Última sortida llarga de la temporada, Tarragona

Avui diumenge hem anat a fer la última sortida llarga de la temporada 2017, el desè aniversari de la creació de Garraf en BTT. Inicialment volíem fer un Sitges a Montserrat, però al final hem fet un Sitges a Tarragona.

Hem quedat a les 7 al Caprabo, tot i que jo sabia que hi estaria sol, només havíem confirmat 3, el Santi, el David i jo. A les 7:20, amb poca llum i sense frontal, estava a la plaça de l’ajuntament de Sant Pere de Ribes, esperant el Santi. Ha arribat 10 minuts tard, però tot i amb això anàvem bé de temps. Hem encarat el Castell i hem anat fins a la Mahle a Vilanova i la Geltrú, on havíem quedat a les 8 amb el David. Hem arribat que devien faltar uns 10 minuts per les 8, i com que el Santi ha arribat tard i li he fet un missatge al David comentant-li, ha vingut uns minuts més tard de les 8.

No feia fred, però feia vent i provocava un pel de fred, si més no a mi, que he vingut d’estiu per complert, amb manguitos, però sense res d’hivern. El Santi i el David han vingut d’hivern, jaquetes, llargs de cames i fins i tot el David duia guants d’hivern.

Hem sortit a les 8 i poc cap a la Masia d’en Cabanyes, per entrar al Garraf desde Vilanova, encarant el camí habitual que fem quan anem al Pantà de Foix, la primera gran pujada de la ruta. Hem coincidit el David i jo que la pujada als Balcons no aporta res, ni a la ruta ni a les sortides de diari. Es una pujada de ciment amb molt de desnivell durant pocs metres, que fa pujar el pols cardíac molt i que no té res que agradi, si més no a ambdós. Hem baixat cap al Pantà per la trialera que hi ha just a l’esquerre del creuament on et trobes la pujada de ciment que va a la Casa Alta i a la dreta baixes cap al Fons de les Oliveres, la habitual. Pujada posterior, on habitualment hem de fer peu i baixada per darrera fins trobar la pista ampla que et dur a la base del Pantà de Foix.

Aquí si que hem passat fred, n’ha passat el David que venia d’hivern i n’he passat jo que venia d’estiu. Un cop al pantà, hem pujat per darrera, pel camí de sempre i li hem fet la volta per mirar d’agafar el primer carrer que esta sense asfaltar a mà esquerre. Hem trobat un ciclista tan bon punt hem passat la cadena del final que ens ha dit que hi havia una batuda de senglars i que estava tot tallat. Hem mirat de pujar, però hem trobat el cartell conforme era una batuda autoritzada i una cinta que tallava el carrer de banda i banda, no hem pogut passat i hem fet mitja volta, hem anat a buscar la sortida habitual, la carretera que et dur a Torrelletes. Arribant a la carretera, al sortir de la pista, de nou un cartell on avisava de la batuda i una cinta que tallava l’accés per on veníem nosaltres! Un pel mal organitzat si no han posat res als que veníem de l’altra banda del pantà, diguem que estàvem dins de l’àrea de la batuda.

Hem passat la cinta per sota, hem encarat la carretera a l’esquerre i hem anat pujant direcció a Clariara, fins trobar a la dreta el camí que teníem marcat al trac, un camí que va a una cantera, que tot i ser diumenge hi havia activitat. Un cop hem creuat la cantera, hi ha una pista sense asfaltar que et dur a la carretera que desemboca a La Gornal, al costat de l’Arboç i Bellbei. A partir d’aquí la ruta fins Albinyana es molt planera, hem creuat La Gornal, i hem anat fins a Santa Oliva per carreteres secundaries i poc transitades. Sortint de Santa Oliva, també per carretera, creuem l’autopista i just després a l’esquerre encarem una pista que ens dur a una rotonda, deixant La Papiola a l’esquerre, que ja esta marcat com Albinyana.

Habitualment encarem l’entrada a Albinyana per pista, però hi ha una part on s’ha de caminar perquè hi ha un camp i no hi ha pista, així que aquest cop decidim pujar fins a Albinyana per carretera. Tan bon punt arribem al poble, que eren les 10 del matí, no es veia ningú al carrer, suposo que al ser diumenge la gent surt més tard de casa, es lleva més tard. Hem creuat el poble i hem preguntat per algun lloc on fer un mos. Ens han dit que només hi ha un bar al poble, així que hi hem anat i es el bar que hem utilitzat per esmorzar altres vegades que hem parat a Albinyana. Li hem demanat de deixar les bicis en algun lloc segur i ens han obert el restaurant, diguem que al Bar hi havia la gent que volia esmorzar i a la porta de l’esquerre, al Restaurant, nosaltres esmorzant també. El Santi no ha volgut entrar, diu que dur dàtils i un entrepà i que prefereix quedar-se fent estiraments en algun lloc proper al bar. El David i jo, un pel sorpresos, hem entrat i hem fet un entrepà de llom amb formatge per ell i jo un entrepà de truita a la francesa, també amb formatge. Cocacola per veure i el David ha acabat amb un cafè. Ens hi hem estat ben bé tres quarts d’hora.

