GR92 i tornada per la Pleta

Aquest matí havíem quedat a les 7:30 al Caprabo, la idea era anar fins a Can Llucà i baixar pel GR92 fins al poble de Garraf, pujar pel GR que hi ha al darrera fins a la Pleta i tornar per darrera de la bola.

A les 7 he rebut un missatge del Fer, no venia, el Santi i jo havíem quedat al creuament de la pista que va dels Holandesos fins a Can Llucà, a l’alçada de la pista que ve de Vallgrassa, així que he fet via fins al Caprabo i a les 7:31 en punt he començat a pujar, no esperava a ningú més.

Fosc i negre quan he sortit de casa i fosc quan he començat a pujar la Fita, sort que el camí es conegut, però fins que no hi hagi el canvi d’hora, les 7:30 és massa fosc per fer segons que.

He pujat la Fita, he anat cap als Caçadors, he arribat a l’entrada de la pista que va a Can Llucà i passa pels Holandesos i per la Casa Nova i he fet via cap a Can Lluçà. He arribat a les 8 menys poc a punt de trobada on havíem quedat amb el Santi, no hi era.

He mirat el telèfon i he trobat un missatge del Damià, que deia que venia i demanant on érem, ha aparegut un pel més tard de les 7:30 al Caprabo i ja havia marxat, el Santi li ha contestat on érem, però he pensat en fer-li un truc. M’ha agafat el telèfon, havien passat ja els Caçadors, li he dit que agafés la pista cap a Can Lluçà i que l’esperaria on havíem quedat amb el Santi. M’ha trucat al cap d’una estona, havia agafat el corriol que baixa per la Casa Nova cap a la Fassina. Ha fet mitja volta i l’hem esperat una estona més. Hi ha hagut una altre trucada, resulta que venia amb un company de Vilafranca del Penedès que ha hagut de posar càmera, el tubeless no li ha funcionat i no duia bomba d’aire, així que s’ha apropat a buscar la meva i ha tornat a inflar la roda del darrera del company.

Han aparegut ambdós al punt on havíem dit un pel tard, però bé. El Damià ha vingut amb un company, el Marc, amb una Specialized hardtail molt bonica. La pega es que no tenia clar que avui aniríem fins a Garraf, que hi ha algun punt de trialera interessant, però hem continuat. El Santi ha vingut amb la KTM Lycam avui, doble, més pesada i més lenta, però la baixada del GR92 fins a Garraf la faria millor amb una doble que amb la rígida de rigor.

Hem arribat a Can Lluçà, el Santi venia lluny, un pel lent avui. Resulta que aquesta nit no ha dormit prou i ell ho nota molt això. Hem començat a fer el GR92, el Santi venia a davant, jo al darrera, després el Damià i el Marc. Els primers metres són plans o amb un pel de pujada, i algun punt que s’ha de fer peu fins que comença a baixar. Estava tot molt humit, hi havia molta humitat, tanta que els neumàtics han quedat molls i amb les pedres llises baixant, era un pel perillós. El Santi ha baixat bé, com si res. Jo he patit un pel, m’ha fet por, no hi havia un grip adient, sobretot a la part inicial, el Damià i el Marc han caminat molt, potser un pel massa. Fins i tot, on es podia baixar bé, diguem per mi, han fet peu i venien caminant. Tot s’ha de dir que el Santi i jo, quan paràvem per esperar-los, algun somriure se’ns ha escapat, no hem pogut evitar-ho.

A mitja baixada, el Santi s’ha colat, jo he passat al davant, estava ja tot séc i es baixava bé, tot i que tenia un punt de trialera important. Hem arribat al poble de Garraf sense gaires problemes, la part final es una baixada molt forta per una pista estreta amb ciment. Un cop a Garraf, carretera de les Costes de Garraf cap a Barcelona, just al revolt ample que hi ha a l’entrada del poble, acabat el revolt, hi ha un corriol que surt a mà esquerre, diguem que s’han de fer 100 o 150 metres de carretera.

El corriol esta marcat amb un GR, vermell i blanc i va pujant. Té una primera pujada molt forta a l’inici, que hem hagut de fer peu tots, hi ha falta de grip i molta inclinació, s’ha de caminar 3 o 4 metres només, a partir d’aquí es va seguint el camí, estret però sense pèrdua, fins arribar a un creuament, anem a l’esquerre, pugem. Si haguéssim anat recte, haguéssim arribat al pàrquing que hi ha a la dreta, a l’inici de les Costes, just al final del port de Garraf.

El camí puja fent zetes, es pot fer sense problemes, tot i que hi ha un punt a l’inici que té pedra i s’ha de fer un pel d’equilibri. El Damià i el Marc venien darrera meu, enganxats, el Santi no el veiem, però com que el camí no té pèrdua, hem anat fent via i l’esperaríem a dalt de tot. Es va pujant més o menys bé, fins que en un punt, el camí comença a tenir molta pedra, a partir d’aquí es pateix més perquè tot i que es pot pedalar, s’ha de tenir equilibri i cames a la vegada, per poder pujar sense fer peu a terra. Es una combinació explosiva de cames, equilibri i cardio, entenc que bo per un entrenament. La part final, fins que arriba a planejar es dura, perquè ja duem una estona pujant i amb el cor treballant molt ràpid, però es fa bé. Els últims metres planeja i s’arriba a una pista ample, just davant d’una cantera. Allà he parat a esperar la resta, el Marc i el Damià han aparegut al cap d’un moment, el Marc ha parat a treure’s roba, el Damià se l’ha tret tan bon punt hem parat. El Santi ha tardat un pel més, però tan bon punt ha arribat, no ha parat, hem seguit amunt.

