XXII travessa Sant Joan Despí a Montserrat

Aquest passat mes d’agost, mentre estava a Villanueva de Jiloca de vacances i sortia amb bici amb l’Agustín, em va dir de fer la Travessa de Sant Joan Despí a Montserrat. L’any passat també m’ho va comentar, però al final em vaig apuntar tard i ja no hi havia places lliures, així que li vaig dir que aquest any si que m’hi apuntaria.

Així va ser, apuntat i sense tenir gaire idea del tipus de ruta, ni quilòmetres, ni desnivell, ni res. Vaig pensar, ja farem.

Em llevo a les 5:45, gracies al canvi d’hora, vaig dormir un pel més. Surto de casa a les 6:15, vaig a pel cotxe i havíem quedat a Gavà, davant d’on viu l’Agustín a les 7. Estava allà a les 6:45, trec la bici del cotxe i em preparo. Un pel de fred, però ja contava que la temperatura fos aquesta, contant que començava a sortir el sol i que estem a finals d’octubre. Apareix amb la bici a les 7 clavades, poso el dorsal a la bici i marxem plegats pedalant a buscar a un amic seu que es amb qui surt amb bici habitualment. Anem pedalant fins a Sant Boi i apareix puntual el Javi. Marxem plegats pedalant cap a Sant Joan Despí, on arribem a les 7:30 aproximadament.

Temps just per anar al lavabo, i anar a buscar lloc a la sortida, que mitja hora abans de que es donés la sortida, ja estava tot el calaix ple. Ens posem on podem i fem temps, esperem a les 8.

A les 8 en punt donen la sortida, hi ha apuntades més de 1000 persones, veig dorsals amb números 1300. Des que comença a pedalar la gent fins que sortim nosaltres passen 3 o 4 minuts i sortim, primer sortim del poble i anem a buscar el riu, pedalem per la vora del Llobregat quasi fins arribar a Sant Andreu de la Barca, diguem que els primers 12 quilòmetres son planers per complert, amb tot posat i avançant gent per l’esquerre. El sol ja comença a escalfar, ja no fa tan de fred com a la sortida, però hi ha un vent de cara constant que no ajuda gaire. L’Agustín i jo anem plegats tota l’estona, el Javi l’hem perdut, ja el trobarem al primer avituallament.

Passem Sant Vicens dels Horts, Molins de Rei i Pallejà i tan bon punt arribem a Sant Andreu de la Barca, comencem a deixar el Llobregat a l’esquerre i tenim les 2 primeres pujades del dia, senzilles, però ens durà fins el quilòmetre 20. Arribem a Castellbisbal, primer avituallament, fruits secs, beguda isotònica, aigua, fruita, prou bé. Esperem el Javi, arriba al cap de pocs minuts. El cronòmetre diu que el primer ha passat fa 14 minuts i que duem una hora 44 minuts, no anem tan malament, hem vingut a bon ritme. El Javi i l’Agustín em diuen que baixi el ritme que queda molt, però els forço un pel a dur un ritme més alt.

Marxem de la primera parada, anem sense pressa, no ens preocupa fer un temps o un altre, anem a passar-ho bé. A partir d’aquí, pujada de 5 quilòmetres fins a Ca N’Amat, al costat de Ullastrell. Del quilòmetre 25 al 31 hi ha 3 pics petits, però amb rampes importants, no molt llargues però dures. Passem Ullastrell, ja anem al quilòmetre 31, baixem fins el 33, avituallament, senzill, però suficient. Seguim, ara comença de nou una pujada, que deixem Viladecavalls a la dreta i Olesa de Montserrat a l’esquerre, creuem per sobre de l’autopista que va cap a Montserrat, seguim pujant fins el quilòmetre 39, on comença a haver-hi unes rampes de pujar molt dures, rampes de fer peu, ja que no es podia pedalar bé, Seguim pujant fins el quilòmetre 43, rampes que en algun punt estan per sobre del 20%.

