Sortida frustrada, per culpa meva

Aquest matí hem quedat d’hora, a les 7 al Caprabo i a les 7:30 a Can Lloses a Sant Pere de Ribes. La idea principal era anar cap a les Gunyoles i a mig camí, anar a la dreta cap a Avinyonet del Penedès, caure per la part de darrera de la urbanització cap a les vinyes que hi ha a sota, fer el corriol que et deixa a la pista de Olesa de Bonesvalls cap a Can Grau, anar cap a Can Grau i baixar Santa Susana, d’allà, tornada cap a casa com poguéssim. Ahir vaig sortir al matí, en una trialera de pujada vaig notar que la roda de darrera relliscava, i la relliscava va resultar que van haver-hi una sèrie de tacs que es van quedar a la trialera. Al arribar a casa, vaig pensar que era moment de canviar el neumàtic de darrera. El vaig canviar, tenia un WTB El Vigilante nova, que la vaig muntar a la benzinera de Vilanova, però no em va acabar de talonar bé. No perdia, però hi havia una part que no estava bé. La pega es que aquest matí, aquesta part que no ha talonat, ha perdut segueix llegint [...]

Diumenge amb previsió de pluja

Aquest matí de diumenge, m’he despertat que devien ser dos quarts de sis del matí, he fet un pel el “mandra”, però 10 minuts més tard ja estava llevat i escalfant-me un té. He mirat el temps, encara era fosc, i donaven previsió de pluja, però he pensat que si no plovia quan hi hagués el primer raig de llum, sortiria. Devien ser les 7:15 aproximadament que he sortit, la Greta volia venir, així que li he posat l’arnés i hem sortit al carrer. No plovia, tot núvol, i amb rastres d’haver plogut durant la nit. He encarat el telecadira, però la Greta no ha volgut venir, m’ha perseguir un parell de carrers, però s’ha assegut i no ha volgut seguir-me més, per tan he hagut de donar la volta i tornar cap a casa, l’he deixat i he tornat a sortir. He encarat el telecadira, aquesta vegada sol i a ritme diferent, he pujat per la Promenade en Fôret, la verda de rigor, però al arribar al creuament de la blava, he seguit la via de servei, per anar a parar a la verda segueix llegint [...]

Enduro 7 a la tardor amb la FatBike

Aquest pont de Tots Sants hem pujat a la Cerdanya. Vàrem venir ahir divendres, per tan ahir no vaig sortir amb bici, però avui si, tenia de cap fer la Enduro 7 amb la FatBike. Vaig deixar la bici dins a casa, l’últim cop que vàrem estar aquí era al març, aquest any hem vingut poc. La bici en perfectes condicions, només ha calgut inflar un pel més les rodes, que estaven desinflades i a més ara no hi ha neu, per tan les vaig posar a 1 BAR, habitualment a l’hivern les duc a 0,4 BAR o potser un pel menys, depèn. He configurat de nou, que no reconeixia el rellotge, la cinta de pit i el sensor de cadència, i cap a les 7:30 he sortit, hi havia llum de sobres. Tot molt moll, ja que ahir va estar plovent, i bastant, però aquest matí ja no. He sortit sense la Greta, tot i que ella volia venir, anirem a caminar aquest matí i ens l’endurem, per tan, he pensat que no calia donar-li una pallissa doble. He encarat la base de l’estació, he pujat des de la base del telecadira segueix llegint [...]

Trialeres amb molt de desnivell positiu

Aquest matí, ja amb canvi d’hora, hem quedat a les 7:00 al Caprabo, que eren les 8 d’ahir, es a dir, ja hi havia llum natural per poder sortir. La idea era anar a fer la trialera de Can Lluçà al poble de Garraf i pujar fins a la Plet, es a dir un bon desnivell positiu. El Santi es l’únic que ha confirmat, el Jorge i el Joan Manel han quedat per sortir més tard i fer quelcom més curt, ahir van sortir, si més no el Jorge, per Collserola. He quedat amb el Santi a les 7:45 a la cadena de Vallgrassa cap a la pista que puja a Can Lluçà. Es a dir, he sortit de casa sol, i no he parat al Caprabo, he fet via amunt a bon ritme fins trobar el Santi, que estava pedalant per la pista, camí de Can Lluçà, faltaven uns 10 minut per arribar a la cadena on havíem quedat. Ha aparegut amb una Scott de 26 polsades que té, la Canyon de 29 esta sense pastilles de fre i ha decidit venir amb aquesta, però la roda de davant li costa molt de talonar-la i ha vingut amb 4 BAR a davant, segueix llegint [...]

La pluja ens ha respectat al final

Aquest matí havíem quedat a les 7:30 al Caprabo, ens hem escrit mitja hora abans i hem decidit sortir el Jorge i jo només, la pluja ens ha respectat. Hem pujat la Fita, hem decidit fer pista i evitar trialeres, ja que ha fet un xàfec molt fort a mitja nit i no teníem gaire clar el nivell de fang que podria haver-hi, però res, molt poca cosa. Un cop a dalt de la Fita hem anat pedalant fins a l’entrada de Mas Quadrell i hem baixat fins a Vallcarca. Estava sec, no havia plogut gens o estava complertament sec, per tan havia plogut molt poc. A Vallcarca ja es veia un pel més mullat, però no pas com a Sitges. Hem pujat fins a Campdasens passant per Can Granda, el terra estava moll, però es podia circular molt bé, sense faig. Un cop a dalt, veiem ja Can Llucà, hem fet la foto de rigor i hem seguit baixant per girar a la dreta per anar a buscar la carretera del Rat Penat i Vallgrassa. Un cop a la Plana Novella, hem agafat la carretera cap a Can Grau per anar a mà segueix llegint [...]