A partir d’aquí hi ha un parell de pujades molt dures, la primera es pot fer bé perquè hi ha tracció, la segona, tot i ser per pista, hi ha un punt de falta de tracció que ha fet que el Marc, el Damià i jo féssim peu i caminéssim uns metres, el Santi, com sempre, l’ha pujat sencera sobre la bici, al seu ritme i amb equilibri, es un expert amb això.

Tan bon punt hem arribat a la carretera que va de Castelldefels fins a la Plana Novella, hem fet camí cap a la Plana Novella, cap a La Pleta. No hem vist el Santi, però ja coneix el camí, així que hem seguit els 3 carretera amunt. Hem passat la Pleta, es veu de seguida, i just després de la Pleta, hi ha un parell de pujades d’asfalt molt dures, son pujades que es veuen, saps on pujarà més i on baixarà més, però la primera té uns metres d’un 20% de desnivell, la segona no hem passat del 17%. Hem fet treballar el cor a molt bon ritme avui.

Hem arribat al pàrquing que hi ha davant de l’entrada de la bola, just on marca La Morella com a pic. Allà hem esperat el Santi. Aquí ja havíem pujat des del nivell de mar fins a 467 metres, amb algun punt de desnivell interessant, diguem-ho així. Eren les 10:30, el Damià volia estar a casa d’hora com sempre, així que ens hem fet la foto de rigor i el Marc i el Damià han tornat per carretera, han seguit la carretera cal a La Plana Novella, agafant el desviament a la dreta que ve de Vallgrassa. El Santi i jo hem seguit pujant cap a la bona, direcció cap a La Morella.

Hem deixat la bola a l’esquerre, el camí es el que va a La Morella, i seguint pel camí arribes al cim, a divisar de nou tot el parc natural del Garraf. Allà hem decidit tornar per pista, en contes de fer una trialera que jo tenia al cap i que el Santi ha dit que estaria massa tapada per poder baixar bé. Hem seguit la pista, sempre la part senyalitzada, deixant els desviaments, primer a l’esquerre i després a la dreta fins anar a parar a un creuament d’una altre pista que es la que agafem habitualment quan tornem del Purgatori, i que baixa cap a la pista de Begues a La Plana Novella.

Allà hem seguit cap a La Plana Novella, he fet una parada per menjar “cireretes de pastor” (madroños), hi havia algun arbre amb fruita molt madura i altres amb fruits molt verds encara, però diguem que hauré menjat 10 o 12 cireretes mentre esperava el Santi i hem seguit. A la part final, tan bon punt es passa una barrera que sempre esta oberta, hem fet via a l’esquerre, pel corriol que passa per la riera, per anar a parar a la pista que ve de Begues i fent via cap a La Plana Novella ens hem posat. Abans de començar a baixar per la part asfaltada, he esperat el Santi. M’ha dit que no venia gaire fi avui, li calia dormir més, ens hem acomiadat i he tornat sol, he encaminat Vallgrassa, he pujat fins a la carretera, just el tros que han fet el Damià i el Marc una estona abans, he baixat per la trialera que hi ha a la dreta, just abans de la cadena i he seguit per la pista fins arribar on ens havíem trobat els 4 a primera hora del matí. D’allà, la tornada es coneguda, camí a els Holandesos, d’allà cap als Caçadors, el Collet de la Fita i baixada cap a Sitges, per la trialera de rigor, per descomptat. Un cop al Caprabo, cap a casa per la mateixa ruta de sempre.

He arribat a casa amb 45,82km que hem fet en 3 hores 16 minuts, a una mitja de 14km/h. Tinc posat el Garmin que pari quan no pedalem. La velocitat màxima de 51,7km/h, en el meu cas el consum energètic de 2436kcal, la mitja cardíaca de 144 ppm que es el meu 82% i una màxima de 180 ppm que segons el Garmin es el meu 103%, un pel massa potser. La cadència mitja de 76rpm, el desnivell que em marca, es de 1539 metres positius i 1387 metres de negatius.

Aquí us deixo el track d’avui

Distancia total: 45.92 km
Total ascendido: 1539 m
Total descendido: -1387 m
Descargar
Per descarregar la ruta en format GPX has de fer un click al botó de sota de la gràfica que diu “descargar” amb el botó dret del ratolí i “guardar link como”, et donarà l’opció de guardar-ho en format .GPX al teu ordinador. Si et cal ajuda fes click aquí.

Digues si t'ha agradat

Comparteix
Raül

About the author

Raül López

Leave a Reply

Translate »