El Javi va just, es va recuperant als avituallaments, l’Agustín té una tibada forta a la cama dreta, al quàdriceps després d’una pujada molt bestia, de ciment, però que vaig fer peu al arribat al 31,7% de desnivell, tothom qui érem, pujàvem a peu, massa bestia. Era curta, no més de 100 metres, però matadora.

No tinc clar exactament on era, però diria que uns quilòmetres abans de la pujada forta de ciment, hem de passar per la riera, una estona, on hi havia aigua i molt de fang. Un punt un pel lleig, ens embrutem i a la que algú fa peu, la resta han de posar el peu a terra, no es podia pedalar bé per excés de grava i fang. Es un punt lent, a més les roques rellisquen, aigua i fang acumulat.

En un punt, l’Agustín para per mirar d’estirar la cama, no es veia amb cor de continuar, i sento el meu nom. El Jordi Munté em va dir que faria la cursa, que l’havia fet l’any passat i em va reconèixer. Em va fer molta il·lusió que ens trobéssim, amb més de 1000 corredors, trobar-nos a mitja cursa va ser molt bé. Venia amb la Canyon Fat Bike, amb un Maillot de FatBike Barcelona, una colla de gent que van tots amb FatBike i que em va dir que havien vingut 10. En vaig veure unes quantes de FatBikes, i també un parell d’elèctriques.

Des del quilòmetre 43 fins el quilòmetre 50 anem de baixada, deixem Vacarisses a la dreta i tenim avituallament al 50. Aquí fem una parada un pel més llarga, jo que no havia esmorzat ni menjat gran cosa, em vaig començar a notar que havia de fer quelcom, vaig menjar un parell de dònuts, un parell de quarts de taronja i un parell de gots de líquid, un de beguda isotònica i l’altre d’aigua. Vàrem continuar, i s’ha de dir que tota la cursa es per pista, pista on pot passar un cotxe i algunes part de carretera, o per urbanitzacions i per carreteres on els voluntaris de la organització paraven el transit perquè poguéssim passar. A partir del quilòmetres 51 hi ha un quilòmetre i poc de un corriol molt bonic i gents perillós de baixada, diguem que personalment la part que més va valdre la pena, a mi pedalar per pista m’avorreix.

Del quilòmetre 50 al 54 es baixa, i es planeja en algun punt, fins el 56 es puja un pel i ha divisem Monistrol de Montserrat, del 56 baixem a Monistrol i arribem al punt més baix, abans de començar a pujar a l’Ermita de Santa Cecilia al quilòmetre 59, allà hi ha un avituallament important, hi ha de tot, fins i tot una coca de crema que es veu que es típica ja que tothom anava boig buscant la coca. Jo vaig fer fruits secs, un parell de gots de beguda isotònica i un plàtan, el meu cos ja estava bastant cansant i tenia algun amago de musculatura a les cames. Massa estona pedalant a un ritme important, si més no per mi.

Comencem la pujada final, la cursa son 75 quilòmetres amb dos mi metres de desnivell positiu, ens quedaven 450 metres de desnivell positiu per fer en 16 quilòmetres, però em van dir que es feien bé, que no hi havia res important. Tot s’ha de dir que el Jordi Munté em va dir el contrari i realment es pot dividir la pujada en 2 parts, una primera on hi ha unes rampes importants on s’ha de fer peu en algun punt, ja no dones més i en fred ho haguessis pujat sense problemes. Una pujada de 5 quilòmetres, acaba al 64, es planeja un pel, per carretera, es baixa un pel per carretera, ja sense ombra i amb humitat, es a dir, un pel de fred i es torna a pujar a partir del quilòmetre 67 fins el 75 de forma constant, no es una pujada dura, es pot fer amb 3 pinyons a darrera, en algun punt s’ha de baixar i en algun punt es pot pujar un pinyó, però es constant. A mi les cames al final ja no em responien, el Javi anava recuperat, em va passar en algun punt i l’Agustín ja no podia, les cames li feien mal i li feia mal al cul. Al final, vaig agafar un ritme constant i tan el Javi com l’Agustín es van afegir darrera meu i vàrem anar pujant, fins i tot vàrem avançar un parell de ciclistes. Als últims metres, vaig veure que el Javi venia a uns 150 metres darrera de l’Agustín i meu, així que vàrem baixar el ritme al mínim buscant entrar els 3 junts a meta.