Sortideta de corriols i trialeres

Aquest matí hem quedat a les 7:30 al Caprabo, encara massa fosc, haurem de canviar la hora de sortida fins que facin el canvi horari. La idea era una ruta per un corriol que hi ha des d’Avinyonet del Penedès fins a la pista de Olesa de Bonesvalls a Can Grau, amb corriols i trialeres. He aparegut passades les 7:30, no hi havia ningú. Al poc ha aparegut el Jorge, el Santi m’ha confirmat que ens veiem a Can Lloses, a Sant Pere de Ribes. El Jorge m’ha dit que el Joan Manel havia confirmat també, però hem esperat fins a les 7:40 i no havia aparegut, ni havia vist el missatge del telèfon, així que hem fet via cap a Sant Pere de Ribes. Avui millor que ahir, ahir vaig sortir amb la forquilla de davant i l’amortidor de darrera revisats per Fox, però amb el SAC que vaig ajustar ahir a la tarda, la sortida del matí va anar bé de davant, però darrera li faltava aire. Avui millor, vaig treure aire de davant i n’hi vaig posar a darrera, a la Fox Kashima 34 li he posat 80 BAR segueix llegint [...]

Fins els nassos de punxar la Gravel

Aquest matí de dimarts he sortit d’hora, he pensat que sortint a quarts de set del matí, podria estar de tornada a casa a les 9. He pensat una ruta per fer amb la Niner RTL9 Steel, es a dir Gravel 100%. He pujat la Fita, he baixat per la pista, no pas pels Holandesos, fins al creuament de Jafra i els Masets, direcció a la Fasina fins els Masets de Dalt, pujada per pista fins a Quatre Camins. No recordo la última vegada que vaig pujar aquesta pista, es tan avorrida que l’evito sempre, però es pista, així que amb la Gravel, he pensat, va puja-la. La pujada m’ha costat, m’han faltat pinyons, però amb 3 al darrera i de peu i canviant a assegut amb el 42 darrera i el 42 davant, he anat fent fins arribar al cim, a Quatre Camins. Baixada cap a Olivella, per la mateixa pista. Hi ha un reguerot al final de la baixada, no hi ha res més. Doncs tan bon punt passo al pla, deixo la baixada, ja he notat que havia punxat de darrera. He parat, desmuntat roda, canviat càmera, no segueix llegint [...]

Les Gunyoles i tornada per Canyelles

Aquest matí de diumenge hem quedat a les 7:30 al Caprabo o a les 7:50 a Can Lloses a Sant Pere de Ribes, la idea era anar fins a Les Gunyoles i tornar pel Pic de l’Àliga a Canyelles, al final ho hem fet més curt. Jo he sortit amb la Niner RTL9Steel, la Gravel que m’han deixat a TopFun mentre no tingui la meva Jet9RDO reparada, es tema de Fox, un parell de setmanes. La veritat es que he patit massa, és el tercer dia que surto amb la gravel i puc garantir que el Garraf no es un terreny còmode per anar amb una bicicleta d’aquest estil, si més no per mi. Vaig més ràpid, segur i còmode amb la meva bici que amb aquesta que no té amortidor, notes qualsevol mínima pedreta, i al Garraf de pedres anem servits, i amb una relació més adient, això de dur un monoplat amb un 42 dents i a darrera un 11-42 es massa gros per poder pedalar per la zona. Crec que seria una bici perfecte per Villanueva de Jiloca, on anem anualment un parell de setmanes, allà tot son pistes, bàsicament segueix llegint [...]

La Morella amb Gravel

Aquesta setmana he sortit amb bici cada dia, així que ahir divendres vaig decidir fer una parada i no sortir, però aquest matí de dissabte m’he llevat d’hora i a la que hi ha hagut una miqueta de llum, he sortit a pedalar. Segueixo sense la Niner Jet9RDO, la tenen a TopFun, han enviat l’amortidor de davant a Fox a reparar, espero que en garantia, i m’han deixat una Niner RTL 9 Steel, una Gravel. La veritat és que em feia bastanta gracia poder pedalar amb una Gravel, no m’agraden les bicis de carretera, bàsicament em fa massa por la carretera per provar-ho, però la Gravel deu ser el més semblant. El dijous vaig fer un Campdasens, més lent que amb la meva doble, vaig fer-li 3 snakebites, es a dir li he posat 6 parxes a la càmera, a part de comprar-ne un parell de més per dur-les de recanvi. Això de no dur cap mena d’amortidor i anar amb càmera, es una sensació que fa anys, molt anys, que no tenia. He volgut fer un recorregut vàlid per anar amb una Gravel, segueix llegint [...]

Campdasens amb una Gravel

He deixat a reparar la Niner Jet 9 RDO a Top Fun aquest matí, l’amortidor de davant s’ha de reparar en garantia i posats a fer he demanar que em facin la revisió de l’amortidor de darrera també. Li vaig demanar a l’Andreu Codina si tenia una Gravel per deixar-me, em feia gracia poder provar-la, tot i que al Garraf una Gravel no té massa sentit, massa pedra i poca pista. M’ha deixat una Niner RTL 9 Steel 853, nova a estrenar, la varen muntar ahir. Quadre d’acer 853, que segons m’han dit es del millor que hi ha, forquilla de davant de carboni RDO, frens de disc SRAM i monoplat, amb un 1x11 de SRAM, amb un 11-42 a darrera i un plat de 42 a davant. Crec que han de ser uns 10kg de bici, muntada amb neumàtics d’una mida ample, per ser una Gravel, però còmodes. He sortit a mitja tarda a fer un Campdasens, he pensat que podria ser una ruta adient per fer amb una bici així. No he fet mai bici de carretera, no m’agrada, em fa por i m’hi nego, per tan no tenia segueix llegint [...]