Al sortir, hem fet un crit i el Santi ha aparegut a la sortida del poble, diu que ha trobat una llosa i que s’ha quedat fent estiraments.

Hem encarat l’església del poble, i allà el GPS ha recuperat la track, hem sortit per la part del darrera. Ara toca la segona pujada important de la ruta, que no es tan important. Va pujant per una carretera asfaltada on amb prou feines entra un sol cotxe, i un cop a dalt deixem la carretera per agafar una pista a l’esquerre. A partir d’aquí va pujant i baixant tota l’estona, però sense cap pujada molt important fins arribar a Tarragona. Estem una molt bona estona sense passar per cap poble, creuem una masia, es diu el Mas Boronat i poca estona després creuem Salomó. A partir d’aquí hi ha unes pujades i baixades per pista fins que arribem al Pantà de Gaià, que esta molt sec, exageradament sec.

Creuem per la presa i per pista anem a buscar creuar de nou l’autopista. Ens hem trobat molt arbres caiguts, i caiguts de no fa gaire, feia olor a resina i les branques dels arbres que havien caigut sobre la pista o el corriol i que no ens permetien passar en bici, no estaven trepitjades. Hem hagut de caminar i fer algun salt per poder passar els obstacles. Suposo que la setmana passada ha fet molt de vent, sinó no ho entenc. Suposo que haurà de venir algú amb una serra a tallar aquests trocs, dificulten la circulació de persones i bicicletes.

Creuem l’autopista per sota i entrem en un camp de canyes, l’entrada esta un pel tapada, però com que no es el primer cop que ens passa, hi anem de cap. Arribem a unes urbanitzacions, la primera es diu Mas Vilet, el Catllar, etc… són urbanitzacions de cases molt humils, sense gaires serveis, diguem que no hi ha ni llum ni voreres i que els carrers estan entre asfaltats i encimentats. Els contenidors tenen mobles i brutícia fora i les cases semblen que se les han fet els mateixos propietaris. Per passar d’una urbanització a l’altre hi ha pistes forestals, no estan empalmades. Hi ha alguna pujada dins de la urbanització, un pel interessant, sembla que no, però es constant i amb els quilòmetres que duem a sobre, es fa pesat. Baixem i trobem la carretera, la seguim fins a una rotonda i encarem Tarragona, ja la veiem. Hem de fer uns metres més de carretera, passem al sentit contrari i hi ha un corriol que baixa a l’esquerre, ens dur al carri de Sant Pere i Sant Pau, ja a les afores de Tarragona i seguim fins entrar a la ciutat, tenim les muralles davant.

Ara ja per asfalt, anem pujant cap a les Muralles i en contes de seguir el track, mirem de fer baixada a l’esquerre cap a l’estació de tren. No tinc clar que fem, però tots els carrers que agafem son direcció contraria, som uns campions! Baixem i acabem trobant el cartell que diu estació de tren, el seguim i ens plantem a l’estació de tren de Tarragona a les 13:07, no esta malament. Baixem de les bicis, entrem a demanar bitllets de tornada i ens diuen que el Regional que va a Vilanova surt a les 13:26 de la via 6, perfecte. Jo baixo a Sant Vicens de Calders, ja que el Regional no para a Sitges, el Santi i el David van directes a Vilanova amb el Regional. Arribo a Sitges i cap a casa, estic a casa a les 14:30, horari perfecte, em dona per dinar amb la família.

En total m’han sortit 78,65km que he fet en 4 hores 38 minuts pedalant. Contem que he sortit a les 7 i a les 13:00 estava a Tarragona, hi ha una hora i vint que hem estat entre esmorzar, esperades al Santi i al David, caminar pels arbres caiguts i esperar el Santi que ha vingut a un ritme més lent que el del David i el meu. La mitja que em dona es de 17km/h, està prou bé. Crec que l’any passat, amb l’Anna i el Santi, vàrem fer un ritme més lent. La velocitat màxima que m’ha donat de 49,7km/h, en el meu cas el consum energètic de 3645 kcal, la mitja cardíaca de 130 ppm que es el meu 74% i una màxima de 174ppm que és el meu 99%. La cadència mitja de 75rpm, perfecte. El desnivell positiu de 1444 metres i el negatiu de 1369 metres.

Aquí us deixo el track d’aquí, que no es com l’original, per la batuda de senglars del Pantà de Foix i per la pujada a Albinyana, per la resta, menys l’entrada a Tarragona, es igual.

Distancia total: 78.45 km
Total ascendido: 1584 m
Total descendido: -1508 m
Descargar
Per descarregar la ruta en format GPX has de fer un click al botó de sota de la gràfica que diu “descargar” amb el botó dret del ratolí i “guardar link como”, et donarà l’opció de guardar-ho en format .GPX al teu ordinador. Si et cal ajuda fes click aquí.

Digues si t'ha agradat

Comparteix
Raül

About the author

Raül López

Leave a Reply

Translate »