Així ho vàrem fer, ens vàrem agafar els 3 i vàrem passar la línia de meta. A mi em van sortir 75,02 quilòmetres amb 1980 metres de desnivell positiu, es a dir, clavat amb el que era la planificació de la cursa. Vàrem seguir uns metres més fins arribar a l’avituallament, hi havia entrepans i cervesa, jo vaig fer un entrepà de pernil ibèric i una estrella, el Javi i l’Agustín varen repetir i al cap d’una estona, ja descansats i morts de fred, perquè no tocava el sol i anàvem molt suats, vàrem encarar la baixada cap a Monistrol. La organització repartia diari per la gent que volia baixar a Monistrol per carretera, per tal de protegir-nos del fred. Jo em vaig embolicar la panxa i el pit amb una Vanguardia de la setmana passada i després d’un fals pla fins arribar a l’entrada del pàrquing del monestir de Montserrat, vàrem baixar cap a Monistrol on l’Agustín havia deixat el cotxe el dia d’abans per tornar cap a Gavà amb cotxe.

Vàrem entrar a meta amb 5 hores 51 minuts, contant que el que va guanyar de menys de 30 va fer 3 hores 19 minuts i el de més de 40 3 hores 40 minuts, quins animals! A mi el GPS em va contar només l’estona pedalant sobre la bici, les parades no les conte, per tan em surten 5 hores 7 minuts, la resta fins les 5 hores 51 minuts de parades per estirar, avituallaments, etc. La mitja em dona de 14,7km/h, la màxima de 51,1km/h, el consum energètic de 4234kcal, la mitja cardíaca de 146 ppm, que es el meu 81% i la màxima de 174 ppm que es el meu 99%. La cadència mitja de 76 rpm, el desnivell 2071 metres i el negatiu de 1437 metres. En total, contant l’anada de Gavà a San Joan Despí i la baixada a Monistrol a pel cotxe, em van sortir 95km amb 2200 metres de positiu i 1950 de negatiu, la baixada a Monistrol es molt bestia.

El Javi i l’Agustín van quedar content, cansats, però em van dir que era l’any, i es la tercera vegada que la fan, que l’havien fet en menys temps. L’Any passat li van posar una hora i vint minuts més que aquest any, ambdós em van acusar de forçar-los un pel amb el ritme, però a la vegada estaven molt contents d’haver-la fet en menys de 6 hores i es van marcar l’any vinent repetir-la, com a mínim amb el mateix temps que aquest any.

Personalment no em va agradar gaire, prefereixo una ruta amb més corriols, però entenc que posar per corriols a més de 1000 persones i que tothom pugui pedalar sense haver de parar, es molt complicat. La ruta es 99% per pista i en una part per carretera. El fred de Montserrat, es la mateixa sensació que tinc cada cop que hi vaig amb bici, es plenament evitable, però pedalar per Montserrat es únic, es una muntanya màgica. Diguem que ja la he fet, però no la repetiré pas l’any vinent. Al es 16:15 estava ja a Sitges, dutxa i migdiada, el dimecres vinent més, es la Castanyada, farem una sortida curta pel Garraf.

Aquí us deixo el track de la cursa, just la cursa, he tallat la part d’inici i de baixada a Monistrol.

Distancia total: 74.8 km
Total ascendido: 2242 m
Total descendido: -1604 m
Descargar
Per descarregar la ruta en format GPX has de fer un click al botó de sota de la gràfica que diu “descargar” amb el botó dret del ratolí i “guardar link como”, et donarà l’opció de guardar-ho en format .GPX al teu ordinador. Si et cal ajuda fes click aquí.

Digues si t'ha agradat

Comparteix
Raül

About the author

Raül López

Leave a Reply

Translate »