peu forçant la cadena, l’he aguantat un pel més. També he canviat les pastilles de fre, les que duia d’origen les vaig canviar fa un parell de setmanes, però vaig muntar-ne unes que no eren originals i crec que duien massa metall, ja que a la sortida llarga de Tracks de Cerdanya, on hi havia trialeres llargues d’enduro, va començar a fer molt de soroll, primer a davant i després ambdós frens. Crec que s’escalfaven massa i al tocar metall amb metall, hi havia una vibració molt molesta i un soroll encara més molest. Aquesta vegada ho he fet bé, i tan la cadena com les pastilles les he demanat a TopFun, els distribuïdors de Niner a nivell europeu.

He pujat la Fita, a ritme tranquil, no he volgut anar “a muerte”, senzillament una sortida de dissabte tranquil·la. He ajustat de nou les pinces de fre al Caprabo, ja que la de davant em feia soroll només pedalant en pla i en pujada. He seguit amb el soroll tota la pujada de la Fita i he seguit amb el soroll fins començar la baixada cap a Vallcarca per Mas Quadrell, allà he forçat el fre de davant, buscant que les pastilles s’adaptessin als discs i que si hi havia algun compost de les pastilles antigues, s’anés eliminant.

El soroll ha anat marxant a mida que anava baixant. He pujat pel caminet de l’esquerre, el que no arriba fins a baix a la cimentera, he pujat per agafar el camí, la pista asfaltada que puja cap a Campdasens i he pujat tranquil.lament. Molta calor, segurament es més xafogor que no pas calor, però venia suant moltíssim. He arribat a Can Granada i he seguit pujant fins passar Campdasens i arribar al cim, un cop acabada la pujada encimentada. Allà he parat per fer un parell de fotos, venia suat com mai, realment increïble. He fet un parell de fotos i he agafat camí de tornada.

La tornada bé, he trobat gent uns metres abans dels Holandesos, uns ciclistes que anaven en sentit contrari d’on venia jo, i a partir d’aquí gent corrent. Suposo que han sortit un pel més tard que jo, però amb la calor que fa, s’ha de sortir d’hora per tornar d’hora. La baixada de la Fita la he fet per pista, no he agafat la trialera, bàsicament, he baixat pitjant el fre de davant tota l’estona, buscant que les pastilles es gastin un pel i s’adaptin bé als discs.

He arribat a casa amb 25,92km que he fet a una mitja de 18,3km/h, amb 1 hora 34 minuts, amb una màxima de 55km/h, un consum energètic de 1347kcal, una mitja cardíaca de 143 ppm que es el meu 82% i una màxima de 169 ppm que es el meu 97%. La cadència mitja de 78 rpm, el desnivell positiu de 590 metres i el negatiu de 613 metres.

Aquí us deixo el track d’avui, però es un track més que conegut.

Distancia total: 25821 m
Total ascendido: 617 m
Total descendido: -641 m
Descargar
Per descarregar la ruta en format GPX has de fer un click al botó de sota de la gràfica que diu “descargar” amb el botó dret del ratolí i “guardar link como”, et donarà l’opció de guardar-ho en format .GPX al teu ordinador. Si et cal ajuda fes click aquí.

 

Digues si t'ha agradat

Comparteix
Raül

About the author

Raül López

Leave a Reply


Este sitio usa MATA-HOYGAN para eliminar el Lenguaje HOYGAN y Censurar el Lenguaje Obsceno.

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.